divendres, 6 de juliol de 2012

EL CAMPANAR D'HORTA


En l'any 1846 Horta comptava amb 1855 habitants, que en 1.887 havia pujat fins 4.437 i en el moment de l'agregació decretada per en Antoni Maura en 1903 els cens del poble era ja d'uns 6.000 habitants. El municipi aleshores aplegava Vallcarca, El Coll i el Carmel. 

Horta a finals del segle XIX
 
Horta tenia una església parroquial molt humil i una Casa Consistorial també modesta . Fa dos cents anys l'orgull de posseir una torre amb un rellotge que donés les hores, era important, ja que el cavall de batalla de la sobirania municipal de la localitat era que les campanes es poguessin escoltar fins a Sant Genís del Agudells el seu nucli progenitor.

Com l'església era petita, va ser l'autoritat civil qui va bastir la torre, amb les seves campanes corresponents i el seu rellotge utilitari per a una població majoritàriament treballadora.

Existia al segle XIX un llegat que dotava a les fadrines d'humil condició que es casaven, amb una unça d'or. No eren pas rendes sinó un fons que s'anava acabant que cada cop era més minso.

L'Ajuntament d'Horta de l'època, va fer servir el que quedava del llegat en fer fondre les campanes de la torre del rellotge, dues peces de bronze, la més gran era la que donava les hores i la més petita els quarts i duen una llegenda que diu “ A expensas de los Vecinos del Pueblo de Horta”. Així mateix tenen gravades les imatges dels Sants Joan i Gaudenci copatrons de la localitat i de Sant Genís del Agudells.





En la campana dels quarts es veu també l'efigie de sis donzelles cobertes amb mantons en honor al sacrifici de les noies casadores.

Va significar un important sacrifici el d'aquelles noies, però sabut és, com diu alguna crònica de l'època, que el que es guanya sense sacrifici i dolor no s'aprecia prou. És a dir, que pel que sembla el consistori tot plegat ho va fer pel bé de les noies casadores, ves quines coses.

Les presumptes agraciades amb aquell regal al poble, en escoltar el dringar de les campanes segurament molts cops pensarien que eren seves perquè en potencia havien contribuït a la seva foneria.

De la torre només coneixem fotos on se la veu de lluny i s'endevina que era de forma octogonal amb la campana de les hores d'alt de tot. Estava a la part de darrera de l'escorxador del poble al carrer Major (avui Horta)


Carrer Horta amb el campanar antic 


Des d'aleshores, es va convertir el un símbol de primer ordre pels vilatans de la contrada. 

Durant la guerra civil el campanar era per la seva alçada per sobre de les cases del voltant, un lloc privilegiat des d'on es podia vigilar l'entorn, un dels nets d'un avi de la contrada recorda com el seu avi li explicava com algú el va tirotejar  des de d'alt de la torre durant alguns dels aldarulls que es van produir en la barriada.

El campanar era civil com el de la plaça Rius i Taulet de Gràcia i en la dècada dels quaranta encara restava dempeus però molt malmès per culpa de la manca de manteniment i amenaçava ruïna, així que l'Ajuntament de Barcelona el va fer enderrocar, no fos que causés alguna desgràcia degut a algun despreniment. Això passava entre els dies 13 i 14 de març de 1945

La gent de tota la vida d'Horta, els indígenes, el trobaven a faltar molt., era com una companyia constant que els recordava el pas de temps.

Així és com la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, que buscava un lloc prou cèntric en el barri d'Horta, ja que el disposava se li havia quedat petit, en 1949 compra el terreny i aixeca el seu propi edifici, seguint un projecte de l'arquitecte Lluís Sagnier, que ja havia projectat altres edificis per la caixa.

Dibuix del projecte de l'edifici
L'edifici a mig construir
El Consell de la Caixa aleshores, era amic de conservar les essències populars dels llocs on s'establien, així que va tenir la gentilesa de tornar a la barriada la torre del rellotge de la qual havien estat tant orgullosos els hortencs i així fou com la contrada va tornar a gaudir de la seva torre del rellotge i campanar als quatre vents i a més amb les mateixes campanes que l'antic, cedides pel propi Ajuntament.

El nou edifici tenia i té quatre plantes una de les quals no es veu des del carrer per estar endarrerida i en la part esquerra de la qual s'aixeca la torre del nou campanar de forma general quadrada amb lloc per a les campanes i el rellotge.



El rellotge funcionava elèctricament i dic funcionava perquè ara ja fa un temps que ja no ho fa, les seves esferes es protegien darrera un vidre i el seu interior s'il·luminava a la fi que de nit els hortencs poguessin llegir-ner bé l'hora.






En la planta baixa de l'edifici estaven i estan les oficines de la Caixa i en el primer pis hi havia la biblioteca que regentava la mateixa entitat i que en l'època era l'única del barri d'Horta. L'edifici també comptava amb sis habitatges en règim de lloguer. No sabem si ara per ara els llogueters ja han adquirit les seves cases, donat que durant una època la Caixa va donar-ne la possibilitat en el seu moment.



Oficines de la Caixa

La biblioteca de la Caixa


Aquest edifici de la Caixa es va inaugurar els primers anys de la dècada del cinquanta i es conserva en perfecte estat, excepte el campanar que en l'actualitat està envoltat d'un tela transparent plastificada per evitar-ne accidents.




Porta principal de l'edifici de la Caixa

Vista general del carrer amb el inimitable campanar

Carrer Horta darreries de la dècada dels 50


Fa que està d'aquesta manera sobre un parell d'anys, les campanes ja no toquen ni els rellotges funcionen. La Caixa diu que no hi ha diners per a la seva restauració i que en tot cas es facin càrrec de la despesa els veïns del immoble.

Nosaltres no sabem a qui li pertoca legalment  fer-ho, però per lògica hauria de ser l'entitat que el va construir no pas els veïns de l'edifici,  el que si demanem a les nostres autoritats i a la regidora del districte és que facin el que calgui a la fi que el campanar no desaparegui del nostre paisatge.







  • Fonts informatives: Boletín de la Camara de la Propiedad Urbana de la Provincia de Barcelona de 1949, escrit de Ramon Aliberch. Fotos del Fons Digital de la Generalitat.

11 comentaris:

Eastriver ha dit...

Cada cop més edificis alts porten aquesta tela... Molt interessant la història del campanar d'Horta, i del seu substitut.

carme ha dit...

doncs si, tens raó,que poc savem dels nostres edificis, aquells que veiem cada dia.

PERSONA ha dit...

saludos y gracias mil

APU VeoDigital ha dit...

Hola Carme.
Gracias por esta interesantisima entrada sobre el campanario de Horta.
"Salvem el Campanar d`Horta"
Un saludo.

Anònim ha dit...

molt bona història, gràcies per compartir-la

carme ha dit...

gràcies als dos per llegir-la. La vostra col·laboració m'empeny a continuar.

Oliva ha dit...

HAN FARIA MOLTA IL-LUSIO,TORNAR VEURE FUNCIONA LA "TORRATXA",SI FINS I TOT UN ANY SI VAN RETRASMETRE LAS CAMAPANDES DE CAP D'ALL DE TV3....

carme ha dit...

no ho sabia noia això, gràcies.

Hortenc ha dit...

De moment hem recuperat que l'esfera marqui l'hora bona. Ara a lluitar per que soni

sammy tylerose ha dit...

Es van retransmetre les campanades del 2003, per conmemorar el centenari de l'annexió. No estic segur si va ser per TV3 o per BTV.
Felicitats d'un hortenc del Carrer La Plana pel teu treball!
PD. Seria possible coneixer una mica la història del meu carrer?
Gràcies!

carme ha dit...

Sempre que els veïns m'ajudeu amb els vostres recors i fotos, estic disposada a fer-ho. Jo mateixa vaig anar a l'escola de la Cooperativa a principis dels 60 i m'estimo aquest carrer. Feu una reunió de veïns i recopileu dades. El resustat me'l podeu comunicar al correu que apareix en el bloc a la dreta. Ànims. la història la escrivim totes-tots.