divendres, 15 de juny de 2012

PLAÇA BACARDÍ i carrers adjacents


Tots els que hem viscut o vivim a Horta coneixem la Plaça Bacardí però quants de nosaltres coneixem el motiu que tingui aquest nom, la història que hi ha darrera o qui era el tal Bacardí que es mereix tenir una plaça que du el seu nom?.

La Plaça Bacardí a principis del segle 20. Autor desconegut, fons Jaume Caminal

Com tots sabem, molts del carrers i places dels nostres barris duen el nom d'antic propietari del terreny o d'algun personatge conegut de la contrada, a Horta mateix existeixen molts exemples d'aquest arrelat costum.
 
La superfície que en l'actualitat ocupa la plaça Bacardí du el nom del terratinent propietari de les terres, i els carrers adjacents els  noms santificats de la seva dona, del seu germà i el seu propi, ja s'explicarà detalladament més endavant. 

Alexandre Bacardí de Janer, tenia la seva casa d'estiueig darrera del que ara són els cinemes Lauren, en l'espai que ocupa una escola regida per monges, l'edifici en si  forma part del que és el conjunt de construccions que constitueixen l'escola. 

Era una mansió de l'estil de les finques d'estiueig del segle XVIII, amb grans jardins i una gran bassa que servia per regar, no era pas una finca agrícola però aprofitava part d'una horta i arbres fruiters per al consum familiar.


Can Bacardí

També una gran part de la superficie que ara és el barri del Carmel formava part de la propietat del Sr. Bacardí, que va promocionar la zona com a lloc de reunió i esbarjo. Un del seus socis va fer molta propaganda entre les societats obreres de l'època i va oferir terrenys a preus molt baixos.

Tota la seva finca ocupava terrenys que anaven des del Carmel a la Riera d'Horta, integrant els masos de Can Grau, Can Mans, Can Don Joan i  Ca l'Andalet



 Alexandre de Bacardí era polític, advocat i escriptor, va iniciar la urbanització d’aquesta zona el 1870, quan Horta encara era un nucli poc poblat i molt dispers que començava a atraure gent benestant desitjosa de plantar-hi les seves torretes d’estiueig. Tenia una sèrie de terrenys que va ampliar comprant la finca Can Mirallers en abril de 1867, abans Can Rialp. Els venedors eren la Manuel Martinez y Andres Pi y el Conde de Asalto Carlos Garcia de Pinel. 
Alexandre Bacardí. Foto de l'Enciclopèdia Catalana

La finca era suficientment gran com per a procedir a la seva parcel·lació i urbanització. Aquestes parcel·les (quasi en la seva totalitat) les va censar en emfideutes és a dir, en perpetuïtat per una quantitat de diners anuals . Cal afegir que els emfideutes tenien dret a construir en les seves parcel·les .

Els carres eren part del terreny de la seva propietat i les va cedir al municipi, evidentment no va fruït de cap acte altruista simplement no li aportaven cap benefici i s'havien de mantenir. Aquesta circumstància que li va permetre posar-li als indicats carrers els nom que va voler. Així ,va utilitzar el nom dona Amàlia, el del seu germà Baltasar (aquest últim finalment es va canviar) i el seu propi Alexandre, i tot convertint-los en sants van néixer els carrers de C. de Sta. Amàlia, Sant Alexandre i Sant Baltasar. Els dos primers encara subsisteixen.

L'esposa d'Alexandre Bacardí, de nom Amàlia, mantenia una estreta relació amb Horta ja que era una Casanovas que per una altra branca familiar estava unida als Fargues.

Les torres que hi havia fins llavors a Horta eren veritables mansions, molt grans, així el que en Bacardí va propiciar a finals del segle XIX va ser permetre que classes molt més modestes poguessin tenir les seves casetes, en un intent de crear una nova classe alta però, inferior, una espècie de classe mitja “avant la lettre.


Vista aèria d'una part del Carmel i Font d'en Fargues des de l'aire  F. Brangulí. (Centre Fotogràfic de la Generalitat)

Entre d'altres motius, Alexandre Bacardí va ser molt conegut al poble d'Horta, perquè juntament amb en Comas de Argemir, Pere Fargues i Francesc Mascaró i alguns altres terratinents de la zona, van propiciar l'arribada del tramvia fins a Horta, fet imprescindible perquè els seus projectes urbanització i construcció de cases a l'abast d'un ampli espectre de la població, fossin viables.

Tramvia elèctric a Horta

Aquest fet va permetre que moltes de les persones que tenien cases d'estiueig al Guinardó, Font d'en Fargues, Carmel i Horta en poguessin deixar les famílies durant els mesos d'estiu mentre que els homes de la casa, propietaris de negocis i fàbriques a Barcelona, s'hi podien traslladar amb una certa  rapidesa  i confort a la ciutat.

Recentment l'Ajuntament de Barcelona ha confeccionat  unes rutes pels barris, entre d'altres els d'Horta i Guinardó,  a la fi que el veïnat pugui arribar a conèixer part de la seva història. Respecte dels Bacardi assenyala que "eren una família de comerciants de robes de l'últim terç del segle XVIII que es van ennoblir pels seus mèrits i van adquirir el de abans del cognom" .




Foto de principis del segle XX, el primer carrer a l'esquerra és Santa Amàlia que va directe a la Plaça Bacardí

Respecte de la plaça Bacardí, cal dir que malgrat els canvis haguts al llarg dels anys, manté el seu aire intemporal. Al seu voltant hi havia hagut molts comerços: dues cases de queviures, una cansaladeria, una polleria, una lleteria i dos forns de pa, que assortien al veïnat que no s'havia de desplaçar fins la plaça d'Eivissa per comprar el que necessitava per menjar. En principi, hi estava permès el pas dels vehicles pel seu voltant , el que en l'actualitat no es permet el que facilita que la plaça conservi el seu encant.

Anecdòticament, cal comentar que els veïns i propietaris de les cases que l'envolten, en assabentar-se de la possibilitat que les autoritats municipals traslladessin el mercat que aleshores estava en la plaça d'Eivissa, a altres terrenys del poble,  es van donar pressa en obrir una instància, acompanyada d'una raonada exposició i un bon número de signatures, en la que manifestaven que l'Ajuntament no tenia cap necessitat de comprar nous terrenys ja que la plaça Bacardí era molt adequada per a construir el nou mercat, el que no deixava de ser cert, sense haver de comprar ni un sol pam de terreny, entenent els sol·licitants que seria atesa la seva demanda, ja que a més d'altres avantatges, representava un estalvi de molta consideració.

Però amb gran sorpresa per a tots ells, van informar-se per la premsa que l'Ajuntament ja havia escollit un terreny pel nou emplaçament, situat en un lloc poc poblat, amb desnivells i lluny del centre com era el carrer Tajo.

Segons els sol.licitants, resultava més rentable, econòmic i pràctic que el mercat s'ubiqués en la Plaça Bacardí, zona urbanitzada, amb clavegueram i més habitants, donat que Horta creixia més a la dreta que a l'esquerra on havia poques cases i els carrers no n'estaven d'urbanitzats.

Com resulta evident, l'oferiment no es va acceptar i el mercat finalment es va ubicar al carrer en l'antiga riera  d'Horta ( C. Tajo) i la plaça Bacardí va continuar essent la plaça de sempre.

Per tot aquell que vulgui saber més sobre la història de la família Bacardí us recomano un bloc que està molt ben documentat escric per  Julio-Carlos García, que tracta sobre la història del la família de la seva dona i en el que els estudiosos sobre la història recent de la burgesia catalana trobaran força material.







L'Edifici de la que va ser la casa d'estiueig dels Bacardí a Horta Avui. Foto del WEB de l'Ajuntament www.BCN.cat




Noticia publicada en la Vanguardia del dia 28.8.1905:

Ha fallecido en su quinta de Premia, don Alejandro de Bacardí y de Janer, persona muy apreciada en esta capital por su caballerosidad y demás prendas morales que le adornaban. El señor Bacardí era hombre de vastos y profundos conocimientos, evidenciados repetidamente en el libro y en el foro, como tanbien un patriota dispuesto siempre a la defensa de los intereses del país. Había desempeñado el cargo de concejal de este Ayuntamiento y ejercido otras importantes representaciones adecuadas a sus talentos y elevada posición social. Actualmente formaba parte, como consejero, de distintas entidades industriales y financieras. Por su muerte llevarán luto distinguidas familias de Barcelona. Descanse en paz y reciban sus atribulados hijos y demás.


Vaja, tot un senyor de Barcelona.







  • Alejandro de Bacardí de Janer: nace en Barcelona, el 10 de septiembre de 1816, muere en San Miguel de Premiá (hoy Premia de Dalt) el 28 de agosto de 1905. Está enterrado en la tumba nº 40, cerca del departamento 1º del cementerio de Poble nou de Barcelona. Tiene un hermano nacido en Barcelona 1814-1888, que se llama Baltasar (este tiene una calle con su nombre que da casi a la calle Badal, también consta que está en terrenos colindantes suyos.
    Era Político, Arqueólogo, Banquero, Hacendado, entre otras cosas. Alejandro de Bacardí tiene una plaza con su nombre en el barrio de Horta, asi mismo consta que está ubicada colindantes a sus terrenos. También la calle de San Alejandro, así como la de Santa Amalia están puestas en honor suyo y de su esposa, en tales terrenos. Dicha zona de Horta/San Andrés de Palomar, la urbaniza él, motivo por el que pone esos nombres a dichas calles, falta una que es San Baltasar, actualmente tiene cambiado el nombre. 


    • Fonts d'informació : Diversos Webs de la xarxa, com Wikipedia - EL CARMELO., Can Bacardí, web de l'Ajuntament de Barcelona,  www.bcn.cat. . Els llibres El que ha Estat i és Horta de  Desideri Díez,, FONT D'EN FARGUES Història i records d'un barri - de Paulina Almerich, Carlota Giménez i Teresa Morros.  Escrit de Margarida Codina sobre el seu barri. Fotos de diverses procedències.Artícle de la Vanguardia del 11.5.31 "NUEVO MRCADO DE HORTA". Bloc sobre la història de la família Bacardí de Julio-Carlos García.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

que pasada de post, jo visc al costat i m'ha encantat la historia i la foto del carrer marques de foronda abans de construir el col.legi.
El tema dels "censos" encara tels trobes quan vas a comprar una casa molt antiga em va pasar al carrer aiguafreda pero crec que no s'ha de pagar res.

carme ha dit...

Contra més història aprenc del meu bari més me l'estimo. Gràcies per les teves paraules

monacodebacardi ha dit...

Hace aproximadamente catorce años que, todos los dias con todas las fiestas y vacaciones que cada uno de esos años tiene, las he dedicado a compilar datos sobre los antepasados de mi esposa, entre otros los de Bacardí. Nadie me ha pagado ni un solo euro. Es mas, me ha costado tiempo, dinero y esfuerzo, tanto personal como del resto de los miembros de mi familia.
Hace algun tiempo respondí sobre el articulo (El miracle de "Sant" Bacardí), advertía que mi pagina web (entonces era "the watersmurf site", hoy monacodebacardi) contenía todos los datos sobre los que Vd. ha insertado en su artículo. Le garantizo que es muy molesto ver como le quitan información, sin permiso alguno para intentar lucirse. Cuanto menos se cita las fuentes.
Julio-Carlos García

carme ha dit...

Benvolgut amic, la meva pretensió no és en absolut "lucirme", ja no tinc edat per aquestes bajanades, en tinc 62 ja. El treball del bloc és divulgatiu, em limito a unir la informació que trobo i la publico, cito les fonts sempre que puc i si algun cop no ho he fet no estat amb ànim d'apropiar-me de res. La meva única i exclusiva pretensió és que els meus llegidors s'ho passin bé i coneguin la història dels seus barris. Ni faig propaganda, ni cobro de cap lloc. En fi sento haver-te molestat, encara que no sóc conscient en que consisteix el motiu de la vostra molèstia.

monacodebacardi ha dit...

Nuevamente insisto en lo dicho anteriormente, pero esta vez con el "Mas Grau". La escritura de compra la ha sacado de la misma pagina web. Usted tiene 62 años, yo 53. A ciertas edades lo único que se puede tener es vanidad, pues lo contrario es "falsa modestia".
Como bien dice "se limita a unir información y publicarla". Le prepito que lo que a usted le ha costado unas horas de trabajo a otros nos cuesta dias, mese y años.
Estoy absolutamente convencido de que no cobra nada, y que como yo, lo hace de forma altruista, que si no fuera así nadie volveria a saber nada mas sobre estos asuntos, por lo que entenderá mi vanidad ¿no?
Como creo sabrá la burguesía barcelonesa era endógama hasta grados lçimites, por lo que, al final está toda vinculada.
Tengo trabajo para varios años, en estos momentos estoy haciendo seguimiento a los de Pujol (Mas Pujol), en 1820 acabó en manos de Matias Ramon de Casanovas y de Pujol, sobrino de José Cayetano de Pujol y de March. Matias Ramon era el padre de Amalia de Casanovas y de Bacardí, esposa y prima hermana de Alejandro de Bacardí y de Janer. Matias Ramon fué también el propietario del "Mas Casanovas".
Todos los datos los voy incorporando cada año, y los pongo a disposición de estudiosos, investigadores, historiadores o estudiantes que los solicitan para sus tesinas. Insisto, cuando alguien hace algo de forma altruista, se le ha de permitir tener un espacio para su propia vanidad.
Saluidos. Julio-Carlos García

carme ha dit...

amic meu de veritat no recordo haver visitat el seu bloc fins ahir i certament està molt ben documentat però si de veritat vaig treure alguna informació d'alguna entrada del seu bloc no ho recordo ni sóc conscient, no tinc pas cap inconvenient d'indicatr la procedència, si és el cas. Si certament la burgesia catalana és molt endogàmica i unes famílies estan entroncades amb d'altres. Els Paguera amb els Casanovas, els Casanovas amb els Fargues, etc. Viag darrera 'alguna foto del Mas Casanovas que estava darrera de l'Hospital de Sant Pau, no hi ha hagut manera humana d'aconseguir-lo, em podrie donar una ma ja que està estidiant la història de la família?, li ho agrairé molt. Si us puc ajudar en alguna cosa sabeu que estic a la vostra disposició.

Albert Ribes ha dit...

Hola,
M’ha encantat la informació, jo vaig néixer vivint la meva família al la pl. Bacardí Nº 13, hi vivíem allà des dels meus avis, abans de la guerra. De fet la meva mare i una germana hi varen néixer al pis mateix. Veure les fotos dels plataners m’ha recordat quan vaig aprendre a anar en bici, o el parvulari Tambor, la merceria a on després es va muntar el restaurant “La Bacardina”, els meus pares fins i tot varen regentar una bodega a la cantonada oposada de casa abans que jo naixés. Bé una pila de records, gràcies per la feina que fas, no defalleixis.

carme ha dit...

si ens vol donar i formació que pensis que pot ser interessant o velles fotos de la plaça i els voltants, ens les pots enviar. gràcies per les teves araules.

Anònim ha dit...

Carme: Le agradezco sinceramente que haya incluido mi bloc.
Voy a intentar aportar algun dato sobra la finca de "can Bacardí". Bruno Vidal i Torres fue un joven, que en el año 1776 protestaba las cambiables en nombre de la Casa Bacardí. Era hijo de un "adroguer" de nombre Agustín Vidal, su madre María Torres. En el año 1784, en 12 de Septiembre firma capitulaciones matrimoniales con Francisca Bacardí y Tomba, hija de Baltasar Bacardí y Clavell. Este aporta en dote 6000 libras catalanas, dos cómodas con sus vestidos. Él (era huerfano de padre y madre) aporta de "creix" 4000 libras, cifra nada despreciable. Creo que tenia algun parentesco con el Barón de Maldá. Bruno dentro de la Casa Bacardí, ya antes de ser miembro de la misma gozaba de plena confianza desde hacia muchos años. en el año 1789 firmaba como Tesorero de las Rentas Generales del Principado. Adquiere multitud de propiedades en Horta y alrededores, entre ellas "Can Bacardí" con cinco mojadas de tierra. En 1794 firó vales con fecha 17 de Febrero y 27 de Mayo con garantía hipotecaria de todos sus bienes, entre ellos su torre de Horta y múltiples piezas de tierra a favor de la Casa Bacardí. Ignoro que problema debió tener Bruno Vidal, pero fué de unas dimensiones enormes a juzgar por la cantidad prestada. En el inventario de los bienes de su suegro, tomados en 7 de mayo de 1798, no se puede cantificar la suma total. Pero el el inventario de su cuñado Baltasar de Bacardí y Tomba con fecha 1 de Agosto de 1822 se cifra un crédito total de 220.004 Libras 8 dineros, de los cuales faltaba por pagar 130.102 libras 6 sueldos 2 dineros. Para poner una comparación, cuatro años antes de la firma de dichos vales, Bacardí compra una casa palacio en C/ Rera Palau de siete portales, por 20.000 libras, que era mucho por la media de semejantes compras.
En 21 de Enero de 1829 Ramón de Bacardí i Cuyás firma convenio con su prima Francisca Vidal de Bacardí, el le entrega 4000 libras por su dote, ella renuncia a pretensiones de posesión sobre la casa Torre y demás tierras.
En el testamento de Alejandro de Bacardí i de Janer entregado el 17 de Septiembre de 1892, éste lega la finca de referencia a su hija Ana, casada con su primo hermano Orestes de Mora y de Bacardí, por lo que dicho bien pasó a los de Mora i de Bacardí desde 1905.
A titulo personal, comento que desde la misma época, de generación en generación a pasado a manos de mi esposa y su familia un terreno al lado del Laberinto de 7300 Mts. por lo que aunque no nos hayan visto nunca somos vecinos de la zona.
saludos
Julio-Carlos García

carme ha dit...

Benvolgut amic: la seva informació és inestimable, déu-ni-do la quantitat de dades amb la que es nou vostè, paga la pena que es posi en contacte amb la historiadora actual d'Horta Carlota Giménez (en Desideri sembla que ara mateix no està molt bé de salut), i dipositi en les seves mans totes les dades històriques d'Horta que disposa perquè no morin en l'oblit. Llàstima que no disposi de testimonis gràfics de família que segurament serian també de gran valor. Gràcies a vostè per tot.