dissabte, 2 de juny de 2012

MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON


Molts cops m'he preguntat, davant la desaparició d'un edifici important per la història d'un país, com és possible que no hagi quedat quasi cap rastre de la seva presència física?.



Lloc on estava el Monestir de San Jeroni

Dibuix de les ruïnes del Monestir en 1877. Dibuix de la Facultat d'Història de Barcelona, l'original en l'Arxiu Històric del CEC

Aquest ni més ni menys és el cas del Monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron, en part del terreny que l'ocupava en l'actualitat  hi ha una benzinera, tot un símbol dels temps que vivim.



Gravat del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

No es necessita ser creient, en el sentit estricte del terme, per ser amant i admirador de tot el que de bell ha creat l'ésser humà i Sant Jeroni de la Vall d'Hebron n'era.

Estava situat en un lloc privilegiat de la serra de Collserola, la serralada meridional, en un dels camins romans que tot travessant el Coll de S’erola, unia l’antic Castro Octavianus, amb Barcelona. 


Camí de San Cugat


  Al llarg dels segles, alguns dels seus trams, han estat coneguts des de Barcelona, amb els noms que anaren canviant amb el pas del temps, i dels llocs per on transcorria, així doncs, ha estat conegut com: Cami de Jesús, de Gràcia, de Vallcarca, de Sant Genís, dels Agudells, de Sant Jeroni de la muntanya, o de la Vall d’Hebron, camí de Collserola, de Gausach, de la font Groga, de Sant Medí, de la Mare de Déu del Bosc, de Sant Adjutori, de la Torra Negra,de Sant Cugat.


Gravat del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron de 1838



El Barò de Maldà, en el seu Calaix de Sastre, recull l’excursió als Jeronis del 17 d’octubre del 1801, en el que ens descriu un dels trams d’aquest camí. Sortien d’Horta, enllaçant amb el camí que estem tractant a Sant Genís dels Agudells. "Jo muntava sobre del matxo d’un tal Ros, sense sàrria; i per fi, que a la vora de les parets del monestir de Sant Jeroni. Deixada la riera i les casetes d’Horta, hem passat per la vora de la torre de Rossell, i allà informant-nos per un home quin camí teníem que prendre, guiant-nos ell a Sant Genís i allà cerca, pujant per caminets a les vores de muntanyes, amb l’hermosura de tanta frondositat de boscos i demés arbustos, tanta caçaria que es veia en muntanyes i planures, amb lo mar i descobriment de Montjuïc; lo blau celeste sense un petit núvol, i el sol, que ens torrava un poc al ser a la vora del poble de Sant Genís. Nos ha eixit per aquelles brenyes lo Felip, tieso en sa haca fent-la trotar, i unint-se a tota aquella burriqueria i separant-se un poc d’està, per allargar per millor camí que el nostre, prou empinat son passeig. I Nos hem trobat ja junts, apeats i dels ases i burres dintre del recinto i de Sant Jeroni de Vall d’Hebron a un quart de deu tocat”.
 L’antic camí de Collserola passava pel davant del monestir. En construir-ne la carretera de Gràcia a Manresa, la Rabassada durant els anys setanta del segle XIX  s’acabà destruint les restes de les ruïnes del cenobi i desdibuixant l’antic camí.



La llegenda:

 Una tradició vol que aquest establiment monàstic de la muntanya del Tibidabo fos fundat al segle VI per monjos vinguts de Palestina, del mateix monestir que sant Jeroni havia dirigit en aquelles terres. Una altra versió vincula la fundació del centre a sant Paulí de Nola, al seu pas per Barcelona. 
 
Cert o no, la realitat és que molts del noms dels carrers de la Vall Hebron, duen el nom de indrets relacionats amb aquest país, com: c. Natzaret, C. de Sinaí, C. de Jericó.

Els ermitans:
Les primeres notícies del lloc no ens arriben fins l’any 1386; anteriorment a aquesta data hom sap de l’existència d’uns ermitans escampats per aquesta muntanya, que ja era coneguda, amb aquest motiu com Vall d’Hebron. L’any 1386 el bisbe va atorgar llicència a un dels ermitans, fra Ponç Astors, per a poder celebrar missa amb altres ermitans com ell, disposant d'oratori propi i cementiri.


Fundació:
L’impuls definitiu per a la fundació del que seria el gran monestir, va arribar de la ma de la reina Violant de Bar (1365?-1431), esposa de Joan I d’Aragó. Aquesta va fer venir vuit monjos de Sant Jeroni de Cotalba (Safor, País Valencià), entre els quals el prior Jaume Yáñez, va obtenir l’autorització papal, el va dotar econòmicament i va començar la construcció del monestir, que va quedar vinculat a la parròquia de Sant Genís dels Agudells. Fou el papa d’Avinyò Climent VII, qui va autoritzar la fundació, el 1393. El claustre es va aixecar a iniciativa de la reina Maria de Castella (1401-1458). Dades i fotos del portal MONESTIRS DE CATALUNYA.  Link al peu.


Document fundacional del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron:

Barcelona, 12 d'agost de 1393 Document en pergamí. 72 x 56 cm.
Provinent de l'arxiu del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.
Foto acta fundacional.

Arxiu Diocesà de Barcelona, l'Original Col·lecció de Pergamins Arxiu Històric del CEC




Lloc on la gent feia estada


Fou tradicionalment visitat per la gent distingida de Barcelona, que s'hi hostatjaven per Nadal i per Setmana Santa. Arribà als vint membres durant el segle XVII, quan fou renovat en part els anys 1670 i 1671. Tanmateix, degut a les penúries econòmiques, hagué de censar les seves terres l'any 1767.

Depenien del monestir les parròquies de Sant Martí de Cerdanyola i de Sant Genís dels Agudells, servides primer per frares i més tard per sacerdots designats pel prior. Tenia entorn seu tres capelletes, la de Sta. Magdalena de la que queda alguna estança, la del Sant Sepulcre i la de Sant Onofre, que han deixat restes i topònims a la Vall d'Hebron.

L’existència del monestir es va desenvolupar de manera regular fins el segle XIX, el 1808 fou saquejat pels franceses quan l'acabaven de restaurar, calgué abandonar-lo tres anys, i, finalment, fou exclaustrat el 1835. La crema i destrucció seguides de l'espoliació foren totals i el seu patrimoni venut per l'estat. Ara, pràcticament ha desaparegut en la seva totalitat, és difícil de veure'n vestigis,  i els pocs que queden pateixen de la més absoluta deixadesa institucional.



Restes de parets del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron




Restes de la Capella de Sta. Magdalena
 
Restes de la Capella de Sta. Magdalena

El Monestir cremat i derruït, fou víctima de saquejos. Hi hagué persones,entre elles persones del món artístic i literari, que recolliren portalades, finestres columnes, capitells, rajoles arrencades de les restes del monestir . Molt d'aquest material el van aprofitar per decorar cases d'Horta i també la Torre Llobeta. Aquestes dades ens donen una pista de com va arribar a desaparèixer en la seva totalitat.




Gàrgola procedent del monestir
Fotografia d'Estorch, 1948
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Element escultòric amb escuts, procedent del monestir
Fotografia d'Estorch, 1948
Arxiu Fotogràfic de Barcelona



El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l'Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona.






























Bibliografia:- Gaietà Barraquer i Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. II. Imp. J. Altés y Alabart, Barcelona, 1906
- Agustí Duran i Sanpere. Barcelona i la seva història. Curial. Barcelona, 1973, Enciclopèdia Catalana, Juli Fontova i Sogas del Col·lectiu Agudells.
 

Enllaços externs:


    9 comentaris:

    miguelitro ha dit...

    molt interessant, Carme!, sembla mentida però jo fa poc també em preguntava lo mateix al passar per davant de la benzinera, per cert!, les casetes que hi han a l´altre banda de la carretera, i que estàn deshabitades, son del monestir també?

    carme ha dit...

    Pel que jo sé només queden alguns troços de parets i el més ben coservat sembla ser el de la capella de Sta. Magdalena. Gràcies per les teves paraules.

    Mercè ha dit...

    Molt interessant aquest article.
    T´enteres de cada cosa llegint el teu blog.
    Mercè

    carme ha dit...

    d'aquestes coses no en parla ni la tele ni els diaris, jaja per això la majoria no ho saben

    Anònim ha dit...

    Aquest establiment monàstic "de la muntanya del Tibidabo" No, de la serra d'Agudells. Sobre la suposada ermita de Sta.. Maria Magdalena, cal dir que es un altre error,aquesta era la mes enlairada a dos tirs de pedra del monestir avui el lloc es delata per uns xiprers just al mirador de la Rabassada
    Juli Fontoba i Sogas

    carme ha dit...

    Segur que tens raó en el que diu, pel que he vist ets tot un entès en el tema si hi ha alguna cosa que penses que cal arreglar, m'ho dius. Gràcies per les teves paraules.

    Anònim ha dit...

    Hola Mercè.

    Article interessant i que si t'interessa agrandir el tema et puc ajudar. Un parell de cosetes per a que ho tinguis en compte i arrodoneixis el teu blog. El gravat sobre les ruïnes del monestir no és de la universitat de Barcelona. El seu original està a la col·lecció de dibuixos i gravats del fons de l'arxiu històric del Centre Excursionista de Catalunya i l'acta fundacional que reproduixes és una còpia de l'acta fundacional que es troba en l'Arxiu Diocesà de Barcelona. L'acta original de fundació de 1393 la trobaràs en la col·lecció de Pergamins del fons de l'arxiu històric del CEC.

    Nuria Téllez
    Arxivera AHCE

    carme ha dit...

    Gràcies Núria, procediré a canviar-ho.

    Anònim ha dit...

    Hola Carme,
    Sis peces procedents d'aquest convent es conserven al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell on van arribar el 1958. Dues són les que es veuen a les fotografies de 1948 (gàrgola i pedra commemorativa) i les altres, un escut de salvaguarda reial, una clau de volta, un capitell, una làpida sepulcral i una cartel·la.Formen part de l'exposició permanent i les podeu veure si visiteu el museu.

    Montserrat Farreny
    Tècnica de documentació i conservació
    Museus de Martorell