dissabte, 19 de maig de 2012

CASTELL D'HORTA - CARRER DE LA DONA


Un dia, tot cercant fotografies d'Horta vaig topar amb una que em va cridar l'atenció, era una torre castell i es parlava que la seva ubicació era el poble d'Horta.

primera foto que vaig trobar


Jo sóc filla d'Horta, hi vaig viure fins que em vaig casar i no m'hi vaig poder quedar al meu barri donat que l'habitatge en l'època (finals dels 70) era massa car per al nostre poder adquisitiu, però sempre he somniat en poder tornar-hi, possiblement aquest és un dels últims que em queden.

El meus ulls mai no havien vist aquell edifici ni cap fotografia fins al moment que se'm va donar a conèixer. Al lloc d'internet on vaig trobar la foto no es parlava de la seva ubicació concreta així que vaig guardar la foto tot pensant que algun dia trobaria la història d'aquest edifici i ja no hi vaig pensar-ne més.

En un altre moment, vaig topar amb la memòria d'una noia que havia viscut per la part baixa del Carmel i feia un descripció bastant acurada d'algun edifici, per exemple, on estava La casa dels Bacardí i també parlava d'aquesta torre. Ja sabia la seva ubicació, havia estat al C. Sta. Joana d'Arc. Podeu llegir-ne la història clicant sobre el link de sota:



Desprès vaig escriure un post on parlava de Can Bransi, mas les terres del qual arribaven fins al llindar de la Riera d'Horta (avui Tajo), vaig trobar una foto del mas en qüestió i quina seria la meva sorpresa quan vaig poder certificar que darrera de Can Bransi es divisava la silueta del Castell en qüestió. Però continuava sense saber qui l'havia fet construir ni quan.




Can Bransí en primer terme i el castell al fons en mig de la foto


No ha estat fins que vaig llegir el llibre d'en Mingo Borràs (Gent Popular d'Horta), que no ho vaig saber i heus aquí la història que en Mingo explica.

Un dels carreter més antics del poble d'Horta era en Cebrià Riera, qui exercia el seu ofici en el carrer de la Dona, núm, 2.


C. de la Dona principis del segle XX

Avui dia aquest carrer ja no existeix, estava situat al costat de la masia que ocupava una part de la plaça d'Eivissa, on desprès hi van construir l'edifici de la Caixa de Pensions. Per ser més precisos el carrer de la Dona ocupava part de la superfície del que avui són les Galeries Horta.

Tornem amb en Cebrià Riera, en el c. de la Dona era comú veure arrambades a les parets del taller, situat en una casa del carrer, tota mena de desferres de carros vells, tals com llantes de rodes, cèrcols i dogues de botes i portadores, ferregots i restes de taulons llescats, etc., contra en Mingo Borràs

Cebrià Riera al centre de la foto en 1905

Foto del C. de la Dona, el carreter bastint una roda de carro

En Cebrià Riera a més de carreter, exercia de “remeier” el que en castellà es coneix com curandero. Tot poble que s'ho valgui té els seus propis remeiers o persones amb coneixements en medicina natural que sabien les propietats medicinals d'herbes, arrels i flors silvestres que es fan en els boscos de la contrada,

El títol que ell es donava a si mateix era el de “Doctor en Botànica”, no se sabia per quina universitat, segurament seria per la de l'experiència que a no dubtar és la millor. Amb els seus coneixements sobre les herbes i tractaments casolans,  n'obtenia bons resultats i per tant tenia un gran nombre de clients.

L’Enric March explica en una de les entrades dels seus blogs, que denomina  « QUAN AL CLOT HI RAJAVA MEL", com una remeiera del Clot coneguda com la Remei, cada any feia un parell de viatges per les muntanyes del voltant durant tot un mes a la fi de proveirse d'herbes amb propietats curatives i explica que normalment «La Remei entrava a Barcelona per l’antic camí d’Horta des de Sant Genís, com ho havia fet d’abans que la vila fos annexionada a la capital, el 1904. S’aturava a la plaça del Mercat (avui plaça d’Eivissa), on tenia clientes fixes entre les bugaderes que rentaven la roba dels senyors de Barcelona, que li compraven olis i ungüents per guarir les mans castigades per la sosa i el lleixiu. I aprofitava per visitar el senyor Cebrià Riera, que a més de fer de carreter al veí carrer de les Dones, era remeier i es feia dir “doctor en botànica”. En Cebrià era bon coneixedor de les herbes de la muntanya i molt popular a Horta, però no hi havia competència amb la Remei perquè no elaborava ungüents.

Per altra banda en Mingo Borràs Pel comentava en un dels seus llibres que entre la gent d’Horta s’explicava una història que la veu popular donava com certa.


El cas era que en Cebrià Riera, va ser requerit com doctor, un famós personatge polític de l'època el qual xacrós i malalt, li demanà els seus serveis curatius amb la prometença que si el guaria satisfactòriament el gratificaria amb una torre castell.

Amb el tractament el polític diuen que es va curar i en Cebrià es veié de cop i volta amo d'una torre castell, construït al c. Santa Joana d'Arc, cantonada amb C. Tossa.

Això diu la veu popular, si bé en Mingo diu que havia llegit en algun mitjà informatiu,  en el qual s'assegurava que la construcció del Castell va ser producte d'haver-li tocat a en Cebrià la loteria de Nadal.

Segurament aquesta última versió és molt més creïble que no pas la primera, però sigui com sigui el cert és que en Cebrià Riera va poder gaudir de la seva màxima il·lusió, posseir una una torre castell.




El Castell als anys 30. F. Jaume Caminal

Durant molts anys , el castell fou l'admiració de molta gent.

Era majestuós i s'alçava altiu i magnífic al cap de munt del C. Sta. Joana d'Arc, envoltat un jardí ben cuidat i pler de vegetació. Feia goig de mirar.

Va ser una llàstima el seu enderroc  com de tants altres edificis de finals del XIX i principis del segle XX, que han caigut víctimes de l'explotació ferotge del territori buscant la construcció ràpida i més rendible econòmicament parlant del edificis de pisos sense cap encant .




  • Fonts informatives : Llibre d'en Mingo Borràs GENT POPULAR D'HORTA - Fotos de diverses procedències. Enric March "QUAN AL CLOT HI RAJAVA MEL".

12 comentaris:

PERSONA ha dit...

GRACIAS COMO SIEMPRE....Y QUE NO DECAIGA JAMAS DE LOS JAMASES.... ¡¡ CREADORA DE SUEÑOS...!!

carme ha dit...

gràcies a tu.

Mª Trinidad ha dit...

Maravilloso nombre para una calle, muchas gracias por mostrarla.
Un abrazo y gracias CARME.

carme ha dit...

tens raó Trinitat. gràcies.

rosa pié ha dit...

Una vegada més agraïr a la Carme, per totes les informacions que ens arriven de les histories dels barris que ens edentifiquen...poguer recuperar la nostra historia, és reviure la nostra vida i transmetre les nostres vivencies.

Gràcies Carme, per tota la teva feina,
Mª Rosa

carme ha dit...

gràcies Rosa, espero que la setmana hagi estat profitosa i que t'ho hagis pasat d'allò més bé. una abraçada.

sumbadillo ha dit...

Sempre fa molta il·lusió saber que hi havia anys enrere, allà on has viscut durant molts anys.
Moltes Gràcies Carme.

Anònim ha dit...

cada dia estoy más enfadado por las construcciones desarrollistas de los 60 70 80, nos han destrozado y borrado todo, horta ahora es fea, el entorno tajo plaza ibiza tiene poco caliu. Otros barrios como sant andreu se han mantenido mejor.

carme ha dit...

tens raó, la gent de la barriada s'hauria d'implicar més per conservar tot allò que forma part de la seva història. Gràcies per llegir el bloc.

Alicia Sebastià ha dit...

Hola, he vist aquest blog i a la meva familia ens ha fet molta il·lusió ja que el meu besavi era en Cebrià Riera. Aquesta història que expliqueu sobre com va aconseguir el castell l'hem sentida sempre però els més joves no sabriem si creure-la. La meva mare va viure uns mesos en aquest castell quan era molt petita i van tornar a Barcelona.És una de les filles mes petites d'Esteve Riera, fill de Cebrià Riera. M'agradaria saber la data de la foto que apareix en Cebrià amb el peu de foto següent: Foto del C. de la Dona, el carreter bastint una roda de carro.
voldría posar-me en contatcte amb tu carme però no he vist cap mail al teu blog.
Moltes gràcies
Alicia Sebastià Riera

carme ha dit...

la foto és de les primeries del segle XX. :Desprès d'escriure el post he trobat alguna foto més del castell. A l'esquerra del bloc trobarà el meu correu memoriadelsnostsbarris@gmail.com, des d'on potd escriure'm. Salutacions cordials.

Marta ha dit...

Molt bonic Carme. Com m'agrada el barri d'Horta. Jo tambe somnio poder-hi tornar. Una abraçada
Marta Sahunt