dimecres, 25 d’abril de 2012

ESCOLA DEL BOSC - actualment ESCOLA DEL PARC DEL GUINARDÓ


L'Escola del Bosc del Parc del Guinardó, va ser inaugurada el 5 de novembre de 1923.

Fotos de la inauguració de l'escola. Dels fons fotogràfic de Cultura de la Generalitat
El gran èxit assolit per l'escola del Bosc de Montjuïc va estimular-ne la creació d'altres escoles del mateix tipus per a nens i nenes de constitució feble que, a judici de la Inspecció mèdica, necessitaven d'un règim de vida a l'aire lliure per a constribuir al seu correcte desenvolupament.

El Parc Municipal del Guinardó era considerar un lloc prou adequat per establir-hi una d'aquestes escoles. A una alçada de 200 metres sobre el nivell del mar la seva orientació, la seva esponerosa vegetació, eren considerats apropiats per a la fi que es perseguia. En l'any 1921, fou acordada la seva construcció amb una cabuda de 140 alumnes.


Fotos del Web de la pròpia escola
L'Escola comprèn tres pavellons que, aprofitant la inclinació de la muntanya, consten de dues plantes. Les dos inferiors contenien aleshores dues aules cada un i els serveis sanitaris annexos; el pavelló superior es va destinar a menjador i pel servei de cantina, cuina, despatx, sala de música i departament de dutxes.



Classe de ballet (foto del web de la mateixa escola)

Menjador de l'escola (foto de la web de l'escola)

La construcció, de sòlida arquitectura, fou intel·ligentment distribuïda respectant els corpulents arbres que hi havia, el que va contribuir a augmentar el caràcter propi de la muntanya. Un gran pati de joc i un mirador sobre el mar i la costa i uns bell racons i placetes del Parc, ofererien i ofereixen encara, espai a propòsit per a les classes a l'aire lliure.


pati de l'escola (foto de la pròpia escola)

Els mètodes de l'Escola activa van ser aplicats intensament aprofitant les grans possibilitats que el medi ambient els proporciona. Aquesta escola quan es va crear, de tres seccions de nenes i una per a pàrvuls de nens i nenes.

S'implantaren els principis pedagògics del mètode Decroly, concedint una importància extraordinària a les activitats d'observació a l'aire lliure. També es donà molta importància a l'educació estètica, dibuix, música, dansa i es posà en pràctica el mètode de gimnàstica rítmica de Jacques Dalcroze."


Acutalment l'escola rep el nom de “Escola del Parc del Guinardó”, el link de la qual es el següent




La meva estada a l'Escola del Bosc (Relat de Rosa Pié)


Escola de Bosc, escola,
ja tens un escolà més...
mon recordi vola vola
i volarà sempre més...


Aquest trocet de poema, el va escriure un capellà que va venir a l’escola de visita i sempre l’he recordat, jo tindria 10 anys.

Quan va entrar a la classe va dir.- Quin goig, quin jardí, flors a fora i flors a dins...han passat mols anys i mai he oblidat aquests bocins de poema.

Recordo el típic capellà amb sotana,(com anaven abans,) la directora la sra. Dolors Palau va explicar-nos que era poeta i seguidor de Mossèn Cinto Verdaguer, estava desterrat al Montseny per ideal Catalanista.

Al cap dels anys he pensat que podia ser Mossèn Pere Ribot, el sacerdot poeta que hem va casar.

Rosa Pié a  l'Escola del Bosc
La Escola de Bosc, estava dirigida per mestres de la República, seguia el sistema de Rosa Sensat i conservava l’esperit catalanista. Jo com la majoria de les nenes no sabíem rés del que passava a nivell polític, tampoc s’explicava i menys a les criatures.

En l’època de postguerra, totes les escoles estaven obligades a fer l’ensenyament en castellà, els llibres de text eren en castellà i per imposició a les escoles només es parlava amb aquest idioma. La diferencia de l’Escola de Bosc era notable, fora de las classes obligatòries, la resta tot era en català, no solament això sinó que ens feien referència de la Història de Catalunya i de la seva geografia.

El motiu perquè en van canviar d’escola, tampoc el sé, si era per el sistema o senzillament perquè era mitja pensió i gratuït, accedir-ne no era gens fàcil, per mediació de la la Sra. Carme que treballava al que aleshores era la Diputació (ara de la Generalitat a la Plaça de Sant Jaume), va fer possible que jo hi anés.

El primer dia de classe ningú va acompanyar-me i el pare en va dir.- és a la muntanya de la Font del Cuento, quan siguis allí pregunta per l’escola de Bosc. (Las coses importants de la meva vida, quasi sempre les he hagut que de fer sola.).

El camí era llarg però jo el recordava, alguna vegada amb la mare de la Isabel hi anàvem a passar alguna tarda d’estiu en aquell Parc, però aquell dia era diferent, no coneixia a ningú ni sabia quina escola era, vaig haver de preguntar però no va ser difícil trobar-la.

Las experiències viscudes en primera persona, formen el caràcter i aprens més de la vida sobretot a l’edat escolar, és la primera lliçó que mai s’oblida.

Allà vaig aprendre molt, sobretot l’amor la natura i valors humans.

Un dia de classe  (foto del Web de l'escola)

L’escola, actualment encara existeix, i és dintre del Parc del Guinardó, son tres cases blanques, separades entre si i posades en forma de triangle, el jardí, a diferents nivells per el terreny i rodejat d’arbres majorment garrofers que és l’arbre autòcton de la zona.

El Parc estava molt ben conservat, i servia de passeig per molta gent, pujant un petit turó és podia veure la Ciutat de Barcelona fins el mar.

Havien altres escoles aprop com eren l'Escola 26 de Gener i “L’Escola de Mar.

Suposo que cada una tenia el seu sistema educatiu, però “l'Escola de Bosc” estava molt ben dirigida per seva directora Mª Dolors Palau i les mestres, J.Català, Galceràn, Rovira, Carmen, i Montserrat Mayé.

El nostre uniforme era molt senzill però diferent als altres, una bata de ratlles blaves i espardenyes blanques enllaçades amb betes, teníem una especial obsessió per a que estiguessin ben blanques pintades amb “blanc d’Espanya”.

El “ Parc Güell” una gran obra de Antoni Gaudí admirada i valorada per tothom, de vegades hi anàvem caminant, era una petita excursió que també servia per fer alguna classe de lectura i comentar amb les mestres.

També la Font d’en Fargues era un altre dels llocs d’esbarjo per fer petites caminades.

Aquests parcs i jardins, estan en el que es coneix com la Muntanya Pelada, el Carmel i la serra de Collserola.

A l’escola, apart de les classes obligatòries, cada dia teníem una activitat diferent, gimnàstica dos dies a la setmana al matí, per la tarda, combinàvem classe de dibuix, rítmica, música i algun taller de teatre, lectura i redacció, una afició que jo personalment he continuat tenint.


classe de pintura (foto de la web de l'escola)

De las tres cases que formaven el triangle, la del mig la part de dalt era el menjador, i la part de baix la sala de música, allí fèiem rítmica, i apreníem les notes musicals, era molt elemental però mínimament en teníem alguna noció i sensibilització en educació musical, un altre de les aficions que he continuat practicant.
Recordo el primer concert de la meva vida, la Coral San Jordi va oferir-nos a la placeta (un espai en el jardí del darrera de l’escola), tot formava part d'una educació lliure i sòlida molt necessària en aquells moments.

Al estiu per refrescar-nos, a la “caseta” que estava a la part baixa del jardí hi havien dutxes, i també una mànega que era el joc de l’estiu.


Dutxes de l'escola (foto de la pròpia web de l0escola)

 Allà mateix per grups teníem un trocet de terra per a cultivar, apreníem a plantar, tenir-ne cura i estimar les flors.

Els arbres autòctons eren els garrofers, de la collita de les garrofes al final de curs fèiem una excursió, la primera excursió va ser a Santa Cristina ( a la Costa Brava) i la última al Montseny, amb tendes de campanya només una nit, aquesta excursió va ser per les que ja no tornàvem al curs següent.

Els tres cursos que vaig anar a l’Escola de Bosc, vaig ser molt feliç i han estat a no dubtar els pilars més forts de la meva infantesa, que m’han servit molt al curs de la vida, considero que es important el nivell d’ estudis, però no tothom ha tingut la sort de tenir una ensenyament tant didàctic com el que van donar les mestres de la República en la Postguerra.

Les mestres que de aquella època tan trista i complicada després de una postguerra, és mereixen un record i homenatge per la seva feina ben feta, amb pocs recursos només amb voluntat, integritat i dedicació a l’ensenyament i formació educativa.

Al llarg de la vida, passen tantes coses que tot s’acumula i es fa un embolic, ara que intento posar ordre als meus records, vaig lligant històries i fets que abans no els tenia en compte, com per exemple el record de Mossèn Pere Ribot, que junt amb el meu marit vàrem escollir per casar-nos, per ser una persona emblemàtica per el seu catalanisme, per aquest motiu el van destinar al Montseny, en aquella època apartat del món.

Ens va casar a l’Abadia de San Martí, a Riells, un lloc idíl·lic sobretot en aquell temps, (ara està bastant canviat ) però mai vaig pensar que podia ser aquell capellà poeta que un dia va venir a l’Escola de Bosc”.

Mossèn Pere Ribot va morir a Girona, 24 de agost de 1997, a la Residencia de Vista Alegre, molt aprop d'on visc ara i on participo en la Coral de aquest mateix barri.

Pot semblar una coincidència, però tot està programat només cal trobar el fil conductor de la nostra vida.



L'Escola del Parc del Guinardó en l'actualitat

Mª Rosa Pié i Pont
Girona, abril 2012
( Visc a Girona desde l’any 2002)

  • Fonts d'informació: Publicació de l'Ajuntament de Barcelona  (1949), "ESCUELAS AL AIRE LIBRE Y SERVICIOS ANEJOS). Fotos Web de l'escola. Fotos del Fons de Cultura de la Generalitat.


9 comentaris:

rosa pié ha dit...

M'agradaría saber la opinió de alguna exalumna de la Escola de Bosc, estic quasi segura que compartiriam moltes de les coses que explico, son records molt agradables que transmeten felicitat...

Mª Rosa Pié

Núria Bagaria Illamola ha dit...

Som un grup d'estudiants de la Universitat de Vic i ens interessaria saber si podriem utilitzar les imatges penjades de l'Escola del bosc en aquest blog per realitzar un treball acadèmic.

Núria Bagaria Illamola ha dit...

Som un grup d'estudiants de la Universitat de Vic i ens interessaria saber si podriem utilitzar les imatge de l'Escola del bosc penjades en aquest blog per realitzar un treball acadèmic sobre el tema de la Rosa Sensat i l'Escola del bosc.

carme ha dit...

benvolguts amics, les imatges no són pas meves, la majoria són de l'escola però i de Memòria Digital de catalunya, suposo que si són peru un treball universitari, no tindre problemes per a,la seva utilització.

rosa pié ha dit...

Hola, m'agrada saber que aquet escrit hagi provocat un interés per uns universitaris de Vic, si us serveix per els vostres estudis en sentiría molt feliç i m'agradaría m'ho fesiu saber.

Codialment, Mª Rosa Pié i Pont

Mar Margó ha dit...

Hola, bon dia!
Quina al·legria m´ha fet trobar l'Escola. M'ha costat una mica, però finalment. Encara que em sap greu no hi hagi fotografies de la meva època.
Jo, junt amb la meva germana vam fer la primària en aquesta escola. Als anys 60, (8 anys/cursos)
Quan nosaltres hi anàvem només era per nenes. Els meus germans, nois, van anar a l'Escola del Mar (gairebé al costat) al Guinardó també. Però la seva sí qu'era mixta, ¡no sé perquè els meus pares no ens varen posar amb ells doncs!? A saver!

Hi tinc tants de record d'aquesta escola, moltíssims. Com ja s'ha dit era una escola "avantguardista"... M'agradava molt la seva estètica, els arbres al pati, (a més les seves garrofes, molt bones); el estar al mig de tanta vegetació.
Les classes de música, teatre i pintura eren les que més m'agradaven, ah i també dibuix.

Una de les coses que també m'agradaven molt eren les nostres sortides, classes a l'aire lliure; bé a la ciutat, al camp (si era de ciències naturals) o al Palau de la música.

Anar al Palau de la Música era un plaer i privilegi. Tan fèiem les nostres representacions teatre final curs (per exempt), com representacions de ballet, o també anàvem a escoltar música clàssica (crec era els dimecres) i alguns cops també pel·lícules cine (a 4è o 5è, crec)

Era una passada!
Una cosa curiosa, per exemple, quan ens tocava passar llista per les classes, al final ens donaven una pastanaga, i ens la menjàvem amb molt de gust.

Podria explicar tantes coses, com el saló de teatre que teníem i allà fèiem les nostres representacions a Nadal o altres.

Les classes de gimnàstica... que m'agradaven molt també, i fins i tot em van escollir per anar a Montjuïc a fer les representacions gimnàstica i atletisme.

També tinc records menys bons, com per exemple l'hora del àpats (s'empra era l'ultima a sortir al pati. No m'agradava gens la llet ni la carn... i em vigilaven fins que no mho acabava tot, No em deixaven aixecar-me de la taula. Quin petir jaja

Bé, em sembla que m'he passat!
Moltes gràcies!

carme ha dit...

gràcies a tu Mar per explicar-nos els teus records.

maria ha dit...

Hola : Em dic Mª José Garrido. Vaig ser alumne del Parc del Guinardó desde pàrvuls fins 8è d'EGB vaig entrar l'any 74 i tinc uns records maravellosos. Recordo les classes de dibuix a l'aire lliure a la Placeta amb el Sr Gubianes. Recordo la coral amb la Srta Marina i les sortides que feiem per cantar amb d'altres corals. L'advent, l'anar a portar menjar als Camilos cada Nadal. La Srta Montserrat a pàrvuls , una dòna amb una edat ja que ens ensenyava el pa pe pi po pu i que tenia mitja part del seu cos paralitzat.
El menjador, que sempre ens queixavem però que ara se que vaig apendre a menjar de tot sense cap probleme, els berenars de pà amb xocolata o amb codony. Poder jugar al patí rodejada de garrofers, pins i abres .La font , la Placeta , el sorral tants i tants recons. La veritat és que em sento una privilegida per haver pogut estudiar a aquesta escola on l'art, la natura , i l'educació emocional eran la base de les matemàtiques , la ciència i la resta d'assignatures i on vaig fer del català, la meva llengua , doncs en aquells temps totes les assignatures excepte el Castellà, eren en català. Gràcies a totes les mestres com la Isabel, la Teresa, la Gloria, Àngels, Núria, Montserrat , Lolita, l'Anna , Sr Gubianes, la Cecilia, l'Ampar, la Marina i d'altres que segur em descuido . Tants i tants bons records .

Mar Margó ha dit...

Gràcies a tu Carme, per tot i per haver tingut l'amabilitat i paciència de llegir-me :)
Jo a tu, ho he fet amb moltíssim interès i satisfacció! M'ha encantat!