dijous, 29 de març del 2012

RECORDS DEL GUINARDÓ Martí Gayolà


La història d'un barri no solament es basteix de les grans cases i famílies amb renom, també amb els costums dels seus habitants, dels  comerços i  establiments que acostuma a freqüentar , normalment  lloc de reunió de amb familiars  i  amics.

Qui no ha anat, per posar un exemple, a “CAN PERET”, per celebrar un bateig, una comunió o un casament, o qualsevulla altra celebració familiar?, jo mateixa he anat dos o tres vegades, malgrat viure a Horta; la meva família paterna i materna eren del Clot, i n'havíem celebrat un munt en aquest establiment tan entranyable.



Per la porta  blanca on es veu la noia s'entrava al pati distribuidor

Des de la porta blanca per aquest passadís al patí distribuidor

Estances de Can Peret
t
una de les naus que servien pels banquets


Aquí us deixo amb els records d'un dels nostres veïns que per circumstàncies de la vida ara viu en un lloc tant llunyà com és el Canadà però, que  no oblida les seves arrels, el senyor Gayolà ens comenta el següent episodi de la seva vida relacionat amb la parròquia del barri i amb  Can Peret.

Els meus pares es van casar a l'esglesia de l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i la meva germana també. Els meus pares ho van fer el 7 d'agost de 1932. He de dir que aquesta és la data “oficial” ,  que en  realitat es van casar el 4 d'agost  ???.

Ara us explicaré el perquè d'aquest ball de dates, el dia 4 van anar a veure al capella amb 4 amics per arreglar els últims preparatius del casament, que havia de celebrar-se en diumenge. En l'entrevista, entre d'altres preguntes el capellà els va preguntar si tenien ansia en casar-se i ells van respondre que si, que tenien moltes ganes que tot fos acabat, així que el capella els va casar allà mateix en aquells moment.

Naturalment, no va dir res a ningú i diumenge van repetir la cerimonia del casament davant tota la família i el convidats ¡¡ ningú no sabia que ja eren casats!!.

Desprès, per las Noces d'Argent, en l'any 1957, van anar fer un refresc a CAN PERET, carrer de l'Oblit, 46, cantonada Passatge de Llivia, que avui dia malauradament ja no existeix 

Els pares del Sr. Gayolà celebrant el 25è aniversari de casament
 
Targetó de Can Peret


Un bon amic d'ells els hi va escriure un vers que fa al-lusio a aquest casament una mica "especial"
espero que us agradi.








Tot volant pel barri, per mirar  d'aconseguir fotos d'on havia estat  Can Peret i preguntant al veïnat, una de les noies a les que m'he dirigit,  coses de la casualitat, ha resultat ser la neta dels propietaris de Can Peret.

Ens ha assegurat que intentarà  trobar-nos fotos antigues de l'establiment i dels voltants. Pesats que som, Li vàrem demanar també  ens fes una mica d'història familiar i la de l'establiment  i ens ha dit que ho intentarà.

Si així fos, us la publicarem..




9 comentaris:

Dani ha dit...

Uns anys més tard, Can Peret es va convertir en part de l'Escola Nostra Senyora de Meritxell (també tenien 2 edificis o "torres" com en dèiem nosaltres al Pg Maragall 130 cantonada Manigua i al Passeig Maragall 289), a la qual hi vaig estudiar fins a 8è d'EGB. Si no m'equivoco, cap a principis dels 90 (93 o 94?) va passar a pertanyer a l'escola que hi havia al costat i que no recordo el nom (al mateix C/Oblit al costat de l'esglesia). Quins records m'han portat les fotografies!!!!

Eastriver ha dit...

Què interessant! No sóc del Guinardó però hi visc des de fa deu anys i ja me'l sento una mica meu!

carme ha dit...

Esperem que la persona amb la que vaig contactar pugui trobar les fotos antigues, tinc moltes ganes de veure-les. Gràcies a vosaltres per tot.

last Breath ha dit...

Graçias por despertar el " DISCO DURO Y LOS RECUERDOS "

carme ha dit...

DE RES

Pep ha dit...

Jo també vaig estudiar a l’Escola Nuestra Señora de Meritxell, entre el 1978 i el 1984. A la “torre” de P. Maragall amb Amilcar s’estudiava de 1r a 4rt d’EGB, i al carrer Oblit, de 5è a 8è d’EGB. A la “torre” cantonada amb Manigua estava el “parvu”.

Recordo una fornada de profes molt joves, amb molta empenta i amb uns mètodes, per l’època, força avançats.

També recordo els "bocatazos" que ens passava el propi Peret per una porta que comunicava el Bar amb les aules de dalt. A la 3a foto es veu la porta que pujava cap a les aules.

Caminant de casa a l’escola, en aquella època, ens feiem grans també...

Els que som del Guinardó no diem que som de Barcelona; diem que som del Guinardó. En el meu cas, “dels Quinze”...

Gran blog!!

carme ha dit...

grpcies pep.

Gal·la ha dit...

Moltes gràcies Carme a tu i a la gent com tu que feu aquests blogs. Jo estic justament buscant informació i fotos de Can Peret perquè els meus pares, tot i ser un de Sants i l'altre de Vallcarca, van celebrar el convit de noces en aquest restaurant, la veritat que no sé per què... i resulta que aquest mes d'abril ja en fan 50 anys de casats! Així que voliem preparar com un diari explicant el casament (mig del que sabem i mig inventat) i volia posar alguna cosa del restaurant. Potser no hi som a temps per quan tingueu les fotos però us seguiré el fil. Gràcies!

Maria Palomar Pola ha dit...

Hola, Referent al Restaurant Peret. Els propietaris eren Pere Viladoms i Emilia Palomar (tiets meus). En principi solament había el bar, un saló per ceremonies y un altra al primer pis. A la part que s'entraba per la porta de ferro que estaba a la dreta de la entrada al bar, solament hi habíen gàbies de conills i pollastres que es feient servir per preparar els menús dels casaments.
Amb el temps van desaparèixer les gabies i van montar un altre saló per casaments.
Actualment allá hi viuent les netes i besnetes dels primers propietaris, que ben segur tindrán material gráfic dels Restaurant Peret.
Salutacions!!!
María Palomar Pola