dissabte, 31 de març de 2012

HISTÒRIA DE L'ANTIGA ESCOLA "26 DE GENER" avui "ARC IRIS"


L'edifici de l'escola Arc Iris abans havia estat una torre particular propietat del Sr. Víctor Valls, Interventor de la Corporació Municipal; tenia una superfície de 100.000 pams quadrats i està situada al C. Arc Iris, 70.


El propietari de la finca tenia una filla amb disminució i per aquest motiu havia fer construir la torre que, més tard va cedir a l'Ajuntament de Barcelona a canvi d'un vitalici per a la seva filla mentre visqués, això passava el 2 de desembre de 1940.
La història de l'edifici i posterior conversió en escola pública va anar més o menys d'aquesta manera, segons explica la filla d'una de les primeres mestres que van inaugurar  l'escola el curs 1942-1943, i oficialment el 16.11.1942, sota el significatiu nom de 26 de Gener, data de l'entrada de les tropes nacionals a Barcelona.

Segons informa la pròpi WEB de l'escola, l'Ajuntament la creà com escola sanatori per acollir els nens i nenes amb retards de desenvolupament físic, els quals eren motivats per les dures condicions de vida que patien: mala alimentació, etc, agreujades per la recent guerra. Els alumnes venien de diferents barris de la ciutat. Aquests alumnes, estaven necessitats d'unes atencions especials: aire lliure, sol, alimentació sana i control mèdic constant. Hi havia classes a l'aire lliure, tenien cura del jardí i de l'hort, i a més feien gimnàstica, música i plàstica Enric Gibert i Camins fou el primer director del centre, i aportà l'experiència pedagògica adquirida a les escoles i colònies escolars de l'Ajuntament de Barcelona durant el període republicà. La seva manera de fer va permetre que els nens i les nenes gaudissin d'una escola activa, oberta i lligada a l'entorn i al país, malgrat les duríssimes condicions polítiques de la dictadura franquista.





En 1949, l'Ajuntament de Barcelona publicà un llibret sota el suggeridor nom de “ESCUELAS AL AIRE LIBRE Y SERVICIOS ANEJOS”, on amb el paternalisme típic de l'època feia una encesa defensa del paper que l'Ajuntament de Barcelona havia realitzat des de ben antic (com si l'obra anterior a l'acabament de la guerra també fos mèrit particular dels vencedors), en pro del nens més pobres i desprotegits de la ciutat “ El Ayuntamiento viene preocupándose de antiguo de aquellos niños y niñas barceloneses que debido a la condición humilde de sus padres, a las circunstancias del ambiente en que desenvuelven su infancia i a otras causas diversas, presentan un índice de desarrollo deficiente que les sitúa en un plano de inferioridad constitucional respecto a los demás niños de su edad; niños retrasados fisicamente, propensos a ser víctimas de graves enfermedades, que puestos en condiciones favorables pueden compensar su falta de desarrollo y llegar a ser niños completamente normales. Sic. Com si la gana que assolava la població als anys 40, no fos pas responsabilitat d'ells.





En 1906 sota el regnat del rei Alfons XIII, l'Ajuntament ja havia creat les primeres colònies escolars que van gaudir de gran predicació entre la població treballadora, i en 1914 també va crear la primera Escola a l'aire lliure, que va rebre el nom d'Escola del Bosc, que estava situada a Montjuïc. En el llibre es parla d' aquestes escoles talment com si haguessin estat fruït de l'esforç del mateixos que creen l'escola "26 de Gener", quan és obvi que l'esperit i la ideologia de totes elles no tenen res en comú i que només les unia el fet que estaven situades fora del centre de la contaminada Barcelona.
Seguint amb el relat del llibre comentat, entre d'altres coses  també crida l'atenció l'explicació que es dona   sobre el motiu de la destrucció de l'Escola del Mar de la Barceloneta, en quan que diu textualment:  “La escuela del Mar funcionó en el edificio referido, hasta el mes de enero de 1938, que fué destruída por un accidente fortuito”.
Com podeu observar, els eufemismes sempre han funcionat quan el que es pretén és amagar algun fet o circumstància incòmode pel poder corresponent. Quan tothom sabia a Barcelona que l'escola del Mar havia estat bombardejada i destruïda per l'avió italiana durant la Guerra Civil, es parlava en el llibre de “accidente fortuito”. (sense comentaris).
Tornant a la finca Valls, un cop cedida a l'Ajuntament, el veí del costat va intuïr que amb el nou propietari  relacionat amb l'administració local, pot ser fins i tot podria fer-hi negoci, així que, els va oferir la possibilitat de comprar-li el terreny de la seva propietat.  El dia 19 de novembre de 1941, es va acordar l'adquisició. Eren 64.450 pams quadrats per a l'ampliació de l'edifici central, la continuació del pinar superior i la construcció d'altres dependències.
En relació a la situació ambiental de la finques descriu que l'escola 26 de Gener, té 70 metres quadrats de profunditat i façana a tres carrers: La situación és inmejorable, en la vertiente de la última estribación de la cadena interior de colinas paralela a la Sierra del Tibidabo, con exposición a Levante, vista hermosísima frente al mar y a las tierras del interior y de la marisma y aires secos y puros por la corriente del Montseny.
 

En la finca hay una casa torre, que consta de bajos y dos pisos, destinados a los servicios, la dirección, la sala de música, comedores, cocina y conserjeria.....
La faja de tierra paralela a la calle superior contiene "un bosquecillo de pinos i plantas aromàticas, lugar de esparcimiento i reposo de los alumnos. En la parte anterior hay unos jardines que completan el conjunto armònico de la finca. Repartidos en bancales existen numerosos árboles frutales escogidos. Y para el servicio de tan extenso terreno y de las necesidades de la institución, cuenta la finca con un abundante abasteciiento de aguas, procedentes de dos pozos propios y del servicio general de aguas de "Dos Rius".  Descripció que conté el llibre "Escuela "26 de Enero", publicat per la Delegación de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona. 1943.
En quan a les activitats pròpies de l'escola, resulta curiosa la descripció que es fa quan es mencionen les activitats que es duen a terme en el jardí i l'hort :  “Uno de los bancales se ha destinado a “pràcticas de jardineria para las niñas” y dos “prácticas de agricultura” para los niños” i les ja famoses clases “d'economia domèstica per a les nenes”. La diferenciació dels estudis en raó del sexe dels alumnes era molt marcada en els anys 40, com resulta evident.
Enric Gibert i Camins fou el primer director del centre, i pel que expliquen els responsables de la pròpia escola en el Web mencionat, sembla que aportà l'experiència pedagògica adquirida a les escoles i colònies escolars de l'Ajuntament de Barcelona durant el període republicà. Aquest punt resulta sumament curiós donat que a la majoria de mestres de la República van ser repudiats i separats dels seus càrrecs pel règim franquista. " La seva manera de fer va permetre que els nens i les nenes gaudissin d'una escola activa, oberta i lligada a l'entorn i al país, malgrat les duríssimes condicions polítiques de la dictadura franquista".

Aquesta és,  molt resumida, la història de l'edifici i dels inicis de l'escola "26 de Gener" del Guinardó, actualment "ARC IRIS", nom que va  substiuir a l'anterior quan va arribar la democràcia. 

 L'ESCOLA EN L'ACTUALITAT :

  (informació del Web de la pròpia escola):
 Els anys setanta
 És l'escola experimental del "Plan de educación". L'any 1979 s'inicia l'ensenyament en català i també es fa la proposta de canviar el nom de "26 de Enero" pel  d'escola "Arc Iris".
Els anys vuitanta
 
L'any 1982, té lloc la formació de l'APA. El 1986, es construeix l'edifici per a educació preescolar. S'inicia el parvulari a l'escola: P-4 i P-5. Es constitueix el consell escolar. Es fa el reglament de règim intern i s'inicia el projecte educatiu. I es crea la revista d'escola El Reglet.

Els anys noranta 
 
Es consolida el projecte d'escola de tots els anys passats, projecte educatiu, projecte lingüístic, i avancem en nous reptes cap al futur. El 1990, s'inaugura el gimnàs i celebrem les primers jornades esportives, tot i que en anys anteriors ja hi havia activitats esportives similars. S'inicien les primeres jornades de jardineria amb les famílies, tot i que cal dir que des d’els inicis de l'escola i llarg dels anys ja hi havia hagut activitats de jardineria. El 1992, celebrem el Cinquantenari de l'escola, amb actes múltiples. A partir d'aquest any s'inicien els tràmits per fundar l'Associació d'Exalumnes, i se signen els seus Estatuts el 1993. El 1997, amb motiu del 55è aniversari, els alumnes de l'escola construeixen el gegant Martí i a partir d'aquí es comença a preparar la formació de la colla gegantera, i se signen els seus Estatuts el 1994. 
A partir del 2000 fins ara
 
El 2000, iniciem la nostra trajectòria com a escola verda i participem en l'Agenda 21 Escolar, en la línia del que hem estat treballant tots aquests anys, a l'escola Arc Iris. I avancem amb les noves tecnologies, tant pel que fa a dotació, com a la preparació de mestres, per poder incidir directament en els alumnes

  •  Fonts d'informació: Web de l'escola; llibre "Escuelas al Aire libre i servicios anejos", publicat per L'Ajuntament de Barcelona l'any 1949. Fotos del propi llibre. llibre ESCUELA 26 DE ENERO", editat pel propi Ajuntament en 1943.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

magnifique tasque com sempre Carme de veritat enhorabona, Joan Marc Perez de Tudela

Toni ha dit...

Com sempre: molt interessant. Gràcies Carme.

carme ha dit...

gràcies a vosaltres

Anònim ha dit...

Menudo colegio "26 de Enero".....
Pase 7 años de mi vida....recuerdo que nos hacian formar en filas ....nos pegaban si nos moviamos....hizabamos bandera española con el aguilucho cada día y como no!!! Rezar
Años 1970-78
Recuerdo un Director-GARCIA de León-
Llevaba el centro como un Campo de Concentracion
LAVERGNE. JJ

Jordi Carrió ha dit...

Jo hi vaig anar del Octubre del 1956 al Juny del 1960. El director es deia Rocamora, em sembla i la mestra de primer Luz. Hi havia quatre nivells per a nois i per a noies. Feien primaria i cultura general. Anavem amb espardenyes blanques i una bata de ratlles primes. Ens donaven dinar i berenar, l'esmorzar no ho recordo. Jo no recordo ni jardineria ni horticultura.
No va estar malament tot i que em varen castigar molt fora de classe, però no recordo que ningú em pegues mai. Hi havia un tramvia especial per portar els alumnes a l'escola des de la Plaça Universitat, que a la tarda els tornava. Si que feiem classes i activitats a l'aire lliure.

carme ha dit...

gràcies Jordi pel teu testimoni.

Anònim ha dit...

Jo hi vaig cursar tot la EGB, si no mal recordo del 71 al 78
Quan vaig entrar-hi la directora era la Sra Palmira (mare) anys més tard la seva filla va ser profesora
Després va ser el Sr Gràcia (alies Cannon) era de León i tenia la ma fluxa, deixava anar cada Ostia que deu nido.
Quant es va instaurar el Català, anys després ell i la seva Sra, la Srta Eulàlia, van marxar a León; avans de tindra que donar clases en Català. Certament el nostre ensenyament no va perdre res
Recordo que els primers anys ens va tocar formar i veura alçar la bandera amb la gallina
Els últims anys només formar
Recordo també oracions, però ja d'una pmanera més difosa
A mig matí ens donaven un tros de pa que variaba l'acompanyament, xocolata, o bé formatge o codonyat
Tenia un bosc i uns jardins que per mi en aquells temps eran inmesos
Vull destacar que també recordo una de les millors mestres que he tingut, la Srta Rosario. Gracies siguis on siguis
Malgrat algunes coses, tinc bonics records del 26 Enero
Un personatge públic actual va ser alumne del colegi (per respecte a l'intimitat, no dono el seu nom) i ja en aquell temps era conegut per tots la seva capacitat i dots
Uf podria allargar els records doncs en tinc molts
Records a tots els ex alumnas i alumnes

Josep Jalmar

Anònim ha dit...

Yo asistí desde el 70 al 74 , como directora la Señora Palmira
Jamás ningún profesor pego a nadie en mi presencia y se impartían clases en catalán sin ningún problema. No puedo decir nada malo del centro. Eso sí el tal Canon , era de cuidado.
A.Grau