divendres, 9 de març de 2012

HISTÒRIA DE CAN CASCANTE



Planol de Barcelona de 1890


Can Cascante estava situada entre el que ara és C. Del Cardenal Tedeschini, C. Concepció Arenal i av. Meridiana, més que una masia en l'estricte sentit de la paraula, era una torre d'estiueig.


Can Cascante, és molt possible que fos el model del dibuix de sota


Can Cascante - Dibuix de Ramón Badenes

El que sabem de cert és que en 1846 José Cascante, comerciant i navilier de Barcelona, que disposa d'una mojada de terra, demana permís per posar-hi una tanca al seu terreny ja que vol construir una casa d'estiueig per a la seva família, aquest terreny l'havia comprar a Josep Boada, propietari de la masia del costat, ambdos habitatges tenien sortida al passatge de Vilatrau que ara mateix ja no existeix.


Can Clariana - foto de la família Boada

La masia del costat era la de Can Clariana i el seus propietaris eren la família Boada. Aquesta masia i el seu terreny donaven al que ara és Concepció Arenal, i la de Can Cascante, a la que després seria l'avinguda Meridiana i que aleshores era només una via ampla per la que passava el tren.


Av. Meridiana  al anys 30-40 - Església de Crist Rei


Els terrenys de la finca de Can Cascante era a llindar de res o quatre veïns més i segons consta en el permís d'obres “.. entre ellos se ha convenido cederse paso con sus carruajes por las tierras respectivas durante su beneplácito, esto es, cediendo por medio de mojones de seis palmos de terreno por parte de cada uno para mayor comodidad habiendo entrado el que expone por pacto expreso en el indicado contrato convencional sin que por este se crean en tiempo alguno perjudicadas sus propiedades. “S.M.P. 27-III-1846”., arxiu municipal de Sant Martí, expedient 20, de persisos d'obres".

Agustí Valls
La filla del navilier Montserrat Cascante, es va casar amb l'escriptor i banquer Agustí Valls i Vicens, 1860 – 1920 (1) qui juntament amb el seu germà Josep Ma. Valls i Vicens (1854-1897), aleshores propietari de la Torre dels Pardals al Guinardó, van ser els iniciadors de la Banca Valls, extingida per fallida en 1931.

Malgrat això, els dos germans destacaven per per les aptituds com escriptors col·laborant en les revistes La Renaixença, esperit Català i Il·lustració Catalana.

De fet a Agustí Valls se li atribueixen el recull poètic Flors Lul·lianes (1918), basat en el llibre Amic Amat i un poema patriòtic sobre Rafael de Casanova que es va llegir durant una vetllada d'homenatge a Rubió i Ors i que fou l'origen de la tradicional festa de l'11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya.

 També va ser soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc.

La seva polièdrica personalitat li va permetre fer amistat amb persones de ambients artístics, financers i religiosos, entre els que cal destacar l'amistat que el va unir amb el bisbe Torres i Bages (2).

Com ja em dit més amunt, es va casar amb Montserrat Cascante, amb la que va tenir (segons unes fonts 10  fills i segons unes altres onze, la questió és que eren una família molt nombrosa. 


Família Valls - Cascante. Fons Oriol Guilera Valls.

Aquesta família tenia el seu domicili habitual al carrer Pau Claris i estiuejava a la torre un parell de mesos l'any i a més tenien una altra casa a Camprodon a la que també hi anaven.

La finca dels Cascante a la Sagrera, amb una extensió d'una mojada, estava dividida en dues parts articulades a l'entorn d'un eix, un camí envoltat d'arbres que la família anomenava “El caminal”; a la banda de ponent al costat de la fàbrica química Albiñana Argemir (desprès coneguda com Nevin), s'estenia el conreu que al llarg del temps va passar de vinya a blat de moro o simplement horta; a la banda de llevant, des de la qual es podia accedir al desaparegut carrer de Vilatrau - de fet la casa duia el núm 3 d'aquest carrer – s'estenien tot de dependències, des dels habitatges dels masovers, pel colomar, les quadres i el celler adossat a la casa principal, fins a un molí de vent preparat per a l'extracció d'aigua.

La casa principal, de formes rectes i escassa decoració exterior, estava engalanada amb un exhuberant jardí amb un conjunt d'equipaments – glorieta, pista de boxes, un espai per a la gimnàstica, una caseta per als jocs infantils, etc. Propis de l'elevada classe social dels propietaris.


Com nota curiosa cal reproduir un anunci que el propietaris de la finca van publicar al diari La Vanguardia el 13.7.1924, respecte de la venda d'un Billar, segurament no n'eren pas gaire afeccionats al tema del joc.







Pel que fa al jardí, fonts orals consultades expressen l'existència d'elements típics dels jardins mediterranis; paons passejant per la finca, pèrgoles, safareigs, conjunts de testers, parterres, una miranda i una font decorada amb esgrafiats i escultures (fins i tot una Mare de Déu atribuïda a l'escultor Llimona)..


La família Valls – Cascante, mantenien una activa vida social que es desenvolupava en la casa, de les visites a les amistats del banquer Valls, els Mateu, els Quintana, el Bisbe Torres i Bages (2), poetes, escriptors, artistes, fins i tot la celebració de reunions, festes i revetlles pel jovent de la casa, que atreia moltes amistats que tenien a la Sagrera.

També era la residència de l'ampli cos de servei domèstic que tenien.

Durant molts anys la Família Cascante va acollir con gairebé fill propi, l'artista Joan Porcar i Ripollés (3), pintor i arqueòleg aficionat que va practicar un paisatgisme rural de termes prosaics impregnat d'un fort naturalisme i de colors terrossos.


Foto d'un quadre de Joan Porcar os es reprodueix part de la finca des del seu estudi


En una crònica sobre la vida del pintor en un Web del País Valencià en fan aquesta menió de la seva estada a casa dels Valls - Cascante

"Nuestro pintor trabajó para el señor Agustín Valls durante seis años.
Esta familia gozaba de muy buena posición, eran padres de once hijos,
todos ellos con una educación esmerada. Vivían en un palacete en la
calle Gracia. Esta casa tenía un gran comedor que era el centro de
reunión de toda la familia, en aquel salón había numerosos instrumentos
de música, además de un órgano de trescientas voces. Todos los
miembros de aquella familia eran artistas, además de música escribían
prosa y poesía. En torno a este salón se hacían fiestas solemnes y se
invitaba a grandes artistas, organizándose veladas exquisitas.
El señor Valls contrató a Porcar para que diera lecciones de pintura
a sus hijos. El maestro en sus memorias escribe sobre esta familia: “No
puc dir si jo vaig ensenyar art a ells o ells me´l van ensenyar a mi, lo
cert és que cap d´ells han segut pintors o escultors, però sí entusiastes

col.leccionistes, i afegiré que en este menjador va donar un concert el
guitarrista Francesc Tàrrega i jo he tingut l´honor de sentir en este
mateix menjador al guitarrista Andreu Segovia”.

Existeix una anècdota sobre l'indret on estava la torre dels Cascante prop de la meridiana que cal destacar, con és el fet tràgic que molts suïcides i gent desesperada es llençava a les vies del tren davant de la porta de la casa, on la via feia una corba, aquest fet li va valer a l'indret un nom luctuós “el matadero de Can Cascante”.

Crida l'atenció que una família tan rica mantingués durant tants anys una torre al costat de les vies del tren i d'una fàbrica de productes químics podent escollir altres contrades, en fi, és una pregunta que només podrien respondre ells.

La casa va tenir molta activitat fins la fallida de la Banca Valls en 1931, crisi agreujada pels esdeveniments; les primeres expropiacions per fer les alienacions de la Meridiana en 1936 que van afectar la finca i l'esclat de la Guerra Civil.

Durant el conflicte, la família Valls-Cascante al complet s'hi van refugiar i va haver de patir molts registres, la reiteració dels quals va obligar a posar un rètol a la porta principal que deia “La casa ha estado intervenida por el comité revolucionario de la Sagrera”.

En acabar la guerra, part de la família es va establir a la finca ocupant també la casa dels masovers. La normalització de la vida quotidiana va permetre amb el pas dels anys que els fills marxessin i tornessin a utilitzar la casa per les vacances.

El 26.10.49, apareixia en el diari la publicació d'aquesta esquel·la, en relació a la mort del marit de la filla de Montserrat Cascante, la qual posava de manifest que la família va fer vida a la Sagrera, després de la Guerra Civil i que Montserrat Cascante encara vivia.




En abril de 1950 moria finalment Montserrat Valls Cascante, filla de Montserrat Cascante , amb 86 anys. 42 nets i 22 besnets.

L'apertura definitiva de la Meridiana va ser l'acta de defunció de la finca que l'any 1961, era venuda al grup immobiliari dirigit per Josep M. Figueras, qui pocs anys més tard hi va construir pisos. L'única supervivent d'aquesta gran finca és la Palmera que presideix la Plaça de la Palmera.

Únic testimoni vivent de la història contada



  1. Enciclòpèdia Catalana: Agustí Valls i Vicens, Germà de Josep Maria Valls i Vicens. Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc. Col·laborà a La Renaixença i participà en els Jocs Florals de Barcelona. Publicà el recull poètic Flors lul·lianes (1918), basat en el Llibre d'Amic e Amat. Un poema patriòtic seu sobre Rafael Casanova llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors fou el probable origen del després tradicional homenatge de l'Onze de Setembre.
  2. Josep Torres i Bages ( Alt Penedès, 12.9.1846 — Vic,7.2.1916) Va fer els primers estudis a Vilafranca i el1859passà a Barcelona on obtingué el grau de batxiller en arts amb el treball "Dios y el alma humana". Estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona,  sota el mestratge del vilafranquí Manuel Milà i Fontanals. Durant els fets de l'anomenada "Revolució de Setembre" fugí a França amb la seva família. Retornà a Barcelona l'any següent per a llicenciar-se i immediatament doctorar-se en  dret civil i canònic amb la tesi El matrimonio cristiano........Es traslladà a Barcelona i hi exercí una intensa labor tant pastoral com intel·lectual. Mentre exercia de confessor del Seminari i de les monges de Valldonzella, fou consiliari del  Cercle Artístic de Sant Lluc i de la  Unió Catalanista i fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Anà bastint la seva ideologia catalanista de profunda arrel cristiana, fins al punt d'esdevenir el màxim exponent d'aquest corrent.........
  3. Joan Baptista Porcar i Ripollès  (Castelló de la Plana 1889-1974) - Pintor format amb Vicent Castell, s'orientà cap a l'escultura. El 1906 anà a València, becat per a estudiar a Sant Carles, i el 1910 s'instal·là a Barcelona, on estudià a Llotja. Arqueòleg afeccionat, Durant la guerra civil tingué una notable actuació en la preservació i el rescat del patrimoni artístic a Castelló i Sogorb. Plenament incorporat a l'estètica de la generació catalana del 1917, conreà bàsicament el paisatgisme rural de temes prosaics (estacions, carreteres, ports, marjals, etc. ), d'un naturalisme fort i de colors terrosos cada cop més esbossat i esquemàtic. 

  • Informació històrica de la masia, aconseguida en el Arxiu Històric de Sant Martí 

2 comentaris:

Urigueler ha dit...

Hola, el meu nom és Oriol Guilera Valls i sóc besnet d'Agustí Valls i Vicens. M'ha semblat molt interesant l'article amb moltes dades que desconeixia. On podria aconsseguir un exemplar de la revista?

Gràcies

carme ha dit...

Hola Oriol, les històries del meu bloc no estan publicades en cap revista, si m'envies la teva adrça electrònica pel correu que hi ha a la part esquerra del meu blog, et podré enviar una còpia de léscrit en PDF. Si disposes de dades noves voldria parlar amb tu al especte. Salutacions cordials.

Carme