diumenge, 26 de febrer de 2012

FAMÍLIA GAYOLÀ


Vaig néixer l'any 1937 en el carrer del Segle XX núm. 62, al costat mateix de la Torre dels Pardals, el meu avi la va construir als anys 20.

Ell vivia en el carrer Muntaner i era sabater, la meva mare hi va néixer allà. Desprès de casar-se (1932) van anar a viure al Guinardó, a la casa n°68. La meva germana i jo ja vam néixer al Carrer Segle XX . A la mort del avi (1936) varem anar viure amb l'avia.

Aquest és l'edifi que hi ha on estava la meva casa

 El meu pare, el cognom del qual era Gayolà, va néixer a Girona i va venir a treballar a Barcelona quan tenia 14 anys.

El cognom Buch de la meva mare procedeix del Maresme on és molt popular.

Els meus pares i germana davant de casa
Anava a l'escola del costat de casa (cantonada Segle XX i Caldes de Montbui),  perquè era molt a prop i amb la polio a la cama dreta jo no podia caminar gaire. Mes tard la meva escola es va traslladar al Passatge d'Artemisa, al costat de la Plaça Maragall, Però llavors jo ja havia estat operat i podia caminar trajectes mes llargs.


Cases del Passatge Artemisa


 A l'època hi havien només tres botigues en tol el carrer Segle XX, i totes tres estaven al costat de casa. Una polleria, una fruiteria i llegums i una que venien bacallà salat i arengades, al costat hi havia també un barber.

La majoria dels carrers encara no estaven asfaltats i això ens permetia fer els focs de la Sant Joan, al vell mig. Els focs es feien a las cantonades dels carrers Segle XX i Caldes de Montbui, i l'altre a la cantonada del carrer Mascaró i Segle XX.
Exemple de fogueres de lèpoca en el Guinardó

Cases Carrer Mascaró amb LLuís Sagnier, principis del s. XX

Recordo que en la part alta del carrer Segle XX, entre Caldes de Montbui i carrer Amílcar, en el cantó dret tot eren cases amb jardí davant amb reixes de ferro forjat. I en la cantonada esquerra hi havia una casa molt maca, propietat d'un franquista . Més amunt hi una casa de pisos que deuen haver renovat perquè ara, pel que puc observar en el Google Maps, la façana no és ja la mateixa.



C. Segle XX en l'actualitat


C. Torre dels Pardals nevada del 62

Tot ha canviat d'una manera increïble.

El record mes llunyà que tinc de la Torre dels Pardals que estava a tocar de casa meva, és que estava ja en ruïnes, només quedaven els quatre murs i la resta fins i tot la casa estaven ensorrats. 


La torre dels Pardals i l'edifici que hi ha ara mateix

Tenia 6 o 7 anys i jugava en altres nois entre les seves ruïnes i no teníem ni idea de la importància de la casa, per a nosaltres era un lloc misteriós on amagar-nos i viure les nostres aventures, aleshores, anava a una escola guarderia que es deia AVE Maria.

En aquest edifici estava l'escola  AVE MARIA


 La família que he conegut més antiga del Guinardo es la famila Armengol, que tenien una masia en el carrer Prats d'en Roquer, al costat dels "quinze". Altres famílies de l'època: Blasco, Vives, Jordà, Domènech, Riera, Narbona, Mestres. Aquests últims vivien al carrer Lluís Sagnier però, he de dir, que els he conegut aquí al Canada (treballàvem a la mateix empresa).




Vaig partir al Canada desprès que la meva germana es va casar (per poders) amb un xicot català que vivia a Montreal. Els meus pares van partir també cap el Canadà i jo hem vaig quedar sol a Barcelona, on no hi teníem més família. Únicament em quedaven familiar a Calella.

A la fi jo també vaig anar cap el Canada en l'any 1965, per retrobar-me amb tota la família, malgrat que aquí disposava d'una bona feina com director tècnic d'una fàbrica de plàstics.

Quan vaig partir però, ha havien començat a construir tot de les cases de pisos on abans hi havia les torretes del meu record.

Aquesta es una petita porció de la meva historia viscuda al Guinardó. No hi he tornat més al barri malgrat he estat a Catalunya els anys 2006, 2009 i 2001 però he anat directament a Calella on encara hi tinc família.

Ara disposo de temps i l'altra dia hem vaig dedicar a mirar si per internet trobava alguna informació sobre la Torre dels Pardals, antic espai de jocs infantils. Conforme passen els anys hom s'omple d'enyorança i vol tornar als llocs de la seva infantesa.

Així va ser que vaig trobar aquest bloc i la història que cercava de la Torre dels Pardals i que de petit no vaig tenir oportunitat de conèixer, entre d'altres coses que va ser una obra d'art en tots els sentits.

 Abans de d'acabar, vull felicitar-te pel treball que representa trobar tota aquesta informació històrica.


Martí Gayolà

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Que bons que són els records d´infantesa, però crec que el Sr. Martí està una mica confós situan la Torre dels Pardals al carrer Segle XX cantonada Mare de Déu de Montserrat. La citada torre estaba una cantonada més amunt o sigui cantonada Torre dels Pardals.
Mercè

carme ha dit...

Jo la tenia situada on dius però el sr. Gayolà em assegurar dir que estava entre Torre dels Pardals i Segle 20 i em va enviar la foto que va aconseguir per Google i em vaig limitar a posar la foto on ell deia. Els record a vegades ens traeixen una mica.

Gràcies

Anònim ha dit...

Sre. Mercé. he viscut durant 26 anys a un tir de pedra de la Torre, he jugat a dins dels murs quan era vailet i que ja no quedava res del edifici, donç coneixo molt be el lloc. L'entrada principal estva a la cantonada dels carres Segle xx i Mara de Deu de Montserrat. Las façanas(murs)amb els forats ovalats eran las dels carrers anomenats i tambe el carrer Torre dels Pardals. El mur del carrer Mascaro era un mur alt de tres metres i ple de trosos de vidre incrustats en le dalt. Pot dirme a quin any a vist vosté la Torre, potser avants els anys 1962?.
Marti Gayola

carme ha dit...

Crec que té raó en Martí, en fi jo no he viscut a prop com vosaltres però crec que el fet de viure al costat és bastant important per tenir la memòria fresca.