divendres, 3 de febrer de 2012

CAN MARCET

El manso Calvet és el nom pel qual es coneixia aquesta sumptuosa finca els anys 1800. En el decurs dels anys la finca passà per diverses mans.

Aleix Baulenes i Gaig la dóna en usdefruït a Josep i Jaume Baulenes i Gaig l'any 1858, els quals la vengueren a Frederic Marcet i Vidal l'any 1872, a partir de llavors  es conegué per Can Marcet.

Frederic Marcet, era casat amb Dolors Planàs i Armet d'una rica família de cinc germans, el més gran dels quals era Claudi Planàs Armet, Director de la Companyia de Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i de França (TBF ), era propietari de gran superfície de terres en el Guinardó.

Era de família humil  i treballava  per a la família Planàs  de gran posició social. Com era molt entès en finances ben aviat es va convertir en el seu comptable.  Tot li va canviar quan es va casar amb la filla gran dels Planàs M. Dolors. Amb el pas dels anys va arribara convertir-se en un empresari de prestigi i polític.
Fou directiu de l'empresa de ferrocarril Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, que la presidirà de 1875 a 1886.

La casa principal dels Marcet a Barcelona, estava al Passeig de Gràcia, on ara està el cine Comèdia, és a dir al Palau Marcet (1).


Palau Marcet abans de ser l'edifici  del treatre Comèdia i desprès dels cines Comèdia


Els Marcet/Planàs,  van comprar a Horta  a la fi de constuir la seva mansió d'estiueig, una gran extensió de terreny i una masia tot plegat conegut amb el nom de Manso Calvet.


Finca i torre de Can Marcet a final dels s. XIX, al fons a l'esquerra Can Gallart

Els terrenys del Manso Calvet tenien en el seu centre una masia amb totes les edificacions complementàries necessàries . Aprofitant els materials de la masia i d'altres de nous, el sr. Marcet va fer construir una magnífica torre a la que va anomenar “Quinta Dolores”, en honor de la seva esposa.  Tot i això a la casa se la va conèixer des de llavor com Can Marcet.

Can Marcet era una casa gran que tenia la seva pròpia capella-oratori, on hi havia una mare de Déu dels Dolors on cada diumenge venia un mossèn de fora per celebrar-hi missa. Quan les Saleses es van quedar amb la casa, van conservar la capella per al us de la comunitat.



Finca i Torre de Can Marcet


A l'entrada de la finca hi havia una caseta situada  on vivien els masovers,  que llavors era cap de munt del carrer Horta entre els torrents de Can Cortada i de Can Travi.



final del c. Horta, porta del carrer de Can Marcet (principis del s. XX)

Foto des del camí d'entrada a Can Marcet

Per poder atendre les necessitats dels seus propietaris, en la casa hi havia  moltes minyones, personal de servei i masovers que vivien en una caseta a l'entrada de la finca.
 


Entrada de la casa a principis del segle XX

En Can Marcet a Horta, s'hi organitzaven tota mena de festes i banquets. Fins i tot havia arribat a anar per tocar pels convidats la Banda de Música de l'Ajuntament de Barcelona. El jardí tenia instal·lat llum de gas, l'ambient era molt festiu i distingit. Molts convidats eren de la noblesa barcelonina i alguns artistes coneguts de l'època com en Santiago Rusiñol, que era parent dels Planàs  qui, durant una temporada va festejar una de les germanes Planàs. En Santiago Rusiñol sovintejava la casa on va pintar alguns paisatges i retrats. En alguna ocasió també, va visitar la casa l'Alcalde de Barcelona.


Detalls del Jardí de Can Marcet

En quan a les seves relacions amb els veïns , teníem molt bona relació amb els senyor Martí-Codolar i amb els marquesos d'Alfarràs.

A la mort de Frederic Marcet, el gener de 1898, la finca passà a la seva esposa Dolors Planàs i Armet. La mort del seu marit va ser un cop molt for per a ella  que va esdevenir una persona trista que finalment,  va preferir marxar a Roma per allunyar-se dels seus records En aquesta ciutat va morir  en 1900, poc més d'un any desprès  de la mort del seu marit.

Dolors Planàs deixa en testament la finca  a la seva germana Anna Planàs i Armet. Finada en 1923, l'adquereix per ordre testamentària Concepció Planàs i Armet.

A la mort d'aquesta última en 1926, la finca passa als seus hereus, set nebots de les famílies Marcet i Planàs. Els marmessors (2) de l'herència van ser  Lluís Gonçaga  Vila i Bassols, Emili Vidal i Canals, mosén Josep Tor i Copader i Josep Siches i Gils, els quals separaren de la finca la part ocupada pels Salesians.

Les obres dels col·legi dels Salesians van començar cap a 1928, quan va començar la Guerra Civil en 1936, encara no s'havien acabat. Mossèn Tort va dur a viure a la torre 40 monges provinents de Vicàlvaro. Al cap de 10 dies els milicians es van assabentar d'aquest fet i van pujar fins a Can Marcet a buscar les monges però els Mossos d'Esquadra de la Generalitat, que van ser avisats, les van ajudar a  fugir de nit i es van escampar per cases de tot Barcelona. Quan  hi van arribar els milicians a la torre,  ja no hi eren.



Can Marcet a l'esquerra i l'escola dels Salesians d'Horta a la dreta


L'edifici dels Salesians es va convertir durant dos anys en Llar d'Infants. Més tard va esdevenir un hospital de sang entre 1938-39, on hi van haver més de 1000 ferits alhora. Va durar fins el 26 de gener que les tropes d'en Franco van entrar a Barcelona. Durant quinze dies s'hi va instal·lar en la finca la Legió Cóndor que van ocupar la Torre i el Col·legi.

Finalment, el col·legi esdevingué camp de concentració dels nacionals durant cinc o sis mesos, on van passar molts presoners, la planta baixa es destinà a infermeria, hi havia toc de queda a partir de les sis de la tarda.

En 1939 les monges saleses  buscaven lloc per allotjar-se donat que el convent del Passeig de Sant Joan estava molt malmès i   van comprar la torre de Can Marcet  i el que quedava de la finca als hereus dels Marcet-Planàs, És així com la finca passa en propietat de les saleses el 16 de juliol de 1940.


Desprès  de les important obres que les monges van dur a terme, es va  convertit en un notable monestir de monges saleses. El monestir es va unir a la Torre, respectant la peculiar torre dels Marcet, al menys exteriorment, donat que el seu interior ha estat adequat a la nova finalitat de l'edifici.




 


En el que era terra de cultiu i caseta dels masovers, les monges ho van arrendar i s'hi va construït un geriàtric per a gent gran.




(1) El Palau Marcet  és un dels pocs palauets urbans que es conserven a l'Eixample. Va ser projectat per Tiberi Dabater i Carné  l'any 1887 dins d'un estil eclèctic de referències clàssiques i barroques, a la façana, i gòtiques i orientals a l'interior. El va fer construir  Frederic Marcet i Vidal entre aquesta data i 1890. La decoració interior era magnífica i sumptuosa i feia servir elements medievalistes i orientalistes (hi intervingueren Eduard Llorenç i Joan Parera, Antoni Rigalt, Joan Balletbò i Francesc Roig). En sobresortia l'escalinata d'entrada i el saló central, de dos nivells, amb terrassa sobre el jardí. Comptava amb uns jardins a la part posterior, que donaven a la Gran Via, avui ocupats, en part pel cinema i en part per l'hotel Avenida Palace, El 1934 va ser reformat per Pere Domènech Roure per convertir-lo en Teatre Comèdia. El 1960 s'habilità com a cinema.

(2) Persones encarregades de complir la voluntat del testador.


*Fonts informatives : Mingo Borras "Històries d'Horta", Desideri Díez "Masies d'Horta". Web del Salesians d'Horta. Fotos del Centre Excursionista de Catalunya.

3 comentaris:

emilio ha dit...

he visto que has escrito que la viuda del señor Marcet se llamaba "Dolors" pero pocas linias antes nos cuentas que la finca de Horta fue bautizada como "Quinta Dolores". Entonces eso de "Dolors" debe ser una invencion tuya. Una manipulacion quizas porque te molesta la realidad. En aquella época la mayoria de los nombres de pila eran en español.

aetrof ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
carme ha dit...

No acostumo a respondre a preguntes que estàs fetes especialment per discutir. Si ho penses així, és un problema teu que t'has de fer mirar, no podem estar amb l'estira i afluixa constantment entre el que és castellà a o català. Poso en català els noms de famílies catalanes i en castellà els de famílies castellanes i no em dirigeix cap motiu més.