diumenge, 26 de febrer de 2012

FAMÍLIA GAYOLÀ


Vaig néixer l'any 1937 en el carrer del Segle XX núm. 62, al costat mateix de la Torre dels Pardals, el meu avi la va construir als anys 20.

Ell vivia en el carrer Muntaner i era sabater, la meva mare hi va néixer allà. Desprès de casar-se (1932) van anar a viure al Guinardó, a la casa n°68. La meva germana i jo ja vam néixer al Carrer Segle XX . A la mort del avi (1936) varem anar viure amb l'avia.

Aquest és l'edifi que hi ha on estava la meva casa

 El meu pare, el cognom del qual era Gayolà, va néixer a Girona i va venir a treballar a Barcelona quan tenia 14 anys.

El cognom Buch de la meva mare procedeix del Maresme on és molt popular.

Els meus pares i germana davant de casa
Anava a l'escola del costat de casa (cantonada Segle XX i Caldes de Montbui),  perquè era molt a prop i amb la polio a la cama dreta jo no podia caminar gaire. Mes tard la meva escola es va traslladar al Passatge d'Artemisa, al costat de la Plaça Maragall, Però llavors jo ja havia estat operat i podia caminar trajectes mes llargs.


Cases del Passatge Artemisa


 A l'època hi havien només tres botigues en tol el carrer Segle XX, i totes tres estaven al costat de casa. Una polleria, una fruiteria i llegums i una que venien bacallà salat i arengades, al costat hi havia també un barber.

La majoria dels carrers encara no estaven asfaltats i això ens permetia fer els focs de la Sant Joan, al vell mig. Els focs es feien a las cantonades dels carrers Segle XX i Caldes de Montbui, i l'altre a la cantonada del carrer Mascaró i Segle XX.
Exemple de fogueres de lèpoca en el Guinardó

Cases Carrer Mascaró amb LLuís Sagnier, principis del s. XX

Recordo que en la part alta del carrer Segle XX, entre Caldes de Montbui i carrer Amílcar, en el cantó dret tot eren cases amb jardí davant amb reixes de ferro forjat. I en la cantonada esquerra hi havia una casa molt maca, propietat d'un franquista . Més amunt hi una casa de pisos que deuen haver renovat perquè ara, pel que puc observar en el Google Maps, la façana no és ja la mateixa.



C. Segle XX en l'actualitat


C. Torre dels Pardals nevada del 62

Tot ha canviat d'una manera increïble.

El record mes llunyà que tinc de la Torre dels Pardals que estava a tocar de casa meva, és que estava ja en ruïnes, només quedaven els quatre murs i la resta fins i tot la casa estaven ensorrats. 


La torre dels Pardals i l'edifici que hi ha ara mateix

Tenia 6 o 7 anys i jugava en altres nois entre les seves ruïnes i no teníem ni idea de la importància de la casa, per a nosaltres era un lloc misteriós on amagar-nos i viure les nostres aventures, aleshores, anava a una escola guarderia que es deia AVE Maria.

En aquest edifici estava l'escola  AVE MARIA


 La família que he conegut més antiga del Guinardo es la famila Armengol, que tenien una masia en el carrer Prats d'en Roquer, al costat dels "quinze". Altres famílies de l'època: Blasco, Vives, Jordà, Domènech, Riera, Narbona, Mestres. Aquests últims vivien al carrer Lluís Sagnier però, he de dir, que els he conegut aquí al Canada (treballàvem a la mateix empresa).




Vaig partir al Canada desprès que la meva germana es va casar (per poders) amb un xicot català que vivia a Montreal. Els meus pares van partir també cap el Canadà i jo hem vaig quedar sol a Barcelona, on no hi teníem més família. Únicament em quedaven familiar a Calella.

A la fi jo també vaig anar cap el Canada en l'any 1965, per retrobar-me amb tota la família, malgrat que aquí disposava d'una bona feina com director tècnic d'una fàbrica de plàstics.

Quan vaig partir però, ha havien començat a construir tot de les cases de pisos on abans hi havia les torretes del meu record.

Aquesta es una petita porció de la meva historia viscuda al Guinardó. No hi he tornat més al barri malgrat he estat a Catalunya els anys 2006, 2009 i 2001 però he anat directament a Calella on encara hi tinc família.

Ara disposo de temps i l'altra dia hem vaig dedicar a mirar si per internet trobava alguna informació sobre la Torre dels Pardals, antic espai de jocs infantils. Conforme passen els anys hom s'omple d'enyorança i vol tornar als llocs de la seva infantesa.

Així va ser que vaig trobar aquest bloc i la història que cercava de la Torre dels Pardals i que de petit no vaig tenir oportunitat de conèixer, entre d'altres coses que va ser una obra d'art en tots els sentits.

 Abans de d'acabar, vull felicitar-te pel treball que representa trobar tota aquesta informació històrica.


Martí Gayolà

dilluns, 20 de febrer de 2012

QUÈ HA PASSAT AMB EL PROJECTE DE LA FINCA RAVETLLAT-PLA?

Casa familiar


Disposició de la finca en general

Avui ens hem despertat amb una notícia inquietant per a tots els veïns del Guinardó, la Finca del Dr. Ramon Ravetllat Pla, contràriament al que ens pensàvem,  no està en mans de l'Ajuntament de Barcelona sinó que se n'ha fet càrrec una Fundació Privada que actua sota el nom de Ramon Pla Armengol.

Qui vulgui saber  més dades d'aquesta fundació podeu entrar en el seu Web, el link del qual incloem




Sembla ser que la Sra. Pla no va arribar pas a cap acord amb l'Ajuntament (algú hauria de donar les degudes explicacions al respecte) i, va decidir que un cop morta (va morir el febrer de 2011), es crees  una fundació amb el nom del seu pare per administrar els seus bens, sense aclarir ni poc ni massa qui mou els fils de la fundació en qüestió, encara que ens ho podem imaginar fàcilment.

Es veu que la Fundació ha redactat una NOTA DE PREMSA, mitjançant la qual fa saber "a los medios", no sabem pas quins, que la Fundació és l'única hereva de doña Núria Pla q.e.p.d (vol dir en pau descansi) de la finca i la casa familiar, firma el Presidente del Patronato,  illegible i sense identificació, ja que no figura el nom de la persona  responsable de l'escrit. La nota escrita en castellà, of course.

Les finalitat d'aquesta associació, segons es descriu en el seu WEB, són de caire cultural, religiós i mèdic-científic", una barreja si més no curiosa.


Des d'aquí, voldríem fer una crida a la regidora del districte Horta Guinardó a la fi que doni als veïns les explicacions oportunes  respecte les raons que han propiciat aquest desgavell i  si el litigi amb aquesta Fundació té alguna possibilitat de ser redreçat i que la finca pugui destinar-se finalment per us i gaudi dels veïns del barri.
Les raons que dona el Web FORUM DE LES ARTS del procés del conflicte, es condensen  en el paràgraf que seguidament reproduïm.:


"Núria Pla, vídua i sense fills, decebuda per la manca d’interès de l’Ajuntament de Barcelona per la seva col·lecció i molesta per l’expropiació de la seva finca per part de la mateixa administració, ha deixat la seva col·lecció a una fundació creada a la seva mort. En el moment d’escriure aquestes ratlles, la web de la fundació (http://www.fundacion-rpa.org) està en procés de creació i està realitzant un inventari exhaustiu dels fons La Fundació Ramon Pla Armengol, segueix hores d’ara amb el litigi amb l’Ajuntament per l’expropiació de la finca, que hauria de passar a mans públiques a la mort de la seva propietària. Caldrà seguir aquesta història i desitjar que els actuals polítics i tècnics municipals tinguin més sensibilitat que els anteriors i es pugui convertir la seu de la Fundació en alguna cosa semblant al Instituto Valencia de Don Juan (obert al públic puntualment o sota demanda), per tal  de no trossejar la col·lecció o, encara pitjor, que aquesta acabi oblidada en uns magatzems, lluny de l’abast del públic. Cal recordar que la seva propietària sempre estigué oberta a ensenyar la col·lecció a qui li ho demanava i que, segons ella des dels orígens de les seves adquisicions, sempre pensà en convertir la seva col·lecció en quelcom a l’abast de tothom.
Imatges: Imatges obtingudes de la pàgina web de la Fundación Privada Ramón Pla Armengol.

(Aquest escrit forma part d'un  artícle molt més extens que podeu llegir clicant aquest link de sota).

FORUM DE LES ARTS 


Preguntem: És aquesta una altra versió del problema que es va generar amb la venda de les fotos de la Guerra Civil Espanyola que van anar a parar a Salamanca en comptes de fer-se'n càrrec la Generalitat?

Senyors de l'Ajuntament volem que algú de vostès doni deguda satisfacció a les preguntes que tots plegats ens fem  i principalment als veïns del Guinardó afectats directament pel canvi de plans pel que respecte a finca i edifici  Ravetllat-Pla.

dissabte, 11 de febrer de 2012

Història de L'ESCOLA DEL MAR

UNA MICA D'HISTÒRIA



L'Escola del Mar original, fou construïda amb forma de vaixell i ubicada en una platja de la Barceloneta, a l’angle entre el carrer Vinaròs i el carrer Almirall Aixada i es va inaugurar el 26 de gener de 1922.

Obra de l’arquitecte municipal Josep Goday,  el seu primer director va ser el pedagog Pere Vergés, autor d’una proposta pedagògica de referència en el camp de l’educació.



Així era l'escola del Mar de la Barceloneta


CRÒNIQUES DIVERSES..

"....fundada el 1921 a la Barceloneta, va ser bombardejada el gener del 1938. Feta de fusta, va quedar totalment destruïda. Un documental realitzat per tres joves periodistes ha recuperat ara, a través del testimoni d'uns quants ex alumnes, l'experiència d'una escola que va apostar per l'anomenada pedagogia activa.

Així va quedar desprès  del bombardeig del 19 de gener de 1938


(
veu d'un antic alumne) "Això que ara parlen de les eleccions i tot això nosaltres ja ho fèiem, en aquells temps. Fèiem eleccions i votacions, cadascú tenia el seu color i el color que guanyava és el que es quedava els càrrecs, els que governaven la classe. Les lliçons anaven a càrrec dels professors, nosaltres era l'ordre."

"Després del bombardeig, l'Escola del Mar va canviar d'ubicació,
(provisionalment es traslladà a La Rosaleda a Montjuïc, prop de la Font del Gat) i al final es va instal·lar al Guinardó, on encara funciona."

Edifici de la Rosaleda


"Un 7 de gener de fa 70 anys,  en 1938 l’aviació italiana (Aviazione Legionaria) amb base a Mallorca i la Legió Còndor en un nou atac aeri sobre la ciutat van destruir l’Escola de Mar".

Barcelona va patir 385 atacs de part de l’aviació italiana, alemanya i franquista. 180 d’aquests atacs van tenir com a objectiu el seu terme municipal, amb un total de 1.903 impactes de bombes de tota mena que van requerir més d’un milió de tones d’explosius

La part més afectada en un primer moment van ser el port i la Barceloneta, pràcticament destruïda i evacuada.. "

"Nou anys després, el novembre de 1948, es va inaugurar el tercer emplaçament de l'Escola del Mar, al barri del Guinardó. I des d'aleshores, ja de forma definitiva, l'Escola ha desenvolupat la seva tasca educativa a aquest emplaçament definitiu


Actual seu de lEscola del Mar al Guinardó


Celebració del 90è aniversari de l'Escola del Mar

Han passat ja molts anys de tot plegat, tants que el dissabte 28 de gener, va tenir lloc una celebració especial, la del 90è aniversari de l'Escola del Mar.

Un dels actes programats es va dur a terme el proppassat dia 28 de gener, en el menjador de l'escola, que  va  acollir la primera projecció pública del documental "Han bombardejat una escola"  d'Anna Morejón, Sandra Olsina i Mireia Corbera, que tracte del bombardeig de l'escola en 1938. Hi eren presents Lluís Permanyer -cronista de Barcelona-, Jaume Trilla-catedràtic de Pedagogia de la UB- i Teresa Guillaumes -directora actual de l’Escola del Mar.


www.btvnoticies.cat



A DIA D'AVUI....

La Història de l'edifici on avui està ubicada l'Escola del Mar, havia estat una masia molt antiga anomenada Can Sors la història de la qual ens la contarà en el seu moment la mestra de la pròpia Escola Isabel Busquets, qui disposa d'un arxiu prou ampli i molt documentat, fruït d'un treball personal de recerca.

Aquí i ara  només us parlarem de les circumstàncies que  a nos ens van conduir cert dia fins a  la porta de l'escola y demanar per una determinada persona que sabíem que durant anys s'havia dedicat a recopilar dades històriques de l'edifici seu del centre escolar.

Feia temps que tenia projectat fer-li una visita però no sabia com presentar-me, sense més ni més, per requerir informació a no sabia qui. Però un dia en una festa familiar un assistent, antic alumne em va informar d'una mestra (Isabel Busquets) molt interessada en el tema.  Ja tenia per qui demanar.

Per altra banda,  no fa masses mesos es va posar en contacte amb nosaltres via correu electrònic, l'escriptora Marta Pérez Sierra.  Ens preguntava si teníem contacte amb algú de l'Escola del Mar, perquè a la seva tia i mare els  feia molta il·lusió poder-la visitar ja que hi havien viscut de petites.


Marta Pérez Sierra

En aquells moments el cert era que no, com ja he dit més amunt,  tenia pendent la visita ja que m'interessava la història d'aquella finca abans no fos escola,  perquè havia estat una antiga masia del Guinardó coneguda com Can Sors.

Finalment un dia, amb el nom de la mestra historiadora a la ma,  emb vaig encaminar cap a  l'escola; volia poder parlar personalment amb Isabel Busquets,  nom de la  persona que estava investigant la història de l'edifici en qüestió. Com en aquell moment la Isabel no hi era o no podia sortir perquè tenia alguna reunió, ben bé no ho recordo, els vaig deixar la meva tarja a la fi que em truqués quan li fos possible.

Finalment,  quan ens van posar en contacte, a part d'explicar-li la finalitat de la meva visita relacionada amb les meves activitats al bloc, li vaig comentar que una persona s'havia, m'havia escrit i m'havia comentat que la seva mare i la seva tieta havien viscut en la torre abans no fos escola.

A la Isabel aquest punt li va interessar molt i un dia ens va convidar a visitar l'escola a la Marta i a mi, juntament, si podia ser, amb la seva mare i tieta.

A la primera trobada, les persones grans no hi van poder assistir, vam recórrer el recinte amb molt d'interès, finalment vàrem signar en el llibre de visites, em va fer certa il·lusió mai no ho havia fet pas, i també ens van obsequiar amb un parell de llibres sobre la història de l'Escola.



video


La Isabel va comentar que aviat celebrarien el 90 anys de la creació de l'Escola del Mar, i que es sentiria molt complaguda si podien assistir-hi també la mare i la tia de la Marta a les que els nens i nenes els  volien fer unes preguntes sobre com va ser la seva vida a la Torre, quan no era una escola sinó una residència particular.

Finalment el dia 20 de gener passat,  vàrem fer acte de presència a l'acte conmemoratiu , la Marta Pérez Sierra, juntament amb mare i la tieta de la Marta, Joan Corbera historiador del barri i jo mateixa.

Van passar unes diapositives retrospectives  del centre,  dels primers anys de vida en el Guinardó i fotos de les nenes que hi varen viure abans dels anys 40, és a dir, la mare i la tieta de la Marta.  Els alumnes tenien preguntes per tot i no es tallaven  un xic, el debat va ser molt alegre i viu, sembla que els feia molta gràcia que a la seva l'escola, que era un edifici tant gran , hi hagués viscut algú.

He de confessar que aquest no és el primer cop que a rel d'alguna de les històries publicades, hi ha persones que ens escriuen per explicar-nos detalls dels que no tenim ni idea, fotos antigues que desconeixíem, històries perdudes, etc., en definitiva història del barri que no vol morir.

Hem quedat amb la Isabel Busquets, la mestra de l'escola del Mar, perquè un un dia d'aquests ens faci  cinc cèntims de la història de l'edifici, antiga masia de Can Sors,  fins on ella ha pogut investigar  i lògicament ningú millor que ella perquè ens obri la ment al passat d'un edifici important en la petita història del Guinardó .


  • Fonts documentals: Vídeo TV3, Vídeo BTV,  Vídeo BCN.CAT , Lluís Permanyer, discurs de la commemoració, Isabel Busquets mestra de l'Escola. Informació aconseguida en Internet.

divendres, 3 de febrer de 2012

CAN MARCET

El manso Calvet és el nom pel qual es coneixia aquesta sumptuosa finca els anys 1800. En el decurs dels anys la finca passà per diverses mans.

Aleix Baulenes i Gaig la dóna en usdefruït a Josep i Jaume Baulenes i Gaig l'any 1858, els quals la vengueren a Frederic Marcet i Vidal l'any 1872, a partir de llavors  es conegué per Can Marcet.

Frederic Marcet, era casat amb Dolors Planàs i Armet d'una rica família de cinc germans, el més gran dels quals era Claudi Planàs Armet, Director de la Companyia de Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i de França (TBF ), era propietari de gran superfície de terres en el Guinardó.

Era de família humil  i treballava  per a la família Planàs  de gran posició social. Com era molt entès en finances ben aviat es va convertir en el seu comptable.  Tot li va canviar quan es va casar amb la filla gran dels Planàs M. Dolors. Amb el pas dels anys va arribara convertir-se en un empresari de prestigi i polític.
Fou directiu de l'empresa de ferrocarril Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, que la presidirà de 1875 a 1886.

La casa principal dels Marcet a Barcelona, estava al Passeig de Gràcia, on ara està el cine Comèdia, és a dir al Palau Marcet (1).


Palau Marcet abans de ser l'edifici  del treatre Comèdia i desprès dels cines Comèdia


Els Marcet/Planàs,  van comprar a Horta  a la fi de constuir la seva mansió d'estiueig, una gran extensió de terreny i una masia tot plegat conegut amb el nom de Manso Calvet.


Finca i torre de Can Marcet a final dels s. XIX, al fons a l'esquerra Can Gallart

Els terrenys del Manso Calvet tenien en el seu centre una masia amb totes les edificacions complementàries necessàries . Aprofitant els materials de la masia i d'altres de nous, el sr. Marcet va fer construir una magnífica torre a la que va anomenar “Quinta Dolores”, en honor de la seva esposa.  Tot i això a la casa se la va conèixer des de llavor com Can Marcet.

Can Marcet era una casa gran que tenia la seva pròpia capella-oratori, on hi havia una mare de Déu dels Dolors on cada diumenge venia un mossèn de fora per celebrar-hi missa. Quan les Saleses es van quedar amb la casa, van conservar la capella per al us de la comunitat.



Finca i Torre de Can Marcet


A l'entrada de la finca hi havia una caseta situada  on vivien els masovers,  que llavors era cap de munt del carrer Horta entre els torrents de Can Cortada i de Can Travi.



final del c. Horta, porta del carrer de Can Marcet (principis del s. XX)

Foto des del camí d'entrada a Can Marcet

Per poder atendre les necessitats dels seus propietaris, en la casa hi havia  moltes minyones, personal de servei i masovers que vivien en una caseta a l'entrada de la finca.
 


Entrada de la casa a principis del segle XX

En Can Marcet a Horta, s'hi organitzaven tota mena de festes i banquets. Fins i tot havia arribat a anar per tocar pels convidats la Banda de Música de l'Ajuntament de Barcelona. El jardí tenia instal·lat llum de gas, l'ambient era molt festiu i distingit. Molts convidats eren de la noblesa barcelonina i alguns artistes coneguts de l'època com en Santiago Rusiñol, que era parent dels Planàs  qui, durant una temporada va festejar una de les germanes Planàs. En Santiago Rusiñol sovintejava la casa on va pintar alguns paisatges i retrats. En alguna ocasió també, va visitar la casa l'Alcalde de Barcelona.



Detalls del Jardí de Can Marcet

En quan a les seves relacions amb els veïns , teníem molt bona relació amb els senyor Martí-Codolar i amb els marquesos d'Alfarràs.

A la mort de Frederic Marcet, el gener de 1898, la finca passà a la seva esposa Dolors Planàs i Armet. La mort del seu marit va ser un cop molt for per a ella  que va esdevenir una persona trista que finalment,  va preferir marxar a Roma per allunyar-se dels seus records En aquesta ciutat va morir  en 1900, poc més d'un any desprès  de la mort del seu marit. 


Anna i Concepció Planàs en record de la seva estimada germana Dolors (sempre havien estat molt unides) van donar en  24 de setembre de 1915 a la nova església  de Sant Joan d'Horta,  aleshores en construcció en la Rambla Cortada (Campoamor), un altar dedicat a la Mare de Déu dels Dolors i del Santíssim  Sagrament, d'estil gòtic, molt ben ornamentat.

Dolors Planàs deixa en testament la finca  a la seva germana Anna Planàs i Armet. Finada en 1923, l'adquereix per ordre testamentària Concepció Planàs i Armet.

A la mort d'aquesta última en 1926, la finca passa als seus hereus, set nebots de les famílies Marcet i Planàs. Els marmessors (2) de l'herència van ser  Lluís Gonçaga  Vila i Bassols, Emili Vidal i Canals, mosén Josep Tor i Copader i Josep Siches i Gils, els quals separaren de la finca la part ocupada pels Salesians.

Les obres dels col·legi dels Salesians van començar cap a 1928, quan va començar la Guerra Civil en 1936, encara no s'havien acabat. Mossèn Tort va dur a viure a la torre 40 monges provinents de Vicàlvaro. Al cap de 10 dies els milicians es van assabentar d'aquest fet i van pujar fins a Can Marcet a buscar les monges però els Mossos d'Esquadra de la Generalitat, que van ser avisats, les van ajudar a  fugir de nit i es van escampar per cases de tot Barcelona. Quan  hi van arribar els milicians a la torre,  ja no hi eren.




Can Marcet a l'esquerra i l'escola dels Salesians d'Horta a la dreta

L'edifici dels Salesians es va convertir durant dos anys en Llar d'Infants. Més tard va esdevenir un hospital de sang entre 1938-39, on hi van haver més de 1000 ferits alhora. Va durar fins el 26 de gener que les tropes d'en Franco van entrar a Barcelona. Durant quinze dies s'hi va instal·lar en la finca la Legió Cóndor que van ocupar la Torre i el Col·legi.

Finalment, el col·legi esdevingué camp de concentració dels nacionals durant cinc o sis mesos, on van passar molts presoners, la planta baixa es destinà a infermeria, hi havia toc de queda a partir de les sis de la tarda.

En 1939 les monges saleses  buscaven lloc per allotjar-se donat que el convent del Passeig de Sant Joan estava molt malmès i   van comprar la torre de Can Marcet  i el que quedava de la finca als hereus dels Marcet-Planàs, És així com la finca passa en propietat de les saleses el 16 de juliol de 1940.


Desprès  de les important obres que les monges van dur a terme, es va  convertit en un notable monestir de monges saleses. El monestir es va unir a la Torre, respectant la peculiar torre dels Marcet, al menys exteriorment, donat que el seu interior ha estat adequat a la nova finalitat de l'edifici.




 


En el que era terra de cultiu i caseta dels masovers, les monges ho van arrendar i s'hi va construït un geriàtric per a gent gran.




(1) El Palau Marcet  és un dels pocs palauets urbans que es conserven a l'Eixample. Va ser projectat per Tiberi Dabater i Carné  l'any 1887 dins d'un estil eclèctic de referències clàssiques i barroques, a la façana, i gòtiques i orientals a l'interior. El va fer construir  Frederic Marcet i Vidal entre aquesta data i 1890. La decoració interior era magnífica i sumptuosa i feia servir elements medievalistes i orientalistes (hi intervingueren Eduard Llorenç i Joan Parera, Antoni Rigalt, Joan Balletbò i Francesc Roig). En sobresortia l'escalinata d'entrada i el saló central, de dos nivells, amb terrassa sobre el jardí. Comptava amb uns jardins a la part posterior, que donaven a la Gran Via, avui ocupats, en part pel cinema i en part per l'hotel Avenida Palace, El 1934 va ser reformat per Pere Domènech Roure per convertir-lo en Teatre Comèdia. El 1960 s'habilità com a cinema.

(2) Persones encarregades de complir la voluntat del testador.


*Fonts informatives : Mingo Borras "Històries d'Horta", Desideri Díez "Masies d'Horta". Web del Salesians d'Horta. Fotos del Centre Excursionista de Catalunya.