dissabte, 7 de gener de 2012

HISTÒRIA DEL MERCAT D'HORTA

 Poques persones ho saben, però el primer mercat d'Horta es feia en el carrer Major d'Horta (avui carrer Horta), eren parades que es muntaven i desmuntaven el mateix dia de mercat, concretament es trobava on hi havia l'antiga font prop de l'escorxador del carrer Horta (mitjans del segle XIX), on també hi havia l'antic campanar, es a dir, on ara es troba la Caixa d'Estalvis que va substituir l'escorxador.

En 1895 es va decidir que en la plaça del Progrés (avui Plaça Eivissa), s'ubicaria el mercat del poble.  En 1896 s'hi es van construir les 28 barraques del mercat d'abastos i el nom de la plaça es va canviar  batejant-la amb el nom de Plaça del Mercat .

Mercat en a Plaça d'Eivissa a principis del segle XIX




Poc desprès que la vila fos agregada a Barcelona  en 1907,  li van canviar de nou el nom de la plaça i la van posar, ves a saber perquè, el nom de Plaça d'Eivissa, que és per la que se la coneix fins ara. Aleshores prengué el protagonisme que fins el moment tenia la Plaça de la Vila o de la Constitució, avui anomenada de Santes Creus.

I en la plaça d'Eivissa hi  va estar el mercat fins que l'any 1951 el van traslladar al carrer Tajo,  en terres de Can Bransi, així fou com van desaparèixer les barraques de l'antic mercat d'aquesta plaça.

Amb l'agregació del poble d'Horta a la ciutat de Barcelona i l'arribada del tramvia elèctric en 1901, a la ja nova barriada, s'hi van establir molts estiuejants que volien fer salut prop de les seves muntanyes i el cens d'habitants no va deixar de créixer amb els anys.

Ja en 1931, hi ha constància que els veïns d'Horta desitjaven que es construís un nou mercat donat que la seva ubicació a la plaça Eivissa,  a part d'haver-se tornat perillosa per la seva proximitat a les vies del tramvia i les múltiples línies d'autobús que fixaven la fi del seu trajecte en la pròpia plaça, feien témer la possibilitats d'alguna desgracia. 




El Mercat en la Plaça Eivissa cap els anys 40 

També es feia evident que aquelles poques parades de queviures que en un temps havien assortit de  a la minsa població del poble a finals del segle XIX i principis del XX, en 1931 no satisfeien les necessitats  de la població de principis dels anys trenta 

Davant de tot plegat, les autoritats, encertadament,  s'estaven plantejant deixar lliure l'espai de la plaça i que els seus carrers tan sols acollissin l'arribada dels tramvies i autobusos, amb el que s'aconseguiria un millor servei de transport i  l'embelliment de la plaça, un millora llargament reivindicada pels habitants de la contrada i barriades dels voltants.

Els Veïns i propietaris de la Plaça Bacardí, en assabentar-se de la possibilitat que les autoritats municipals traslladessin el mercat a altres terrenys del poble,  es van donar pressa en obrir una instància, acompanyada d'una raonada exposició i un bon número de signatures, en la que manifestaven que l'Ajuntament no tenia cap necessitat de comprar nous terrenys ja que la plaça Bacardí era molt adequada per a construir el nou mercat, sense haver de comprar ni un sol pam de terreny, entenent els sol·licitants que seria atesa la seva demanda, ja que a més d'altres avantatges, representava un estalvi de molta consideració.


Plaça Bacardí (foto 1920)

Però amb gran sorpresa per a tots ells, van informar-se per la premsa que l'Ajuntament ja havia escollit un terreny pel nou emplaçament , situat en un lloc poc poblat, amb desnivells i lluny del centre com era el carrer Tajo , terrenys de Villa Rosell, amb un cost de 113.389,91 pessetes el terreny i 35.983,74 pessetes per a les parades.

Segons els sol.licitants, resultava més rentable, econòmic i pràctic que el mercat s'ubiqués en la Plaça Bacardí, zona urbanitzada, amb clavegueram i més habitants, donat que horta creixia més a la dreta que a l'esquerra on havia poques cases i els carrers no n'estaven d'urbanitzats.

En resum, consideraven que el lloc escollit per l'Ajuntament no reunia les condicions requerides per a la finalitat que se li volia donar, resultant inadequat i car, avantatge aquesta última, que segons les seves paraules, interessa molt poc al nostre Ajuntament. Pel que es veu, a les Administracions de totes les èpoques, tenen la ma foradada quan es tracte de gastar els diners dels altres.

Aquesta notícia la recollia el diari LA VANGUARDIA del 11 de març de 1931.

No sabem com va continuar la història, ni per quina raó el trasllat no es va efectuar fins 1951, però es molt possible que influís  el fet que eren temps especialment convulsos i que poc desprès esclatés la  Guerra Civil, que ho va esguerrar tot,  el que si coneixem són els resultats  i que l'únic punt en el que convergeixen amb els plans de l'Ajuntament de l'any 1931, es relacionen amb el fet que el mercat es va traslladar finalment al carrer Tajo, encara que fou en terrenys de Can Bransí. ( si us interessa la història de la Masia de Can Bransí, cliqueu sobre el link de sota).


La masia de Can Bransí i el terrenys on es va construir el Mercat d'Horta

El solar propietat de l'Ajuntament de Barcelona on es va construir el nou Mercat d'Horta,  havia estat propietat de Can Bransí, com ja s'ha apuntat més amunt, era un edifici obert als quatre vents, amb  la façana principal que donava al carrer Tajo.  L'obra va ser dirigida per l'arquitecte Ramon Térmens Mauri.


Diverses fotos de la construcció del mercat del carrer Tajo. 

La superfície edificada fou de 1496 m2 i tenia un semi-soterrani que tenia 596 m2. Les parades es van destinar: 16 a la venda de peix, 44 a la venda de verdura, 4 tendes de queviures, 4 cansaladeries, i 47 parades de venda de carn, gallines, pollastres i ous, etc.

En el semi-soterrani es van instal·lar les càmeres frigorífiques, un transformador, serveis sanitaris i d'altres dependències auxiliars.

Segons explica la GACETA MUNICIPAL DE BARCELONA de data 6.11 de 1950, “al hacer la excavación de los pozos de fundación, se halló una primera capa de arcilla con resíduos vegetales de antiguos cultivos, luego aparecieron guijarros de distintos tamaños, aumentados en grosor a medida que se profundizava más la excavación, pero disgregados en tierras y arena sin consistencia alguna, constituyendo un pésimo terreno para cimentar. A los 6 u 8 metros, el tamaño de los guijarros era menor y más compacta la unión con las arenas que los envolvían , hasta que entre los 8 y 12 metros apareció una arena húmeda bastante homogénea y compacta, que sirvio de base para las zapatas de fundación. A más profundidad hubiera surgido agua”.

Totes aquestes apreciacions, tenen la seva gràcia, donat que no es necessita ser ni arquitecte ni enginyer, ni arribar a fer un forat de 12 metres per arribar a la conclusió que sota de la llera d'una riera de segles s'hi podia trobar aigua. De fet, podien directament haver aconsellat a l'Ajuntament que es construís l'edifici en d'altres terrenys més adequats.

La inauguració del nou mercat es produí el 25 de gener de 1951 , va beneir l'espai del nou mercat el rector d'Horta, Mn. Pere Simó i hi van assistir moltes autoritats. A la fi de celebrar l'avinentesa, el Governador Civil va organitzar un repartiment de lots als pobres de la barriada, consistent en una bossa de queviures, donatiu que van sufragar  els venedors del mercat que s'inaugurava.



Programa d'inauguració del mercat.



El Mercat d'Horta en l'actualitat


Fonts d'informació :
  • Gaceta Municipal de Barcelona, num. 45 de data 6.11.1950
  • Artícle del diari LA VANGUARDIA EL NUEVO MERCADO DE HORTA - de data 11.5.1931
  • Llibre EL QUE HA ESTAT I HA ESTAT HORTA - de Desideri Díez.



6 comentaris:

Anònim ha dit...

No se si arribarà al centenari el mercat d'horta. Els joves ja no hi comprem.Molts preferiríem que possesin un mercadona a dins. No té sentit per exemple 10 parades de carn amb els mateixos preus cars.

Que curiós lo de la plaça bacardí.
Gracies pel blog!

carme ha dit...

És una veritable pena, a mi no m'agrada gens anar a comprar a cap Mercadona , ni Caprabo, ni res de semblant però la gent jove ja s'hi ha acostumat a comprar en les grans superficies i a menjar malament, no sé si tindrà cap arrenjament to plegat.

Gràcies a tu per llegirlo

Anònim ha dit...

Hi ha faltes corregiu-les:
TROBAVA del verb trobar amb B
LLEGIR-LO paraula composta.

Gràcies

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
carme ha dit...

A mi no m'importa que els llegidors, amb prou tacte i educació, m'informin de les possibles faltes i errors del text, així aprenc, el que si m'agradaria és que la persona que em diu amb tanta autoritat, com si estiguéssim a l'escola "HI HA FALTES, CORREGIU-LES:, al menys posés el seu nom i no signés com una persona anònima. Gràcies per la informació.

Anònim ha dit...

El mercat d´Horta es carissim,sembla que estiguin venen diamants...