dimecres, 4 de gener de 2012

CAN PAPANAPS

Quan vaig trobar aquesta foto entre la col·lecció fotogràfica del CEC, sobre la masia catalana, l'única indicació que hi havia sobre aquesta casa és que es tractava d'una “masia prop del Laberint”.

Can Papanaps, finals segle XIX (foto CEC)

Dibuix de Can Papanaps cap a 1890


¿Com una masia tan petita i de la que l'autor no en sabia ni el nom per la que era coneguda en la contrada, va cridar l'atenció del fotògraf, quan de moltes de les més importants no se'n conserva pas cap fotografia?.

Senzillament perquè estava prop del Laberint que era l'objectiu veritable de l'autor.

Normalment aquest tipus de masies petites es feien servir per guardar les eines del camp i com habitatge dels colons o masovers de les finques més grans.

Segurament no ha estat objecte d'especulació perquè el terreny que ocupa no és massa gran i per tant, poc llaminer pels constructors i gràcies a aquest motiu a sobreviscut en el temps i avui dia encara està habitada, posseeix un petit hort i un jardí.

Com la història inconeguda de les coses m'apassiona, he investigat una mica i mira per on, entre d'altres coses, el destí m'ha portat a conèixer una descendent dels antics propietaris de la masia que en realitat era de la família Vallhonesta.


Can Papanaps  a principis de segleXX
 

Els Vallhonesta en el segle XVIII vivien en la masia que encara existeix darrera del palau Llupià (als jardins del Laberint d'Horta). Quan el Marquès d'Alfarràs va voler construir-s'hi el palau i jardins que serien l'admiració de les generacions següents, va procedir el 30 d'agost de 1791 a permutar la masia i les terres que treballava la família per la masia i les terres que ara es coneixen com Can Papanats.

Encerclada en groc l'antiga masia Vallhonesta, en vermell la nova coneguda popularment com Can Papanats

Desconeixem si la família Vallhonesta va continuar visquen gaires anys en la seva vella masia o no, l'única cosa certa és que abans de 1928 en Can Papanats hi residien uns masovers de la família Vallhonesta de qui la masia va rebre aquest sobrenom i que a partir d'aquest any membres de la pròpia família procedents de Granollers, si van instal.lar en 1928.

En efecte en 1928 es va instal.·lar en la vella masia familiar Ignasi Vallhonesta Xammar i Matilde Juanola Danés, fill de Granollers ell i d'Olot ella.

Ignasi Vallhonesta Xammar i Matilde Juanola Danés, el seu fill Ignasi i la seva dida.


La família obre una bodega al carrer Horta, 48, el que havia estat botiga de Ca la Flora, bodega  que van tancar en 1945, en no tenir continuació donat que el fill d'Ignasi Vallhonesta no va voler continuar el negoci familiar. La bodega en realitat era un celler de venda de vins amb les mínimes pretencions d'una bodega de barri.

El fill Vallhnoesta, l'Ignasí, es va casar amb Dolors Molins Rovira i va tenir 5 fills. Com tenia coneixements en el ram textil que prèviament havia adquirit va treballar de contramestre a la fàbrica de teixits can Miró Sans.


Can Papanaps en 1963

 Quan en 1975, l'Ajuntament de Barcelona va engegar   el Nou Pla Urbanístic i comença a treure de la ciutat les fàbriques que hi quedaven, la fàbrica Miró Sanses va traslladar-se prop de Valls, Ignasi Vallhonesta va decidir que, el millor pel seus fills fora quedar-se a Horta i va trobar feina de representant.  Com era  persona  de molta empenta es va guanyar molt bé la vida,  fins que es va jubilar el 22 de desembre de 1981.

Un cop jubilat es dedicà plenament al moviment associatiu del seu barri. En una de les sales del Centre Cívic Mata Ramis existeix una placa en honor seu que testifica la labor perseverant i entusiasta en pro del barri.

Va morir en 1991 a l'edat de 71 anys.  La masia familiar es va dividir en diversos apartaments que es van llogar a diverses famílies. En els terrenys que els seus propietaris treballaven s'han construït les urbanitzacions de Vallhonesta i Papanaps.

Situada, com ja hem dit i podem constatar en les fotos aconseguides pel Google Maps, està entre els carrers de Mura, Dosrius, Castellar, Matadepera i Camí de Valldaura en ple barri de la Font del Gos.



Can Papanaps en l'actualitat en mig de la urbanització
Can Papanaps pel carrer del darrera

El cos de la masia és de planta rectangular, d'una funcionalitat molt lògica, s'organitza en tres crugies perpendiculars a la façana i el cobriment de dues aigües paralel·les a la pared del davant. Aquesta funcionalitat continua en l'interior amb uns espais organitzadors formats per l'entrada en la planta baixa i la sala de la planta primera. Si bé totes les obertures estan arrebossades, els ampits de les finestres del primer pis són de pedra

Entre ambdues finestres es conserva un rellotge de sol desdibuixat, del qual només se'n conserva la capa de calc i argila. El ràfec està decorat amb una fina imbricació de rajols i teules ceràmiques.

Durant els darrers anys s'hi han afegit diversos cosos de maó i s'han obert noves finestres. Es tracta d'una masia senzilla bastida entre els segles XVIII i XIX.


* Informació documental aconseguida del llibre LAS MASIES D'HORTA d'en Desideri Díez i BARRIS DE BARCELONA , colecció editada per l'Ajuntament de la ciutat. Fotos del Cec, sobre un estudi de la masia catalana, i d'en Juame Caminal. Cròniques d'Horta de Mingo Borràs.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

bona investigació!

Anna Vallhonesta ha dit...

"Normalment aquest tipus de masies petites es feien servir per guardar les eines del camp" En aquest cas no era ben bé així. Els meus besavis hi van viure força temps i no eren masovers. La masia era seva, però se la van vendre als any 60 més o menys.
Tot i així, gràcies per l'article. M'ha fet molta ilusió trobar aquestes fotografies.

Anna Vallhonesta
anna.vallho@gmail.com

carme ha dit...

M'ha fet molta il·lusió el teu comentari, qualsevulla informació al respecte es tindrà en compte. Tinc pensat fer una revisió d'aquesta entrada amb noves informacions, és el bo que té un bloc a internet, pots canviat qualsevol errada o afegir nova infrmació quan es vol. Salutacions cordials

rosalia ha dit...

Hola me llamo Rosalia y yo vivia en la planta baja con mis padres.
Mi padre hacia trabajos para el laberinto se llamaba Emilio. tengo fotos que lo demuestran, tambien tengo el recuerdo de cuando montaron la ducha que era publica, es decir en la parte de atras de la masia, donde habia una fabrica de terrazo, que la llevava un senor llamado Miguel su hija y la mujer se llamaban mercedes y el perro patufet,bajabamos a buscar la leche a Can Cortada,teniamos el huerto dividido entre las familias que alli viviamos, yo naci en el 57 y mis padres llevaban 8 anos viviendo alli y estuvimos asta el 65 o 66 mas o menos, pero tengo muchos recuerdos de aquella epoca.por si a alguien le interesa.

carme ha dit...

ben volguda Rosalia, és clar que ens interessen les teves fotos, en la part dreta del bloc hi trobaràs una adreça electrònica, si me les vols enviar les inclouré en la entrada de can Papanats.

Salutacions cordials

Josefina Vallhonesta ha dit...

Ignasi Vallhonesta Xammar i Matilde Juanola Danés van tenir dos fills: Ignasi i Jesús.

Jesús Vallhonesta es va casar amb Josefina Piquer Casas i van tenir tres fills.

Va cursar estudis a França durant la guerra civil espanyola i en tornar a Catalunya va treballar en el ram de les artes gràfiques i posteriorment va ser artesà i ceramista.

Era un gran amant de la lectura i al llarg de la seva vida va escriure nombrosos articles, contes i relats curts.

El 1996 va publicar la novel·la "Els ocells volen cap al sud" i el 1998 la novel·la "D'enllà de les muntanyes" totes dues editades per Columna-Albí.

Morí el 2005 a l'edat de 79 anys.

Josefina Vallhonesta Piquer

carme ha dit...

Gràcies per la informació.