dilluns, 28 de març de 2011

INAUGURACIÓ DEL NOU MAS GUINARDÓ

video



Les persones de la meva generació,  varem passar moltes de les nostres hores de joventut en el Mas Guinardó. Jugant a basquet, mirant com jugaven els altres, ballant els diumenges per la tarda, prenent alguna cosa en el bar del Mas, que aleshores el regentava en Roman. 

Ens hem retrobat aquesta tarda, amics, amigues, familiars, companys de joc, antics "noviets", tots ens miràvem el Mas i lògicament ja no és el nostre Mas, perquè aquella època ha passat i , segurament serà un lloc magnífic per a les noves generacions, no ho dubto, però aquella esplanada tan buida, tan freda, tant minimalista, pràctica, incòmoda!,  trobàvem a faltar el camp de joc,  les baranes de ferro sobre les que ens recolzàvem , que el delimitaven,. Tants anys jugant al Mas i no hi ha ni unes simbòliques cistelles que recordin que allà hi va haver el centre del basquet del Guinardó.

A la pregunta de perquè no hi ha ni un simbòlic camp de basquet per a la canalla del barri, ni que fos com el de petanca, de terra batuda i dues cistelles, la resposta de la regidora de l'Ajuntament ha estat, que eren moltes les sol·licituds, que s'ha hagut de negociar i fer concessions.
 
Sincerament, no crec que hagués costat tant que al Mas Guinardó hi hagués una mínima constància  que,  durant molts anys  havia existit un club  bressol  de persones molt importants pel basquet.català i espanyol com  l'Eduard Portela, Maria Planas,  jugadores que han jugat a primera divisió com Rosa Castillo i un munt de jugadors que després  van seguir les seves carreres esportives en altres clubs on van destacar i que es van fer en el Pem, al Mas Guinardó.  

Unes cistelles, una placa, i el pressupost no s'hagués disparat pas tant, simplement és  que no s'hi ha  pensat. Qüestió de tacte, llàstima.



diumenge, 27 de març de 2011

QUAN ANÀVEM A BARCELONA

www.btvnoticies.cat



L'exposició de Can Mariner va ser molt interessant i instructiva. Les tres persones que van parlar pertanyen al grup d'estudis Històrics EL POU, interesssats en la història i costums del Barri d'Horta, del Guinardó i dels tres turons (el de la Rovira, el Camel i el del Coll).





Primera part: Com i amb què es viatjava de Barcelona fins a Horta o el Guinardó, quins camins hi havia, mapes dels camins a partir de 1700. En un d'aquests mapes ja es marcava el Mas Guinardó com un punt estratègic.




El Mas Guinardó  (en el pujol del Cogoll a la part mitjana darrera de la barrera militar), assenyalat com indret estratègic en un mapa segle 17


La segona part va tractar sobre totes les vies aqüíferes de la serralada del Collserola, com tot aquest territori era un territori ric tan en aigües freàtiques  com les de superfície, tals com mines, fonts, torrents i rieres, que finalment morien en el mar. Com aquestes rieres eren sovint marques de frontera entre pobles.


Mines i dipòsits d'aigua  a la Muntanya Pelada mapa 1900


I per últim, la tercera part, va tractar sobre la ràpida repoblació del pla de Barcelona quan van ser enderrocades les muralles i finalment com van ser annexionats els pobles de la perifèria, construint el que ara és coneix com la ciutat de Barcelona, la gran Barcelona.


video

dijous, 24 de març de 2011

BATERIÈS ANTIAÈRIES DEL CARMEL

www.btvnoticies.cat


El proper diumenge s'inaugura la recuperació de l'espai de la bateria antiaèria al Turo de la Rovira, l'hora és 10,30 del matí.

En aquest lloc,  durant molts anys hi van viure un munt de persones en barraques i donat que estem en època d'eleccions i que els polítics estan especialment predisposats  a fer gests d'aquesta mena,  (fa dos dies van inaugurar una placa i volen  erigir un monòlit  que  recordi que  a  la platja  del Barri Olímpic, hi va  haver durant anys el barri  de barraques del Somorostro,) aprofiem per reivindicar, si és que ja no  ho han pensat fer, erigir un altre monòlit i placa per recordar a  totes aquelles persones que van viure un munt de temps en condicions molt precaries, en el cim d'aquest turó.

Segurament serà un dels llocs privilegiats per a contemplar tot el pla de Barcelona a partir d'ara.

Barraques del Turó de la Rovira  - anys 70






Inauguració de la millora del Mas Guinardó


Publicat el : 17/03/2011

Diumenge 27 de març, a partir de les 17 h., està prevista la inauguració les obres de remodelació i millora del Mas Guinardó. Per celebrar-ho, a més d'una exposició històrica i la presentació del llibre dels Gegants de Barcelona, s'ha organitzat una festa, que serà presidida per l'alcalde, Jordi Hereu, i la regidora del Districte, Elsa Blasco, i protagonitzada per algunes entitats del barri, amb música, dansa, tallers, activitats familiars, petanca, activitats mediambientals, mostres de cultura popular, jocs i una actuació de rumba.

El Mas Guinardó, un edifici de 600 anys d'història, torna a obrir les seves portes conservant la seva essència, però adaptat als nous temps, orientat a donar servei a entitats, veïns i veïnes del barri. La intervenció ha respectat al màxim la imatge de la masia, alhora que ha ampliat significativament la superfície de l'equipament. I permet tancar una antiga reivindicació veïnal, garantint espai per totes les entitats que ho desitgin i assegurant la gestió pública i la dinamització del Casal.

Ben fet però, fred, molt fred, tant de ciment no deixa lloc a la calidesa
L'obra realitzada, i que ara s'inaugura, comprèn la reforma i l'ampliació de la masia Mas Guinardó com a casal d'entitats, els jardins de Federica Montseny i les noves pistes de petanca i bar, i la urbanització de l'entorn. El nou equipament disposa de sala d'actes amb un aforament per a 200 persones, sala d'ús polivalent per a un centenar de persones, i bar; sales de tallers, reunions, despatxos i magatzems per a les entitats; un local per a ús exclusiu de l'agrupament escolta Mas Guinardó, i dotze pistes de petanca als jardins de Federica Montseny, amb caseta vestidor.

La urbanització de l'entorn ha inclòs la pavimentació de tota l'àrea, la qual cosa ha modificat els perfils de la zona de l'esplanada superior i suprimit les voreres als carrers Feliu i Antic del Guinardó, i s'hi ha creat una plataforma única. S'ha modificat la xarxa de clavegueram amb la construcció d'una nova al carrer Antic del Guinardó, i s'han soterrat la xarxa elèctrica, d'enllumenat públic i de telefonia. La modificació de la xarxa de serveis ha comportat la connexió de servei d'aigua i de rec automàtic. S'ha aprofitat també per renovar la capa asfàltica al carrer Maspons i Labrós.

El Casal d'Entitats Mas Guinardó compta actualment amb una superfície útil de 1870 m², entre la planta baixa els tres pisos i el badalot. Més 1130 m² en terrasses i balcons. És un equipament municipal de proximitat, que actua com a promotor de la vida social i cultural del barri. Està orientat a donar suport, bàsicament, a entitats del barri.

* informació: De la web del Districte Horta-Guinardó

dimarts, 22 de març de 2011

TORRE GARCINI - quelcom es mou en el desert





Quelcom es mou en les consciències dels veïns del barri. 

¿Ens podem permetre perdre una part més del nostre paisatge cultural i  històric?.

¿Ens podem permetre perdre aquest petit pulmó natural, aquest oasi on la natura  ha fet estada i s'arrapa a les parets i arbres per voler-se-hi quedar?.

El nostre barri s'ha convertit en un munt de cases arrapades les unes a les altres. Cases de pisos que tapen el sol  als pocs jardins interiors que es donen la ma a la part de darrera,de les escasses cases baixes que encara ens queden. 

Uns carrers més aviat estrets, que no tenen arbres en un 80 per cent dels casos, en una Barcelona que quasi bé tots els carrers en tenen. Cotxes que s'hi amunteguen , que no tenen on aparcar, que es pugen a les voreres de les aceres per mirar de guanyar lloc al carrer i prendre-li al vianant.

On les places es conten amb els dits de les mans, amb un sol parc a munt de tot de la muntanya, amb carrers costeruts enemics de les persones amb una certa edat o de mobilitat reduïda.

Només els veïns tenim en les nostres mans fer pinya per oposar-nos a que desapareguin  les poques evidències que queden de l'antic Guinardó, és hora que les persones, que les associacions de tota mena facin pinya al voltant de la idea de salvar en el possible el que és patrimoni de tots:

  • Torre Garcini . (en mans de la inmobiliaria Núñez i Navarro en tractes amb l'Ajuntament per mirar d'arribar a un acord)
  • El Seminari, a munt de tot de l'avinguda Mare de Déu de Montserrat, una finca enorme amb un gran jardí que s'ha posat a disposició de l'Ajuntament.

Aquests són els principals motius de lluita ara mateix. El primer perquè sinó ens movem ràpid i no fem força és el que està més en perill.

El segon perquè no li donin altra utilitat que la que els amos de la finca volien quan la van donar a l'Ajuntament. No volem rebaixes.

Ara mateix el panorama  que tenim és el que es pot veure en el gràfic de més abaix: en vermell les masies que encara resten dempeus, en negre les que ja han desaparegut, com podeu comprobar és poc el llegat que ens queda i ens cal conservar-lo:

divendres, 11 de març de 2011

CAN CLARIANA - un viatge en el temps

video


En un altre post d'aquest bloc hem parlat de la masia de Can Clariana al barri del Congrès, estava situada una mica més avall de Ca l'Armera en la cantonada Concepció Arenal - Cardenal Tedeschini.


Can Clariana de la família Boada



Pintura de l'entrada de la masia


Moltes persones es pensaven  que el nom Clariana es corresponia amb el cognom dels propietaris de la masia però,  no era pas així,  sinó que la finca era de la família Boada.

Quan la família Boada va vendre la seva masia, se'n van anar a viure al barri de Gràcia però ,  tot i així, no va perdre la vinculació amb les seves arrels ja que,  més tard, van ser els propietaris de la Sala de ball i patinatge "RIO DE JANEIRO" al barri dels Indians, que quan  va tancar donar pas al CINE RIO.

La Montserrat Bueno Boada, descendent de la família  Boada , viu ara mateix a la Sagrera i ens ha facilitat aquesta petita joia de pel·lícula on es poden apreciar algunes escenes de la vida en la masia i en el barri de La Sagrera.. 

És una pel.lícula dels anys 30 del segle passat i les imatges que veurem  no són tant clares com voldríem però tenen el valor del que ha desaparegut en el temps i ja no ha de tornar.

Li donem les gràcies per la seva confiança i esperem que els agradi aquests tres minuts d'imatges colgades en el vell mig de la memòria del barri.


dijous, 10 de març de 2011

CA L'EUDALD - és així com s'han de fer les coses?

www.diaridebarcelona.cat

Avui hen  visitat la masia de Ca l'Eudald al barri d'Horta. Ens ha rebut la sra. Maria  la pubilla de la masia, una persona molt activa i plena de vida que vol defensar la casa on han viscut cinc generacions de la seva família, davant la imposició de l'Ajuntament de voler expropiar els terrenys i la Masia sota l'eufemisme de convertir l'indret en un equipament verd pel barri.

Foto de Vicky Fortuna


Ca l'Eudald és una masia de dues plantes molt ben cuidada, amb uns safareigs on podien rentar  fins  a sis persones alhora i esbaldir-hi quatre. Té un parells de pous d'aigua, molts arbres fruiters i un gran hort esmeradament treballat. El senyor Francisco, el seu fill i una altra persona de la família s'hi passen hores cultivant tota mena de verdures i patates.




Foto de Montserrat Bueno


Desprès de molta lluita, la família ha aconseguit que la masia continuï essent d'us privat al menys fins que els actuals propietaris segueixin vivint,  però desprès d'això, la masia es convertira en  un equipament públic i els horts comunitaris, per a  us  i cultiu dels veïns.

Nosaltres  no entenem ni massa ni poc de lleis, només de la llei dels sentiments d'una família a la que pretenen o pretenien fer fora de casa seva, ÉS AQUESTA LA MANERA ADEQUADA DE FER LES COSES, SENYORS DE L'AJUNTAMENT?.

Aquesta no és una zona deprimida on faci falta un parc com la pluja al desert. La majoria de cases tenen un tros de jardí i estan en una zona privilegiada en quan a vistes i aires sans. ¿Serien capaços de fer el mateix, per posar un exemple, amb els terrenys que ocupa un collegi religiós que hi ha molt a prop propietaris de la masia de Can Carabassa?, sincerament no ho creiem, perquè amb certs estaments l'Administració no vol problemes.

No és que entenguem que Can Carabassa és millor opció que C l'Eudald per ser expropiada, l'exemple el citem per posar de manifest que contra les persones "normals" l'Administració es veu legitimada a imposar el seu criteri donat que darrera no existeix un poder estrucurat  prou fort per fe-li front , en canvi no es plantejaran mai fer una cosa així amb una propietat eclesiàstica.

Està molt bé que es conservin les casetes i els safareigs del carrer d'Aiguafreda però, Ca l'Eudald i les altres casetes que estan al seu costat, totes al carrer Llobregós, es mereixen un tracte similar.




Fotos originals de Montserrat Bueno