diumenge, 18 de desembre de 2011

Família PLA - MONTSENY


 Tothom que ha passat per l'avinguda a banda de mar i fent cantonada amb el carrer Cartagena, s'ha parat davant la porta d'aquesta immensa i bonica finca. Des de la porta es divisa part del jardí de davant que conté diferents escultures de terracota i la façana de la casa d'arquitectura noucentista, projectada per Adolf Florensa, un conegut arquitecte de les primeries de segle XX.

entrada per l'avinguda a la finca de l'Institut Ravetllat-Pla

El propietari de la casa era el metge i científic Ramon Pla i Armengol que va néixer al poble d'Alentorn de Lleida. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona (1901) i Doctor (1904). Fou un dels fundadors del Patronat de Catalunya contra la tuberculosi (1903). Treballà a l'Hospital de la Santa Creu i al Laboratori Municipal de Bacteriologia sota la direcció del dr. Ramon Turró. Fou secretari de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. En 1924 fundà l'Institut Ravetllat-Pla per al combat contra la tuberculosi”




Ramon Pla Armengol


A més d'un gran científic Ramon Pla també era un conegut polític socialista .“S'inicià en política en la Unió Catalanista de la mà de Domènec Martí i Julià, juntament amb Serra i Moret, quan intentà d'orientar-la vers el socialisme. Abans havia publicat: "De catalanisme" (1908). Una vegada mort Martí i Julià, ingressà en 1917 en l'Agrupació Socialista de Barcelona i en 1919 fou candidat en les eleccions de diputat provincial per Sant Feliu-Vilanova. Fou també delegat al II Congrés de la CNT (Madrid, 1919) pel Sindicat Únic de professions liberals. Entrà a la USC però es retirà quan el PSOE triomfà la línia... Durant la Dictadura s'apartà, com Comaposada, de la USC i participà en el congrés de del PSOE de 1928 on hi defensà la participació en les institucions. Els articles publicats a "El Socialista" durant aquests anys foren reunits en "El socialismo en Cataluña" (1930). Fou també delegat en els congressos del PSOE de 1931 i octubre de 1932. Entre 1931 i 1932 presidí la Federació Catalana del PSOE i impulsà la unió amb la USC. Després d'haver acordat el dos Congressos la unitat, l'executiva espanyola del PSOE trencà l'acord, però ell es mantingué en la Unió Socialista. Després del 6 d'octubre, com a president de la comissió organitzadora acabà de pagar personalment la hipoteca de la Casa del Poble de Barcelona que presidí des de la seva inauguració en 1936. Fou diputat del Front d'Esquerres per Barcelona en 1936 i assistí a la darrera reunió de les Corts a Figueres (1 febrer 1939)”.

Aquest és en resum el currículum social del Dr. Pla. Però com, quan i perquè, els Pla van venir a viure al Guinardó?, seguidament ho explicarem.

El Dr. Ramon Pla Armengol (1902-1958) i el veterinari Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923) , es van conéixer i es van adonar que ambdós investigaven dins un context anàleg, va unir forces i fundar l'any 1923 l'Institut Ravetllat- Pla. La primera seu de l'Institut s' instal.là al C. Sardenya - cantonada Camí de la Llegua al barri de la Salut però, ben aviat la seu es quedà petita i van comprar a mitges uns grans terrenys al Guinardó, més amunt de l'Hospital de Sant Pau la construcció del qual aleshores, ja estava mol avançada.


L'Institut quan estava al carrer Sardenya

Tot plegat va coincidir amb la mort l'any 1923 de Joaquim Ravetllat. La seva germana aleshores va vendre la part del seu germà el veterinari Ravetllat al Dr. Pla que va quedar com únic propietari de l'Institut.

El Dr. Ramon Pla i família, la seva muller Assumpció Montseny i la seva única filla Núria Pla (1915-2011), que en l'època tindria poc més de 14 anys, van anar a viure al Guinardó cap a 1930, en la casa que es van fer construir, junt les dependències de l'Institut, amb les quals quedava connectada per dins.

Núria Pla de nena
Pel que expliquen persones que la van conèixer, la sr. Pla era poc donada al tracte amb els veïns de la contrada, que en 1930 segurament no eren pas tants, no era pas aquell l'ambient en el que devia estar acostumada a moure's. 

L'Institut en 1930 a l'Avinguda Mare de Déu de Montserrat
  
A Can Pla, de tant en tant, s'organitzaven festes i vetllades literàries però els que hi acostumaven a assistir eren gent de la ciutat de Barcelona, metges, polítics i amics del marit bàsicament. Poc es coneix d'on procedia ni qui era la família de la Sra. Pla, i  es escassa o nul·la la informació que existeix al respecte.

Núria Pla en la seva joventut
Desconeixem, també, a quines escoles va assistir la Núria Pla, el que si sabem però, és que quan va esclatar la Guerra començava a estudiar medicina i que, el més segur,  és que passés molt més temps amb la seva mare que no pas amb un pare tan ocupat com el seu que, a més, viatjava sovint per l'estranger, sobretot de cara a obrir  nous mercats pels productes de l'Institut Ravetllat-Pla  a Sud-.Amèrica..

L’Institut estava destinat a l’estudi de la tuberculosis i a l’elaboració de dos productes antituberculosos: la Hemo-Antitoxina i el Sèrum Ravetllat-Pla, obtinguts de cavalls immunitzats amb bactèries tuberculoses definides sota la teoria de Ravetllat. Per aquesta raó a la finca hi havia quadres per un munt de cavalls que durant el dia s'hi passejaven per una part que els hi tenien reservada.




els cavalls en llibertat en la finca

quadres dels cavalls

Hi havia també un generós jardí romàntic, pèrgoles, molts arbres i nombroses escultures de terracota, avui dia bastant malmeses. Amb tot plegat la finca era com un petit paradís per aquella noia solitària.


part del Jardí en els anys 30


Estat en la que es troben la majoria de les figures del jardí en l'actualitat
  
L'entrada principal era i ha estat sempre per l'avinguda Mare de Dé de Montserrat, en l'època recentment batejada amb aquest nom. Per la part que dóna a l'avinguda i part de la del carrer Cartagena, disposa barana de ferro prou treballada i  té una gran entrada formada per d'una una triple porta a la manera de les entrades a les muralles de les viles romanes, dues de petites,  a esquerra  i dreta per al pas de les persones i una gran pels carruatges i més tard pels automòbils de la casa, al mig, fermades amb una gran i rústega reixa de ferro que, hores d'ara s'hauria de fer restaurar ja que es troba en un lamentable estat de conservació.

video


Quan en 1936 es va sublevar una part de l'exèrcit i es va declarar la Guerra , tota la vida dels Pla va donar un tomb de 360 graus. 

De les relacions familiars dels Pla no en sabem pas res però, en podem deduir per les conseqüències que els va comportar, que deurien ser prou complicades si tenim presente que la dona i la filla del Dr. Pla, van marxar a la zona nacional amb el germà sacerdot del Dr Pla, concretament  a Burgos on s'hi van estar fins al final de la guerra.

 Allà la Núria Pla es va fer de la Sección Femenina Falange Espanyola i de les Jons, va col·laborar amb les tropes rebels i es va casar amb amb l'Alfonso Caro Crespo, fiscal franquista.

De la dona del Dr. Pla no en sabem pas res, si es va quedar a Burgos, si es va morir abans de poder tornar a Catalunya, res de res.

En Ramon Pla es va exil·liar primer a Bèlgica i desprès a França (Montpellier), des d'on va tornar i va continuar a l'administració de l'Institut fins que en 1939, abandonà novament Barcelona per anar-se a viure a Mèxic, on més tard va fundar l'Editorial Minerva, de caràcter anarquista.. 

A casa dels Pla, durant la Guerra, s'hi va establir per un temps el Govern Basc en l'Exili, el propi Dr. Pla els va llogar la casa, he trobat un escrit a internet on es parla d'aquest fet on es relata:

Mientras permaneció en Barcelona, Irujo estableció su domicilio particular en la finca que arrendó en las afueras de la ciudad a Ramón Plá Armengol y Nuria Plá Montseny; la casa-torre nº 114 de la Avda. de Montserrat estaba abierta también a todas las personas afectas a las instituciones vascas. En los primeros meses de vida de la Delegación, Irujo residió la mayor parte del tiempo en Barcelona y atendía personalmente a los vascos que se acercaban en busca de ayuda; los recibía y atendía con su proverbial dinamismo y amabilidad".

En 1940, un cop acabat el conflicte Núria Pla va tornar a Barcelona i va acabar els seus estudis de medicina, amb bones notes, l'Estat franquista va cedir a Núria Pla la propietat de l'Institut, premiant així la seva fidelitat al règim sorgit durant la guerra i ella va aconseguir mantenir-ne l'activitat comercial de l'Institut fins l'any 1980 en què la llicència comercial no fou renovada pel Ministeri de Sanitat i Seguretat Social.

En 1947 Ramon Pla va tornar a França i poc desprès (1948) torna a Barcelona, on va viure fins que es va morir en 1958.  No va dedicar-se mai més a cap activitat política, desconeixem si va viure i treballar de nou amb la seva filla o les circumstàncies els van allunyar. El més segur és que el marit de Núria Pla, que aleshores exercia de jutge a Catalunya, va moure els fils perquè pogués tornar a Barcelona sense masses problemes però li posarien com a condició allunyar-se'n de cap activitat que olorés lleugerament a política.. 

En l'any 1948 la guerrra encara era un record massa recent i moltes persones per menys motius havien estat fortament represaliades, o no van poder tornar a Catalunya o bé si ho van fer van ser empresonades i/o apartades de qualsevol càrrec o feina pel sol fet d'haver estat republicanes o haver lluitat amb les tropes republicanes.

El cert és que mai més es va sentir parlar del Dr. Pla  que va viure una vida retirada, dedicat únicament a l'estudi i la investigació.
En 1989, morí el marit de la Núria Pla, Alfonso Carro Crespo, durant un temps fiscal en cap de l'Audiència de Girona , en l'esquela només apareix com familiar directe el nom de la seva dona. Diu l'esquela que va morir a Caldes de Malavella on el matrimoni tenia una casa. Núria Pla tenia aleshores ja 74 anys, 18 anys menys que el seu marit.




L'any 2009, Núria Pla molt propera ja la data de la seva mort, va donar l'arxiu de l'Institut, que es trobava en condicions bastant precàries, a la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies a la iniciativa duta a terme per  la pròpia Universitat que es va preocupar de parlar amb la Sra. Pla, i del treball de recuperació de tot el material. La casa i l'Institut en 2009, semblava  més un museu abandonat a la seva sort que una altra cosa. 


 
El fons està constituït per la documentació científica i comercial generada per l’Institut durant el seu funcionament i té un volum aproximat de 50 metres lineals. 

La Núria Pla es va dedicar aleshores a viatjar i a treballar a la fi d'aconseguir peces úniques per a la seva col.lecció de mobles, era una persona molt coneguda entre els antiquaris i va aconseguir reunir una col·lecció notable de mobles antics.

També es va dedicar a la cria de gossos de la raça Boxer, aconseguint que alguns exemplars guanyessin que alguns premis.

Des de la mort del seu marit en 1989, tancat ja l'Institut des de 1980, sense fills ni família directe, Núria Pla va fer una vida recluïda i solitària en una casa de la que no sortia o ho feia poc amb alguna amiga o per anar a missa, no molt lluny de casa seva,  sabem per alguna persona que havia treballat per la Sra. Pla,  que de tant en tant rebia a alguna de les antigues veïnes del barri amb la que mantenia algun contacte.. 

En tenia cura una majordoma que havia vingut amb ella de Burgos quan va tornar, es va mantenir al seu costat fins que va morir en  febrer del 2011, no sabem exactament el dia. No se'n va publicar cap esquela en el diari, ni cap publicació, ni cap diari s'en va fer ressó de la notícia. Desconeixem també si al final de la seva vida  va canviar de manera de pensar o si malgrat tot, va continuar essent  fidel a les seves conviccions nacional-catòliques. Segurament descansa  al costat del seu marit fiscal de l'Estat al cementiri de Caldes de Malavella, seria interessant però que algú s'interessés prou per la història, que va ser la de moltes famílies de l'epoca, com per investigar i escriure un llibre sobre la vida del dr. Pla i de la seva família.

La finca i els edificis que conté van ser cedits a l'Ajuntament ja fa molts anys, i ella hi continuava visquen en qualitat d'usufructuària. Un cop finada, de moment hi continua visquen la senyora que l'acompanya i d'altres persones hi circulen per la finca sense saber els veïns exactament en qualitat de què, hi entre i surten.

Esperem que l'administració, en aquest cas l'Ajuntament en tinguin cura de la finca, la casa i del seu contingut prou important i que les pertinences hagin estat degudament catalogades i controlades, a l'espera que es rehabiliti l'espai i es facin les noves construccions que està projectar construir i de les que n'hem parlat en un altra entrada d'aquest bloc. Clicar sobre el link següent:




De moment en el nou plànol de Barcelona, la finca apareix senyalada sota el nom de Jardins del Dr. Ramon Pla i Armengol, un home honest i bo afaxim nosaltres, qui en un moment determinat de la seva vida va dir,  en relació al sentit de la paraula progrés:

“No sóc un reaccionari però declaro que la paraula progrés no m'emociona el més mínim quan no va acompanyada de fets que signifiquin un augment de benestar per als homes”.
* Fonts d'informació:

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!
Primer de tot ens ha semblat molt interessant aquest bloc, felicitats.
Casualment som familiars de l'assistenta que va cuidar a la Núria Pla, que alhora és originària d'un petit poble de Burgos on van estar vivint durant la Guerra. A aquest poble va arribar també el germà sacerdot de Ramón Pla, Miquel, i hi van estar vivint fins ja acabada la Guerra. Desconeixem si la Núria va acabar la carrera a Burgos, però sí sabem que el seu germà va tornar a Catalunya a morir com a última voluntat gràcies al esforç de la nostra família que també el va estar cuidant durant la seva enfermetat.
Tenim entès que la Núria Pla va morir al febrer del 2011.

carme ha dit...

Molt interessant gràcies, seria possible que parlessiu amb la vostra parenta per poder fer unes fotos de la finca abans no entri l'Ajuntament i ho canviï tot?. Us estaria molt agraïda. També m'agradaria parlar amb vosaltres donat que la història l'ha anat desgranant per mitjà d'informacions variadas mai de primera ma. Torno a reiterar-vos el meu agraïment. En el Blog tenia el meu correu per respondre'm.

Miguel Ariza ha dit...


Hola.
La señora Pla tambien fue muy conocida en el mundillo cinofilo por ser una gran criadora de Boxer, los cuales criaba en la misma finca, siendo uno de los primeros criaderos de Boxer de españa, si no el primero.
Criaba bajo el afijo de la Fitona, salieron de su casa varios campeones.

carme ha dit...

ho sabia però no disposava de gaire informació al tespecte. Gràcies.

Anònim ha dit...

Conocí a la Sra. PLa en 1985.
Aunque no estuve a su lado los ultimos meses antes de su muerte, le quiero dar las gracias por todos los consejos que me dió ,para mi ha sido como un maestro, alguien a la que escuchaba y confiaba siempre por su buen criterio.
Cuando me enteré de su muerte,al instante, no pude contener las lágrimas y lloré durante largos minutos, más, que por cualquiera he llorado en toda mi vida.
Recuerdo todos los viajes que hicimos, en busca de antiguedades por media España, de como meditaba antes de cada compra, para tener la seguridad de no equivocarse.
Siento que hayas marchado de veras.
Te aprecié y fuiste muy importante en mi vida.

Una gran mujer, íntegra y con unos valores dignos de admirar.

Maria ha dit...

Hola,

Un gran artículo sin duda. Estoy interesada en saber más sobre Núria Pla su vida y su colección. Me podrían facilitar fuentes o personas a las que dirigirme o si la autora se podría poner en contacto conmigo Muchas Gracias!!!

carme ha dit...

No em deixes cap adreça electrònica Maria, no em puc posar en contacte amb la teva persona.

maria montoro ha dit...

maria.montoro932@gmail.com

Aquesta es la meva adreça de correu electrònic. Moltes gràcies per respondre!