divendres, 28 d’octubre de 2011

"ELS OUS D'EN PORCIOLES" - Barri de la Font del Gos


Les bombones cap els anys 80

Al costat mateix d'on estaven el coneguts amb el malnom de  “OUS D'EN PORCIOLES”, ara mateix hi ha un parc sota del qual s'han construït les noves cotxeres d'autobusos (abans a l'Av. Borbó als Quinze), al costat mateix encara  queden restes dels murs de la plataforma on eren les bombones de gas que van ser motiu de tantes protestes veïnals entre els 60 i 70,  quan varen ser construïdes en temps de l'alcalde Porcioles per la Catalana de Gas i Electricitat..


Parc sota el qual estan les noves cotxeres, a l'esquerre les cases del barri de la Font del Gos


Aquestes bombones es van bastir l'any 1967 al costat de la barriada de la Font del Gos.

Construcció de les bombones de gas en 1967


                                         Foto de la Font del Gos de 1983- bombones a la dreta


El web de l'Associació de veïns de la Font del Gos ens fa aquest relat de la creació del seu barri:

Per conèixer els orígens del nostre barri hem de remuntar-nos aproximadament a la fi dels anys 30, principi dels 40, data en què la família Vallhonesta decideix parcel.lar i vendre els terrenys de la seva propietat situats en el paratge de l'antic terme de Sant Joan d'Horta. En aquest moment és quan es presenta a l'Ajuntament un pla urbanístic que portaria el nom d'Urbanització Vallhonesta Can Papanaps,( ja que els habitatges es volien construir en terres d'aquestes dues masies).


Can Papanats en 1963, masia que encara es conserva, envoltada d'altres construccions
Can Vallhonesta darrera del Laberint (encara existeix la masia)


Aquest pla urbanístic acompleix els requisits exigits per l'Ajuntament de Barcelona, per la qual cosa es comencen a vendre els terrenys i es concedeixen permisos d'obres per poder edificar, per aquell temps es van construir de 8 a 10 habitatges. Un temps després de la venda dels terrenys, l'Ajuntament de Barcelona reconsidera el projecte i diu que no compleix la normativa vigent, per la qual cosa els nous propietaris es troben amb que no poden construir les seves cases degut a que són retirats tots els permisos d'obres.”

Amb motiu d'això, van ser el propis veïns els que es van veure obligats a edificar-se les seves cases d'amagat, amb el perill que arribés al dia següent una quadrilla de l'Ajuntament i els derruís el que abacaven d'aixecar.

Desprès en la dècada dels 60 van venir més fluxos migratoris a tot el districte d'Horta i els barris es van expandir urbanísticament parlant, lògicament també el barri de la Font del gos que es va nodrir de nous habitants, en bona part per persones que treballaven a la companyia de gas que gestionava les bombones que allà s'hi van instal·lar. 

part del barri de la Font del Gos





Es va continuar auto-construint habitatges unifamiliars d’una forma incontrolada i sense cap condició d’habitabilitat.

Des el 1970 hi ha telèfon i aigua a les cases. La Vall d’Hebron i Montbau (deformació de torre de Gombau, documentada a Horta en època medieval), creat el 1956 a conseqüència del projecte de construcció de 1.300 habitatges per a cobrir les necessitats d’habitatge de la ciutat. Cartell de l’entrada al barri de la Font del Gos, barri edificat a l’ombra dels “ous de Porcioles”

Tot el que el barri necessitava ho van aconseguir a base de lluita veïnal tanmateix l'escola unitària, o més ben dir, els barracons provisional habilitats com escola. Els veïns van preferir no protestar massa perquè tenien por que els traguessin el barracó i la possibilitat que els seus fills deixessin d'anar a escola. El habitants de la Font del Gos, també coneguda com Virgen del Camino, es va fer ella mateixa les seves cases, es va pagar l'arribada de l'aigua i de la llum. Ells tots sols van fer el seu barri..






Com ja hem dit més amunt, les bombones del gas es van construir l'any 1967, sota el mandat del desgraciadament conegut alcalde Porcioles. Sabem pels diaris de l'època que els veïns d'Horta van fer sentir la seva veu en contra d'aquesta instal·lació, bastida aprop de zones força habitades ja en els 60, de la ciutat de Barcelona.

les bombones de gas amunt a l'esquerra, darrera de can Cortada (foto realitzada des de Ca la Sinia)


Les bombones foren part d'una xarxa de distribució de gas amb la missió de constituir una reserva en cas de necessitat. Eren dos dipòsit d'una capacitat de 100.000 m3. Cadascun. Els dipòsits eren d'una planxa d'acer de 36 mm. De gruix i les soldadures en varen comprovar radiogràficament.




El director general de la Catalana de Gas i Electricitat, sr. Arbís, va declarar a una representació de veïns d'Horta i de la Font del Gos, que la construcció era deguda a la necessitat de comptar amb grans dipòsits per servir la ciutat.

Els veïns varen continuar una lluita que no va servir de res dona que les bombones van continuar en el barri fins que vint anys més tard, van deixar de funcionar.

En efecte, l'any 1986 finalment van deixar i van passar a mans de l'Ajuntament de Barcelona que no va exigir a l'empresa que les havia explotat que les desmantellés, és més es van sentir veus de l'alcaldia que postulaven per cedir “els ous d'en Porcioles” a una empresa privada per tal de fer-hi una macrodiscoteca, un restaurant amb grans aparcaments, etc.

Així doncs en lloc de rectificar les errades del passat, el màxim responsable de la preservació del Parc de Collserola afirmà: «Las dos esferas son singulares para bien o para mal»; mentre que Jordi Borja, vicepresident de la Mancomunitat de Municipis,digué: «siempre que sea posible y no se produzca un grave perjuicio no es bueno derruir».

Això era vàlid per a uns esfèrics de 20 anys d’antiguitat, no ho era per a les nombroses masies centenàries, veritable patrimoni cultural, històric i arquitectònic que el mateix Ajuntament enderrocà a Horta, Can Besora, Can Gresa, Can Borni, Can Glòria, Can Notari, Can Sínia...

La pressió ecologista aconseguí que la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona rectifiqués a la vigília dels Jocs Olímpics i procedís al desmantellament definitiu dels «ous d’en Porcioles», instal·lant les cotxeres d’autobusos de l’ATM, mig soterrades.

L’operació de castració va costar 8,4 milions de pessetes de l'època i de les nostres butxaques, una negoci rodó per la Catalana de Gas.





* Fonts informativas: estudi “Collserola a Barcelona: història d'un desencontre”, dels Col·lectius Can Pascual, Can Masdeu i Col·lectiu Agudells, Revista Hosta – Guinardó suplement del districte de febrer de 2007, llibre de Desideri Díez “El que ha estat i és Horta”, Tots el Barris de Barcelona de J. Fabre i Josep Maria Huertas Claveria, Revista El Carrer de la FAVB de 1992, Bloc Tot Barcelona.


14 comentaris:

montserrat Bueno i Boada ha dit...

Com sempre...interessant.

carme ha dit...

Gràcies maca

APU ha dit...

Hola!
Estupendo artículo... me ha gustado ver las fotos de esos tiempos pasados.
Un saludo

carme ha dit...

Gràcies a tu per llegir-me

Miquel Saumell ha dit...

Hola Carme,
He descobert el teu blog mitjançant la Barcelonasfera a la que pertanyem tots dos. Et felicito, el teu és un blog francament interessant i molt ben documentat. El recomanaré i t’aniré llegint.

carme ha dit...

gràcies Miquel, quin és el teu bloc igual el segueixo?

Miquel Saumell ha dit...

El radar de Sarrià. Clicant aquí a sobre del meu nom hi trobaràs tots els detalls.

carme ha dit...

gràcies, me'l llegiré amb molt de gust

Associació ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Associació ha dit...

Gran treball! Felicitats per la feina que feu, molt bo l'article i a més ben documentat. A www.fontdelgos.cat, reivindiquem que el nostre barri es consolidi com un més de Barcelona pels anys d'existència que ens avalen, us convidem a que feu una ullada i ens agradaria comptar amb el vostre suport, Gràcies de part de l'AAVV font del gos.

Anònim ha dit...

M'agradat el teu redactat. La veritat és que m'agradat recordar part de la història que jo vaig viure quan era petita perquè me'n recordo del dia que les van pintar i també quan les van treure. MOLT BO.

Merche

carme ha dit...

Gràcies, a mi també em va agradar descobrir la història del vostre barri. Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Hola! Ben explicat. Jo diria, però, que el malnom habitual (jo l'havia sentit bastant) feia rima i era "les boles d'en Porcioles" i quedava una mica més disimulat. Per a la Torre Agbar van proposar "el carall d'en Maragall" però no va cuallar, suposo que perquè no va ser una invenció popular, com si ho havien estat les boles...

David Holguera Sillero ha dit...

És que, encara que carall i Maragall rimen, la torre Agbar es va fer en època de Joan Clos.