dimarts, 13 de setembre de 2011

CA L'ANDALET / CAN GRASSES


La masia de Ca l'Andalet , rep aquest nom del masover Eudalt Bernet, conegut popularment com  “Andalet”, anteriorment però,  s'havia conegut sota els noms de Can Ventura, “Mariner del Coll” i Can Grasses .


Can Grasses a finals del segle XIX

Recorden  la història del mas, els topònims del carrer d'accés de l'entrada a la masia ( avui dia un espai públic que pertany a l'Ajuntament de Barcelona), du el nom del masover Eudalt Bernet, “Andalet” i per la part de d'alt existeix un carrer que porta el nom de qui fou senyor de la masia Josep Xinxó.

Ja se'n tenen notícies del mas en el segle XVII. Jeroni de Francolí, canonge de la Seu de Barcelona, actuant com marmessor, el 30.8.1675, ven a favor d'Hermenegild Grasses  una peça de terra annexa.



Hermenegild Grasses en fa donació al seu fill, Antoni Grasses i Deu i desprès de passar per varies generacions de la mateixa família, finalment el rep en testament el Dr. Joan Francesc Grasses el 7 de febrer de 1765. El Dr. Grasses fou un home que gaudia gran influència, tal com es pot comprovar pel conveni que es va signar el 4.11.de 1772, pel traçat de la Ctra. d'Horta a Ntra. Sra del Coll, on intervingué, segons consta en l'escriptura del notari Fèlix Campllonch.

Dos generacions més tard, Joaquim Grasses, que heretà la finca el 9.4.de 1827, la va vendré a Josep Xinxó, que provenia d'una família benestant de Barcelona. Xinxó era amant de la pintura, que conreava per afecció; bona mostra del seu amor que li processava foren els quadres relacionats amb la família i també amb la masia que estem comentant.

La família Xinxó va condicionar la masia i fer un seguit de modificacions. La planta baixa va ser destinada als masovers i eines de conreu. La segona era la planta noble i la tercera, les golfes.Comptava amb una mina d'aigua que provenia de Sant Genís del Agudells.

La finca la va heretar més tard el seu fill Francesc-Josep Xinxó que morí al 91 anys el 7.7.1923 i la seva segona esposa Pilar García, morí el 26.10.25. Com Pilar Garcia no tenia  fills ni família sobre els que testar, la va deixar en herència als fills dels masovers, Pere Bernet i Seret, fill d'Eudald, i a la seva muller Teresa Vilaseca. on visqueren fins a finals dels anys seixanta

A la masia es conreava sobretot hortalisses i plantes de jardí que es venien en el mercat d'Horta fins els anys 50.

Als anys seixanta, la van llogar a un advocat, que la tornà a rellogar.

Finalment, la propietària i filla dels masovers, Teresa Bernet, la va recuperar i vendre a l'Ajuntament. Avui allotja un centre de Barcelona Activa, que fou inaugurat l'1 de maig de 1994. 

Ca l'Andalet en l'actualitat




* Fotos del Centre Excursionista de Catalunya del seu estudi sobre les Masies Catalanes. Informació històrica basada en el contingut  del llibre  LES MASIES D'HORTA" de Desideri Díez i  d'altres fonts d'internet.

5 comentaris:

jordi francesch ha dit...

Fa temps que segueixo el vostre blog i avui m’he decidit ha enviar-vos aquest comentari. He trobat algunes familiaritats amb el que pretenc fer amb el meu blog: per una banda tractar els temes amb força informació gràfica, en el meu cas mapes i cartografies, barrejant les fonts d’informació, i presentant un producte acurat i destacat en el que pugui ser d’original. Crec que es important informar (els blogs poden informar i donar a conèixer molta saviesa popular i científica alhora). És important el record, l’història, el que som gràcies al que hem viscut, i fer-ho intel•ligible i fàcil, mons curiosos, circumstàncies i afers que s’han d’explicar per la seva admirable o desconeguda història. He estat veí del Guinardó, i amb el vostre blog he tornar ha reviure vells, i bells, moments. Moltes felicitats i bona sort. Records per en Desideri Díez profesor meu a les nits d’Horta.

El meu blog per si voleu tafanejar una mica:
http://cartografic.wordpress.com

jordi francesch

carme ha dit...

He entrat amb molt de gust en el teu bloc, molt interessant i ben documentat. Gràcies per llegir-te el meu, aprofito per dir-te que afegeixo el teu link a la meva llista de bloc a seguir.

Salutacions cordials.

APU ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
APU ha dit...

Hola Carme.
Ayer precisamente estuve en la masia de la que destacan principalmente las arcadas,desde sus situación uno se hace una idea de que la vista privilegiada que debia tener de todo el valle de Horta. Me llamo mucho la atención la enorme higuera que hay justo fente a la entrada. Por cierto, ¿sabes si la captación del agua de la minade Sant Genís del Agudells era por medio de una construcción que por la orografía del terreno en algunos puntos era del estilo tipo acueducto con arcos o era un simple canal a cielo abierto?

Gracias por visitar y comentar en mi blog.
Un saludo.

carme ha dit...

no ho sé del cert, però crec que la majoria de masies importants d'horta tenien accès a mines d'aigua suterrànies (Can Cortada, Can Gallart; Can LLupià, Can Mariner, etc), els aqueductes alguns dels quals encara pervien són de mitjans del segle XVIII, en quan a conduccions d'aigua en canals, que no siguin els propis torrents o rieres, no en tinc coneixement de cap. Gràcies per la teva nota.