dissabte, 28 de maig de 2011

DE VIRREY AMAT A PLAÇA D'EIVISSA A PEU






Can Sitjar, nom que pren, cap a l’any 1777, dels seus masovers, estava a la que és ara la Plaça Virrey Amat. La finca va anar a parar, l’any 1786, a mans dels marquesos de Castellbell, i a partir d’aquell moment i amb el pas dels anys es convertí en un punt de trobada obligat per a tota l’alta societat barcelonina.

L’edifici, un casalot amb una gran façana amb set balcons i de caire senyorial, comença a aplegar entre les seves parets, a partir de l’any 1796, tot el bo i millor de la ciutat i fins i tot de Catalunya, perquè en aquest indret es començaren a fer trobades periòdiques a les quals assistien personatges influents de la vida social, aristòcrates, polítics, militars i religiosos.

El lloc es convertí en un espai d’esbarjo, de tertúlia, de festes, de cerimònies religioses, de gran menjades, de passejos per l’interior de la finca, com també d’excursions fins a Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals o Horta, entre altres activitats

El Baró del Maldà era un dels molts habituals a fer estada en la masia de Can Sitjar.

"El Baró de Maldà és l’autor del famós Calaix de Sastre, dietari manuscrit elaborat entre els anys 1769 -1819.
Els comentaris que va escriure sobre la seva estada queden recollits en el llibre “EL COL·LEGI DE LA BONA VIDA” , editat per l'editorial La Selecta, any 1954 i presentat per Alexandre Galí.
El Baró que relata mitjançant el seu peculiar estil literari, l’estança del propi Baró i un grup d’amics a la masia de Can Sitjar, amb motiu de les noces de la masovera Tuia Sitjar, durant el mes d’octubre de 1797.
La masia fou batejada per a tan memorable ocasió com a “Col·legi de la Bona Vida” , nom que dóna títol a l'esmentat llibre i que permet fer-se una idea de l’ambient festiu i despreocupat que es vivia durant aquell temps d’estada".

Com és normal i notori la noblesa no és molestava pas en caminar, això era cosa de pagesos, i encara (com sabeu) no s'havien inventat les xiruques. Les sabates i els vestits que s'utilitzaven en l'època eren més que res per lluïr en els salons o per passejar per les ciutats i no estaven pas preparades pels llargs recorreguts ni per caminar pel camp, així que la manera de fer-ho era amb carruatge o tartana.


Carruatge
tartana



exemple de les sabates de la noblesa del segle XVII





 Així doncs, des de Can Sitjar (Plaça Virrei Amat), la noblesa i l'alt Clergat (no pas els capellans de parròquia, és clar), anaven d'excursió, entre d'altres, fins al poble d'Horta i/o a la Vall d'Hebron .

Normalment i per lògica pràctica, donat que el viatge era més curt, s'escollia el camí de la que desprès va ser la Rambla Sta Eulàlia (actual Fabra i Puig), vorejant el Turó de la Peira per l'esquerra, tot baixant fins al que ara és c. Tajo o antiga Riera d'Horta fins a la Plaça de les Santes Creus, aleshores Plaça Major del Poble d'Horta, per pujar pel carrer Horta fins al camp, on hi havia majoria de grans masies i moltes de les finques nobles que existien a Valldaura.

Rambla de Sta Eulàlia a principis dels XX


Sovint també, els propietaris d'aquestes masies anaven fins a Can Sitjar, de visita o a passar uns dies, més o menys como ara es fa però amb cotxe de motor, de fet els costums no han variat pas tant, només que s'han fet més democràtiques i per una més amplia franja de la població que ho pot fer, abans estava limitat als nobles i clergues amb poder.

Darrera de Can Basté existia un encreuament de camins anomenat popularment "quatre camins" molt important en l'època medieval, per una banda pujava el camí el que duia des de Barcelona a Sant Cugat i d'altre el que provenia de Sant Andreu a Horta. Com els camins eren difícils i complicats i a més molt poc segurs per causa dels bandolers, existien hostals on els passatgers hi descansaven passaven la nit i/o canviaven els cavalls o els donaven de menjar i beure.

Un d'aquests Hostals era el que encara avui existeix a Vilapicina al costat de l'església de Sta. Eulàlia, Ca l'Artés, tal com es pot comprovar pel dibuix de l'epoca que acompanyem. El seu amo era Pere Artés un noble amb possessions al poble d'Horta, de fet la titularitat de les terres de Vilapicina en l'edat mitjana era en gran part de molts dels gran propietaris i terratinents d'Horta. La pròpia masia de Can Basté, va pertanyer a  la família Farques que hi va viure fins que va comprar la masia de Can Fargues encara dempeus al Passeig de Maragall i que recentment l'Ajuntament ha decidit convertir en escola de música pel barri d'Horta.



També es podia accedir a Horta per l'altra banda del Turó de la Peira passant per terres de Can Peguera, masia també propietat del marquès de Castellbell enderrocada  als anys 40, tot pujant per l'antic camí Sant Iscle.  Encara avui existeix com carrer un gran tram d'aquest camí amb el mateix nom  que canvia quan arriba fins el que ara es diu Passeig Urrutia, que conduia a terres de Can Quintana, el propietari de la qual també era un dels nobles que feia estada en Can Sitjar. Tot seguint el que desprès seria Rambla Quintana i avui Feliu de Codina, per finalment creuar el torrent de Can Mariné fins arribar al carrer Horta, però el més usat és el que hem explicat en primer terme.

El recorregut del video que s'adjunta, s'ha realitzat  seguint aquesta ruta pels antics camins i ens descobreix, amb instantànies d'avui i d'ahir, indrets del passat i del present de tota la contrada descrita.


video


Finalment, també cal descriure una tercera ruta que anava, des del Pg. Urrutia (abans com he dit,  també antic cami de Sant Iscle),creauant  les terres de Can Quintana fins arribar al “camí de dalt”, que fins fa poc era  la carretera de Folgars a Cornellà,  convertit avui dia en un un gran cinturó de ronda, aquest camí just passava a frec de les esglésies:  antiga de Sant Joan d'Horta, Sant Gervasi i Sarrià,  tot passant per un seguit d'antigues i gran masies i cases nobles de la Vall d'Hebron.



2 comentaris:

LUISA ha dit...

QUINA PRECIOSITAT DE VIDEO,M´HA ENCANTAT....YO SOC DE LAS CASES BARATES FINS I TOT SURT EL MEU CARRER(C/BELLCAIRE,JA NO I VISC),M´HAS PORTAT A LES MEVES ARRELS....FELICITATS I MOLTES GRACIES!!!!!

carme ha dit...

m 'alegra que t'hagi agradat