dilluns, 23 de maig de 2011

CARRER D'HORTA



video



El carrer Major d'Horta havia estat un torrent sense ferm ni desguàs, que anava des de la Riera d'Horta al camp. En l'actualitat però, comença en la  Riera d'Horta i acaba al carrer Lloret de Mar.


Foto de principis de segle XX




C. Horta 1955
Els dimecres quan les bugaderes buidaven els seus safareigs les aigües baixaven molt brutes per tot el que ara és el carrer Horta. En aquest mateix carrer, en l'edifici on avui acull la Pastisseria Mayol, hi havia una drogueria que tothom coneixia com a ca l'adroguer, on les bugaderes compraven el material per rentar la roba dels senyors de Barcelona.


Ca .l'Adroguer.

C. l'adroguer és la casa que sobresurt

El carrer Horta es va obrir en 1870 en les terres de Can mariner, masia que encara es conserva convertida en biblioteca pública en el mateix carrer, esdevenint-ne des del primer moment en eix fonamental en la vida quotidiana del barri.


Masia de Can Mariner a principis del segle XX. Foto del CEC.




Edifici de la Caixa quan es va inaugurar en la dec. 50 F. Brangulí.

On ara està l'edifici de La Caixa, estava l'antic escorxador del poble d'Horta, amb el seu famós campanar que popularment se'l coneixia amb el nom de la "Torre de les noies", que donava personalitat al poble.  El nom li venia pel fet que l'antic Ajuntament del poble  d'Horta va utilitzar un fons que disposava per a dotar a les noies humils  amb una unça d'or en el moment que es casaven, per  fondre dues les dues campanes de bronze pel campanar del carrer Major d'Horta.

Campanar antic dec. 20

Foto actual campanar de Brangulí.


Construït en 1845 fins i tot abans que el propi carrer d'Horta i la seva construcció va comportar l'enuig i maledicció de les dones casadores del poble pel motiu exposat en el paràgraf anterior.
 
Quan la Caixa va comprar l'edifici en 1945, ja feia temps que mancat de manteniment amenaçava ruïna i va ser derruït per l'Ajuntament entre els dies 13 i 14 de 1946. La Caixa en va construir un de nou  que és el que ara tothom coneix i que forma part de skayline del barri, tot conservant-ne les campanes antigues, que li va cedir l'Ajuntament de Barcelona quan van decidir fer l'edifici del carrer Horta . A més de l'oficina de la caixa, s'hi va construir una biblioteca popular que fins fa poc era l'única que disposava el barri. L'Edifici es va inaugurar l'any 1950.

Biblioteca de la Caixa l'única d'Horta durant anys. F. Brangulí


C. Horta des del que ara és una farmacia. Foto anys 20


Vista general de la dec. del 50 del carrer Horta des de la Pl. Eivissa . F. Brangulí


En el carrer podem trobar també la tercera torre d'aigua de la mina de Can Travi , construïda més o menys a mitjans del segle XIX, que serveix per emmagatzemar les aigües d'aquesta mina a la fi que el cabal d'aigua sigui el mateix en totes les cases dels veïns a les que en proveeix.



Foto actual de la 3a. mina Can Travi. F. Carme Martín



Font de la mina de can Travi anys 60

També s'hi pot trobar la pastisseria Can Mayol que és des de 1854, una de les  més antigues de Barcelona i tot un signe d'identitat del barri antic.

Pastisseria can Mayol f. Dec. 50 de Glòria Mayol

El Carrer Horta acabava antigament davant de l'antiga Creu de terme que va ser destruïda en 1909 quan la crema de les esglésies i convents en la Setmana Tràgica, no es va a tornar a bastir una de nova fins els primers anys de la dècada dels cinquanta. La nova creu de terme es troba actualment a dalt de tot del carrer Campoamor.


Antiga Creu de terme al final del C. Horta





Actual creu de terme el dia de la inauguració dec. 50. Foto Brangulí






 * Documentació : El que és i ha estat Horta - Desideri Díez i del Boletín de la Càmara Oficial de la Popiedad Urbana de la Província de Barcelona  l'artícle "UNA MEJORA EN HORTA"- 1949 (artícle de Ramon Aliberch).




10 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, he arribat al teu bloc perquè des de fa poc treballo al carrer d'Horta. Com m'agrada moltíssim volia conèixer la seva història i he trobat aquest espai que és una meravella. Gràcies per compartir aquesta informació amb els tafaners com jo. Una abraçada i continua així. Molta sort!

Gastón.

carme ha dit...

Gràcies per les teves paraules, només per persones com tu ja paga la pena l'esforç.

Pol Jiménez ha dit...

Molt bon treball!! Sempre va bé una mica d'história del nostre barri.

I posats, no ser si us hi heu fixat, pero el campanar no és el que era, no toca, està lleig, i tapat, i el rellotge de nit no es veu.
Salvem Horta, salvem el nostre campanar.

http://salvemhorta.blogspot.com/

carme ha dit...

Gràcies Pol. Si vols publicar en el meu bloc algun escrit sobre la situació del campanar, amb molt de gust t'ho publicaré. Fa vergonya que la caixa amb els diners de que disposa no ho faci, éssent la propietaria i la inquilina de l'edifici.

josep torras ha dit...

moltas felicitats per la feina que fas ,
gracies i endavant

carme ha dit...

gràcies a tu per llegir-lo

Anònim ha dit...

Des l'any 67 que en vaig casar, que falto d'horta, per casual hi vaig trobar aquesta pag que m'agrada molt, en porta molts records, un dells es el campanar que des la meva finestra l'hi veia l'hora i escoltar tocar les campanades, els seus cuatre cuarts i l'hora despres...
En aquells temps, no em feia falta el despertador, i tenía prou amb el campanar, menys els día que s'aturave i en feia la gitsa... llavors feia tard a la feina...Quins records... tans i tans...En va possar molt trista quant en vai asaventar de que el campanar està tan mal malmes i que no el volen arreglar, que en và saber molt de greu i possar molt trista.
Hi vaig viu-re molts anys al seu costat, al carrer d'en Mayol, més aprop n'hi podía ser... M'agradaría molt en poguès dir que en faràn d'aquest Campanar que nes tot un emblema del nostre barri d'horta.
Gràçies

carme ha dit...

ja han restaurat el campanar, torna a marcar les hores i les campanes sonen.

Anònim ha dit...

M'ha encantat el vídeo del carrer Horta. Des de fa poc jo visc en aquest carrer i he trobat molt interessant saber la historia del carrer. Veritat que hi havia un restaurant a l'alçada amb Palafox?
Gràcies per aquest video!!

carme ha dit...

el restaurant es deia Ca la Montse, ja no existeix, la casa si, torna a ser un domicili particular.