dimarts, 12 d’abril de 2011

INSTITUT RAVETLLAT - PLA

Primer edifici de l'Institut Ravetllat-Pla


 La Gran finca que és pot contemplar des de d'alt de tot de l'avinguda Mare de Déu de Montserrat, a la que es té accés directe per una gran portalada de ferro forjat, es va construïr en la dècada dels vint del segle passat. En realitat aquesta és una ala de les tres que formen l'edifici conegut com Institut Ravellat-Pla i concretament la que ocupava la família del Dr. Ramon Pla Armengol. Va ser projectada per l'arquitecte Adolf Florensa (1889-1969) amb influències classicistes i noucentistes.




Porta d'entrada per l'Av. Mare de Déu de Montserrat - foto anys 30

Jardí privat del dr. Pla


A la Part de darrera es troba el que veritablement era l'Institut Ravellat-Pla. fundat pel propi dr. Pla i el veterinari Joaquim Ravellat i Estech qui va morir el mateix any 1923 en que es va inaugurar l'Institut, i va quedar-ne el dr. Pla com únic propietari.

L'edifici de l'Institut






Equip del Dr. Pla a l'entrada de l'Institut, el dr. Pla segon a l'esquerra

Donat que en l'Institut s'investigava amb cavalls, existien unes gran quadres gran part de les quals encara estan en peus  mig en runes. Amb els cavalls s'investigava amb la finalitat de trobar un sèrum que acabés amb la tuberculosi, que posteriorment es va comercialitzar, encara que sense reconeixement oficial.








Un dels laboratoris d'investigació


L'Institut era una empresa privada en conflicte amb les institucions oficials. Va arribar a comercialitzar els seus productes a més de 20 països, principalment a llatino-amèrica. Va sobreviure a cinc períodes polítics (la dictadura de Primo de Ribera, la Segona República, La Guerra Civil, el Franquisme i la transició democràtica), mantenint la seva vigència fins 1980.

Propaganda de l'Institut

Ramon Pla Armengol era Dr. en Medicina , va néixer a la Noguera (Lleida) en 1880 i morí a Barcelona en 1956, va participar activament en la lluita antituberculosa a Catalunya, sense deixar de banda la seva militància política donat que formà part del PSOE des de la Unió Socialista de Catalunya, on publicà alguns articles en la revista El Socialista.

Es llicencià a la Facultat de Medicina de Barcelona, el 1901, exercí uns anys com a metge rural. El 1904 es doctorà i entrà a treballar a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. El seu interès per la tuberculosi el portà a col·laborar amb el Laboratori Municipal de Bacteriologia. Fou director de la revista Annals de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.

També va publicar obres mèdiques com La dieta hídrica... (1907), Diagnòstic precoç de la tuberculosi pulmonar (1910), De com no s'estima la vida i per què (1917) i escrits polítics com De catalanisme (1908) i El socialismo en Cataluña (1930)

Des de la seva perspectiva científica i política basant-se en la teoria Ravetllat-Pla i en els seus productes, va elaborar una proposta per a lluitar contra la tuberculosi. A més posava en evidència la necessitat que els metges havien de ser educats de forma que s'aconseguís un diagnòstic precoç de la malaltia sense fer-ne responsable al malalt. Bàsicament, Ramon Pla i Armengol va aconseguir crear una societat i per tant un mercat, a través de productes rendibles sustentats en una teoria heterodoxa que interpretava els seus principis i la seva ideologia.

Quan va esclatar la Guerra Civil, Ramon Pla Armengol alhora únic propietari de l'Institut va marxà a l'exili a Brusel.les i desprès a París. La seva filla Núria Pla, aleshores estudiant de medicina i la seva dona Assumpcio Monteny, anaren a Burgos on estava el govern provisional de Franco. Finalment Núria Pla torna a Barcelona 1939 quan la ciutat caigué en mans franquistes, per lluitar per mantenir la propietat i la gestió de l'Institut.

Ramon Pla va viure primer a París d'on va tornar per poc temps en 1938 i es tornà a exiliar a París i finalment a Mèxic on va fundar Edicions Minerva am Miquel A. Marín i Ricard Mestre i Ventura.

Durant els anys 40, Ramon Pla i la seva filla, van reconstruir les xarxes comercials. En aquesta reconstrucció hi hagué variacions a les teories mèdiques defensades per l'Institut. També en aquella època fou l'esclat de dels antibiòtics amb un èxit que feia minvar la proliferació de productes biològics.

El 1948 s’acollí a les mesures de gràcia promulgades pel règim franquista i tornà a Barcelona.

Completament marginat de la vida pública, morí el 1956 a la seva casa-laboratori de Barcelona.

L'entrada de l'edifici i la vivenda familiar avui dia


En l'any 2009, la seva filla Núria Pla Montseny, que va dirigir la institució des de 1940, va donar l'arxiu de l'Institut a la Unitat d'Història de la Medecina de la Universitat Autònoma de Barcelona, que conté tot el  material científic i comercial generat per l'Institut durant el seu funcionament i té un volum aproximat de 50.000 metres lineals.

Recentment Núria Pla va morir a la seva torre-institut de Barcelona. Els terrenys i els edificis del que fou Institut Ravetllat-Pla, han passat en mans de l'Ajuntament de Barcelona, qui en determinarà el seu us futur. Sembla ser però, que la Sra. Pla quan signà la cessió va posar com condició que es conservés la casa com Museu i els jardins tal com són per a  utilització pública

La finca en la seva totalitat - vista aèria actual

Cal esperar que els seus desitjos siguin respectats no sigui que, com moltes vegades passa, les promeses s'oblidin ràpidament i es es doni al patrimoni públic una finalitat molt allunyada, no tan sols als desitjos de l'antiga propietària, sinó també dels seus legítims hereus, el veïnat del Guinardó.


* Fonts : UAB Divulga, Instituto Ravetllat - Pla en Sudamérica, SAC Serveis d'Arxius de Ciència de la UAB. 




10 comentaris:

Pere Nieto ha dit...

Segur que tindrà una bona sortida pel barri. Jo vaig poder visitar-la fa uns anys i és una finca i un mas impressionant.

carme ha dit...

s'ha de procurar que els jardins no es malmetin, ja sé que fan falta molts pisos per gent gran i persones joves però no pas ocupan aquest pulmó del barri.

Anònim ha dit...

Molt interessant l’article que has fet sobre Ravetllat-Pla. I molt interessants també les fotografies que adjuntes. La primera que presentes, penso que és un edifici que no es correspon amb l’actual laboratori-habitatge de l’avda. M.D. De Montserrat. Segons el testimoni de la sra. Núria Pla, l’empresa disposà d’un primer laboratori a la finca de Can Hortal, que estava al Camí de la Llegua, prop del carrer Sardenya. Penso que la foto pot ser d’aquest primer laboratori.

Felicitats pel teu treball.
Joan

carme ha dit...

A mi també em va donar que pensar la primera foto, però com a vegades els edificis pateixen diferentes renovacions al llarg de la seva història vaig pensar que pot ser aquest era un dels casos possibles. Gràcies per la teva informació.

Anònim ha dit...

Molt interessant Carme, no tenia ni idea de tot aixo.
Vicky

Ugo Manzoni ha dit...

Muchas gracias por la información Carme. Paso a diario por delante y siempre me pregunté qué había sido ese edificio con sus amplios jardines en su época dorada. Preguntando por el barrio averigué por encima lo que era pero ni mucho menos tenía la información que tú nos has facilitado. Genial!
Me comentaron, no sé si es cierto, que el gran solar donde se encuentran talleres que hay un poco más arriba, en M.D.Montserrat esquina Francesc Alegre, pertenecían a la misma familia a la que haces referencia y que originariamente eran más cuadras/establos para sus animales. ¿Hay algo de cierto en eso?
:-)

carme ha dit...

intentaré averiguar-lo Ugo y gracias por tus comentarios.

Anònim ha dit...

Hola Ugo, en respuesta a tu comentario te contesto que si, que los talleres eran las antiguas cuadras de los caballos, y pertenecian a la familia.
Un saludo

Juan ha dit...

El Ayunyamiento en el año 1992, tenia un proyecto, que consistia en hacer un torrente y una especia de lagos con arena. A ver si respetan eseproyecto inicial.
Juan

carme ha dit...

ho esperem tots. Ara que la Dra. Pla ha mort i que la finca ha passat ja en mans de l'Ajuntament esperem no tardin massa temps en posar mans a l'obra.