divendres, 1 d’abril de 2011

FESTES I COSTUMS DEL BARRI DEL GUINARDÓ entre 1900-1940

video


Entre primers i mitjans del segle passat, la majoria de festes, tant les  populars com les religioses es celebraven a l'aire lliure.

El carrer acostumava a ser el lloc de trobada natural entre veïns,  qui treien les seves cadires a la porta de casa  i es dedicaven a xerrar dels afers de casa, comentar les petites històries del barri, jugaven a les cartes  o es ballaven al son del gramòfon d'algun veí,  mentre la canalla  es sentia lliure hi trobava en aquest espai el millor lloc per als seus jocs i aventures. El canti d'aigua fresca sempre el tenien  aprop.

El joven  es veia a la parròquia on organitzaven festes, balls de sardanes i obres de teatre. També  en feien festes i balls al jardí d'alguna torre del barri, mentre els gran els observaven asseguts al voltant de la pista de ball.

Els nois acostumaven a jugar al futbol o a basket i les noies feien labor i estudiaven el sistema Martí per aprendre a cosir. Als 14 anys les noies deixaven  l'escola majoriatàriament ja que es considerava que amb llegir, escriure i les quatre regles, una mestressa de casa ja en tenia suficient per a ser una dona com cal.

Les festes religioses més celebrades eren els casaments, les comunions, la festa de Rams, el Cant de Caramelles, les catifes de flors del Corpus, les processons de Setmana Santa, sempre tant fosques, tan tristes, aquells dies no es podia ni parlar, només es sentien cants religiosos per la ràdio i divendres era pecat menjar carn.

Una festa especialment recordada per tothom eren les berbenes, La de San Joan, Sant Pere i San Jaume. La de Sant Joan era la millor, la canalla es passava una setmana abans recollint llenya pel veïnat

Els homes i algunes dones treballaven fora de casa en fàbriques, 14 hores o més, i les avies es feien càrrec de la canalla mentre els pares no arribaven a casa, sempre cansats i sense gaires ganes de fer-se'n càrrec  dels fills. S'acostumava anar a dormir d'hora i aixecar-se d'hora també, Menys en dies de festa i per l'estiu quan la canalla no tenia escola i voltava tot el dia pels carrers.

Les persones grans, sobre tot les dones, es passaven vestides la vida,vestides de negre o morat,  donat que el dol durava tres o quatre anys i sovint s'empalmava la mort d'un familiar amb un altre.

Parlar amb el sexe masculí estava mal vist, les dones estaven fortament controlades per la família i l'església.

S'acostumava a anar a missa cada diumenge i moltes escoles et feien portar la cartilla segellada pel capella a l'escola per justificar-ne l'assistència als serveis religiosos.

 Les dones entraven a missa amb el cap cobert per un mocador o mantellina. Era pecat anar escotada, amb pantalons, faldilla massa curta, etc. La dona no arribava a la majoria d'edat fins els 23 anys i tot i així, no es podia obrir un negoci propi sense el permís del pare o del marit. Els homes es consideraves adults als 21 anys.

Els homes havien de servir a l'exèrcit durant tres anys i les dones fer el "servei social", o no et deixaven treure el passaport per sortir del país.

Es tenien els fills que deu volia, no et podien divorciar, això si existia el "aquí te quedas", sense dret de cap mena, però estava molt mal vist i tothom amagava aquesta circumstància com podia

Ara pots semblar que tot plegat queda lluny, però no ho està pas tant, al jovent tot això li deu semblar d'èpoques molt pretèrites, i just fa 60 anys, com qui diu ara mateix.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Carme,

He llegit el teu txt de les festes del guinardó i m'agradaria afer que:

També hi havia nenes que jugaven al carrer, amb els nois. Jugàvem a cavall fort, a bales, a vèlit, a explicar "aventis", a tocar iparar, a saltar a corda...

Jo era una d'aquestes nenes que sortíem a jugar així que tornàvem de l'escola amb el berenar a les mans.

També, al meu carrer, se celebrava el dia 15 d'agost. Fèiem carreres de sacs, trencàvem l'olla, posàvem el cap dins d'un cossi ple d'aigua per agafar amb la boca una moneda que hi havien posat els grans i altres coses que no recordo.

Les nitsde St. Joan , St. Pere i St Jaume quan ja s'havien apagat les flames de les fogueres, saltàvem per sobre de les brases. Jo també hi era.

T'asseguro que ens ho passàvem d'allò més bé. I, ja fa seixanta ays!

Una abraçada.

Núria

carme ha dit...

i tant, jo també havia jugat al carrer fins a l'adolescència, la festa que millor recordo és la de Sant Joan. Salutacions ordials.

Jordi Artés ha dit...

Quina peça és la música del video??? Merci!

I felicitats pel muntatge, tot i que al 2013 ja es veu amb molt poqueta resolució... (ja acostumats a anar al 720p o més al youtube)