dilluns, 28 de març de 2011

INAUGURACIÓ DEL NOU MAS GUINARDÓ

video



Les persones de la meva generació,  varem passar moltes de les nostres hores de joventut en el Mas Guinardó. Jugant a basquet, mirant com jugaven els altres, ballant els diumenges per la tarda, prenent alguna cosa en el bar del Mas, que aleshores el regentava en Roman. 

Ens hem retrobat aquesta tarda, amics, amigues, familiars, companys de joc, antics "noviets", tots ens miràvem el Mas i lògicament ja no és el nostre Mas, perquè aquella època ha passat i , segurament serà un lloc magnífic per a les noves generacions, no ho dubto, però aquella esplanada tan buida, tan freda, tant minimalista, pràctica, incòmoda!,  trobàvem a faltar el camp de joc,  les baranes de ferro sobre les que ens recolzàvem , que el delimitaven,. Tants anys jugant al Mas i no hi ha ni unes simbòliques cistelles que recordin que allà hi va haver el centre del basquet del Guinardó.

A la pregunta de perquè no hi ha ni un simbòlic camp de basquet per a la canalla del barri, ni que fos com el de petanca, de terra batuda i dues cistelles, la resposta de la regidora de l'Ajuntament ha estat, que eren moltes les sol·licituds, que s'ha hagut de negociar i fer concessions.
 
Sincerament, no crec que hagués costat tant que al Mas Guinardó hi hagués una mínima constància  que,  durant molts anys  havia existit un club  bressol  de persones molt importants pel basquet.català i espanyol com  l'Eduard Portela, Maria Planas,  jugadores que han jugat a primera divisió com Rosa Castillo i un munt de jugadors que després  van seguir les seves carreres esportives en altres clubs on van destacar i que es van fer en el Pem, al Mas Guinardó.  

Unes cistelles, una placa, i el pressupost no s'hagués disparat pas tant, simplement és  que no s'hi ha  pensat. Qüestió de tacte, llàstima.



4 comentaris:

Montserrat Bueno i Boada ha dit...

No vull remarcar massa que no m'agrada tant asfalt.....l'exterior el veig desolat....VULL REMARCAR..que És una GRAN CASA...hi ha una vista magnifica...i per dintre sembla que han tingut el detall de deixar traços de la pedra original i també rajoles i terres hidràulics d'altres èpoques.

I, sobre tot ...QUE A NINGÚ S'HA LI HA ACUDIT TIRAR-LA A TERRA.

montserrat Bueno i Boada ha dit...

Molt bé el VÍDEO..de la Carme Martín.

Anònim ha dit...

Ja he vist el reportatge fotográfic de la innauguració del MAS GUINARDO, d,ahir.

I que vols que el digui, m,agradat que m,inmortalitzessis en aquell balcó del MAS, ja que es un lloc, que només em porta que bons records.

I vaig arribar amb disset anys ( i ja son 60), i allá hi vaig conèixer a molts amics que encara m'envolten, i també allà hi vaig fer una trovalla molt important en la meva vida : el que sería i és el
meu HOME, en Diego.

Sí, m,agrada quedar-me en aquell balcó, per sempre més ; on tantes i tantes vegades vaig crida " PAPARINA ", a molts arbitres que pitaven al partit de basquet del nostre P.E.M. ( per els que nosaltres cridavem.... justicía .... quan pitaven en contra )


Gracias Carme.

Isabel

Anònim ha dit...

Carme me ha gustado mucho la pelicula y toda la información que has dado.
Realmente es una suerte que no lo hayan tirado aunque a mi tambien me parece que hay demasiado cemento.
Un abrazo
Vicky