diumenge, 6 de febrer de 2011

EL CONVENT I L'ESGLÉSIA DELS MÍNIMS AL GUINARDÓ

DADES HISTÒRIQUES DE L’ ESGLÉSIA DE SANT JOAQUIM 

L'església de Sant Joaquim, es va fundar  el 2 de desembre  de 1901 pel Pare Roldós, quan era Bisbe de Barcelona   el Cardenal CASAÑAS.

En 1902 es va inaugurar la cripta que va quedar oberta als feligresos

Els frares van arribar a Barcelona i van demanar permís al Bisbat per a poder fundar el seu convent a Barcelona, concretament al  Guinardó el 1901, un barri obrer i agrícola. Aquest fet va propiciar que s'escollís com patró de l'església del convent a Sant Joaquim.




El Pare Roldós i d'altres frares

La capella rudimentària es va obrir per primera vegada als feligresos en 1902.

En 1907 es posa la primera campana de 112 kilos, que fou pagada i apadrinada per Salvador Riera i la seva esposa Cecília Estapé de Riera.

Els treballs principal de construcció però, no es van realitzar fins 1908, però es van interrompre per culpa dels fets tràgics de 1909, quan fou saquejada i parcialment derruïda per les masses revolucionàries en la Setmana Tràgica de Barcelona.


Com va quedar el convent desprès de la crema de 1909



Un cop reconstruïts el convent i la capella, el 20 de agosto de 1910 tornen els religiosos. Les obres de l’església es continuen amb greus dificultats econòmiques.

El 24 de març de 1916 es beneeix i  s’inaugura el campanar, algunes campanes i el rellotge de la façana de l’església.

El 8 de setembre de 1917 , es va inaugurar ja definitivament tot l'edifici, amb campanar i rellotge i es beneeix  solemnement l’església dedicada a Sant Joaquim,  patró del barri i també com a homenatge al Papa d’aquell moment: LLEÓ XIII . La església  fa 20 metres de fondària i d'amplada, la façana és d'estil neo -romànic i l'interior és una barreja de romànic i gòtic



Foto de 1917. Foto Marin
  


Foto de 1917. Foto Marin



La cripta restaurada

Durant la Guerra Civil en 1936, l'església va tornar a ser saquejada i cremada , com moltes altres de la ciutat de Barcelona. Tres del frares de l'església van ser assassinats.

Després de la guerra el Mínims varen reconstruir el convent.
.


El 20 de juny de 1924, Josep Maria Escrivà de Balaguer va visitar Barcelona per primer cop i es va allotjar al Convent del Pares Mínims al Guinardó, carrer de l'Oblit



Com anècdota remarcable de la història dels convent, cal assenyalar  que Josep Maria Escrivà de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, hi va viure en el Convent dels Pares Mínims durant uns dies, segurament per un assumpte personal. Tota la informació de què disposem es redueix al contingut del telegrama enviat des de Barcelona i que el sr. Escrivà duia sempre a la seva butxaca : Di si estás bien por telégrafo escribe en seguida. José Escrivá. Tampoc sabem quants dies hi passà a la ciutat comtal.

Escrivà de Balaguer en 1924
No es tenen  dades del motiu pel qual s’allotjà al convent dels Pares Mínims del carrer Oblit. Hi havia, però, un sacerdot saragossà, don Emilio Pérez Vidal, que anava moltes vegades al seminari de San Carlos i que tenia tracte amb els seminaristes. Aquest capellà sovintejava la casa dels Pares Mínims de Barcelona. Tot i que no ens consta, podem pensar que molt probablement  el conegués   A més, don Emilio havia fundat una institució per a recollir nens pobres i alguns seminaristes del San Carlos col·laboraven amb ell algunes tardes en l’atenció d’aquests nois. Don Agustín Callejas recorda que berenaven amb els nens pan moreno. És possible que don Emilio Pérez Vidal li oferís la possibilitat d’allotjar-se al convent dels Pares Mínims durant aquells dies. Se celebrava precisament aleshores el tretzenari dedicat al fundador de l’orde tercera dels Pares Mínims. Ens ho explica La Vanguardia del dia 22 de juny: Iglesia de San Joaquín de los PP. Mínimos. Esta tarde, a las cinco, empezará el décimo día del trecenario de que la Venerable Orden Tercera de los Mínimos dedica a su glorioso Fundador San Francisco de Paula.


El Convent dels Mínims en l'actualitat. Foto BCN.cat



.


  • Dades informatives : Butlletí dels Mínims commemorant els 50 de la mort del Pare Roldós. Notícies històriques de L'Opus Dei.


2 comentaris:

Documentat ha dit...

La foto antiga no és una recreació; és real i correspon a l'estat de l'església i convent abans de la guerra civil.

carme ha dit...

Gràcies, així ho faré constar.