dimecres, 16 de febrer de 2011

CANVI DE CATALOGACIO DE LA TORRE GARCINI

Catalogació antiga


La masia estava catalogada dins el Patrimoni arquitectònic de Barcelona en el Nivell de protecció C, que implicava la protecció de la masia i dels seus jardins davant d'interessos especulatius de l'indret.





Nova catalogació

L'any 2005, després del recurs presentat pels propietaris, es dicta sentència sobre lʼedificació contradient el Pla especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona. i sʼadjudica a la Torre Garcini el nivell de protecció B o inferior. L'ajuntament de Barcelona, segons  m'han informat, sembla que no va presentar cap al.legació en defensa de la catalogació antiga de la masia (???? serà possible) i finalment la masia va perdre tota possibilitat de defensa davant l'especulació que tot s'ho menja.

Ni lʼAssociació de Veïns, ni cap dels veïns de la zona van ésser informats per l'Administració sobre els canvis de qualificació urbanística que suposava aquesta sentència. Amb aquest canvi, la masia que gaudia de protecció pel seu interès històrico-patrimonial i el jardí dʼús privat que envolta poden desaparèixer.

Davant el que s'acaba d'exposar, caldria preguntar-se, com és possible que sigui tan relativament fàcil canviar la catalogació de determinats edificis, cases o terrenys,  per  segons quines empreses i/o particulars a la fi  d'afavorir els seus interessos?

Ara mateix, s'està parlant en la premsa escrita del cas d'una masia Catalogada a Llavaneres que també ha passat en mans d'una immobiliària que vol que l'Ajuntament li permuti  per uns terrenys que han estat requalificats en benefici de la immobiliària en qüestió.



No diem pas que aquest sigui el mateix cas de la  Torre Garcini però, si  que sospitosament existeixen prou parale·lismes  de procediment  que fan pensar en una praxis continuada en la manera d'actuar d'algunes administracions  respecte a temes similars al que ens ocupa.

Tornant al tema motiu d'aquest escrit,  i en síntesi , el procediment  seguit en el cas de la finca Garcini ha estat el següent:  La familia Alòs propietaria de Torre Garcini, desprès d'una infructuosa negociació amb l'Administració local que va durar bastant anys,  presenta un plet (estaven en el seu dret) per mirar de canviat la catalogació de la masia i terrenys de la seva finca a la fi de poder-se-la vendre, aconseguint que passi de catalogació C, en la que no es pot enderrocat perquè es considera un bé arquitectònic-històric, a nivell B o inferior que canvia el panorama substancialment . Immediatament i un cop aconseguida la sentència que els els favorable , venen la finca i la masia  a l'empresa Núñez i Navarro, qui ara està en tractes amb l'Ajuntament de Barcelona  a la fi de realitzar una permuta de la finca per uns altres terrenys.

Sembla aquest un guió al que s'acullen moltes administracions locals que els permet solventar alguns problemes  derivats de la  adquisició  d'edificis, cases o finques catalogats que,  per la seva naturalesa, no poden ser derruïdes o comprades a preu de mercat,  solucions que en ocasions  trepitgen  aquella línia fina i poc determinada  on resulta difícil assenyalar qui ha sortit més beneficiat  en el procés de canvi .