dijous, 30 de desembre de 2010

PEM - Penya Esportista Montserrat


En l'any 1950 neix La Penya Esportiva Montserrat, coneguda  pel seu acrònim  PEM, com secció d'esports del Cercle Catòlic, vinculat a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat.

Els seus fundadors van ser l'Eduard Portela i Mossèn Alemany. El primer president en Félix Portela i el seu fill va ser nomenat Secretari tècnic permanent, el primer camp va estar situat davant la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, en un terreny de la família Renom.

Terreny davant la parròquia on va néixer el PEM. Foto Mn. Josep M. Tort.
Entre 1953 i 1961, quan ja es jugava en el terreny situat al ptge. Garrofers (on actualment hi ha un edifici industrial), va tenir un període extraordinàriament brillant - amb activitats no solament esportives.


Un dels seus antics jugadors Joan Caldentey, ens fa seguidament cinc cèntims de la història de la entitat:



El 1.950 començà el Pem, es jugava en un terreny de davant de la l'esgléia de la Verge de Montserrat, al costat de la casa de la Maria Renom i Carme Sarrias, mare.

Allà s'hi van jugar partits, entre els jugadors d'aleshores recordo  l'Andreu Perelló, un tal Odón del Centre Excursionista i d'altres,  no sé si també l'Eduard Portela, no m'estranyaría ( actualment en Portela és President de la lliga ACB del Basket Estatal).

Desprès d'uns anys ens vàrem traslladar al carrer de Garrofers, al costat d'una casa on vivia el Sr. Paco, personatge pintoresc del barri.


Mossèn Florit beneint el camp del Ptge Garrofers
Equip sènior del Pem dècada dels 50
Espectadors, normalment familiars dels jugadors.  Foto M. Vidal

Aquell terreny de la Verge ens va servir també per a jugar a futbol, tot fent servir  pedres per porteries; també es feia servir per altres jocs (tennis)  els Renom, Vinaixa, Caldenteys Sarrias, Ferré . 

Els del carrer Garrofers varen  ser els anys mes bons, vàrem jugar en un partit de festa major contra l'Aismalibar i el Sant Josep de primera divisió i el equip del Pem es va defensar força bé.

Després passarem a jugar al Mas Guinardó, que no tenia les mides reglamentàries però la Federació feia la vista grossa, eren altres temps.

També van ser anys de gloriosa trajectòria, essent el president el Llibert Vinaixa.  Desprès tots ens vam fer grans i ens vam anar retirant  jo tenia  de 36 a 37 anys quan ho vaig fer,  després de jugar com veterans, els Vinaixa, Sarrias, Caldenteys, Pucurull, Renoms  etc.,  els més joves van continuar uns quants anys mes, l'Amadeo, Josep, Valentí,  Diego i cia.

En aquest club han jugat a basquet molts dels joves i les joves del barri i s'han fet, esportivament parlant, algunes de les millors jugadores que van acabar jugant a la lliga de primera  divisió femenina en  el Club Picadero i a la sel·lecció espanyola femenina de basquet , com  és el cas de Rosa Castillo, per altra banda veïna del barri.

Al respecte un altre ex jugador del PEM en Miquel Pucurull, un dels primers jugadors del PEM, ens amplia la informació amb la següent aportació:

L'equip en el qual va començar la Rosa Castillo,  estava entrenat per Maria Planas.
 

Maria Planas havia estat jugadora del primer equip femení que va tenir el PEM en els anys cinquanta.
maria Planas en la dècada dels 50
Anys després, l'equip de noies es va desfer, però va refer-se més tard en l'època en que l'equip jagava al Mas Guinardó,  i  que començava   na  Rosa Castillo, entrenat també per Maria Planas i el PEM va fer un magnífic paper en la màxima categoria espanyola (em sembla recordar que van quedar cinquenes el primer any).



Equip del Pem en el passatge Garrofers. Eduard Portela entrenador.


Equip del Pem entrenat per Maria Planas, anys 70
Tant és així, que a finals dels setanta fins a finals dels vuitanta, la Maria Planas va ser seleccionadora i entrenadora de l'equip femení d'Espanya. 

La seva dedicació al bàsquet femení català i estatal ha estat extraordinària. Reconeguda per tothom, l'any 2009 va rebre la medalla al Mèrit Esportiu de mans del rei d'Espany
a.


En 1972 l'equip masculí de basquet, que  jugava en la  tercera divisió regional, va fer un gran partit en  el camp del Cide a Mallorca, segons ho reflecteix un diari esportiu de lèpoca:


Equip sènior del PEM 1976- Camp del Cide




El Pem continuà funcionant  fins 1976, vinculat molt més al Mas Guinardó que no pas a altres grups del barri.

Actualment en el Mas Guinardó no existeix ni una sola  indicació que el PEM hi hagués jugat, durant vint-i-sis anys en la seva terrassa. La seva tasca social va ajudar a mantenir  un  Mas Guinardó que sense el basquet hagués tancat molt abans no ho va fer.

Des d'aquí demanem una pista amb cistelles de basquet pels nens i nenes del barri i ni que sigui una placa que recordi aquests fets dins els Mas Guinardó actual.



  • Fons informació, Joan i Josep Caldentey,  Llibert Vinaixa i Valentí Puy.






12 comentaris:

Miquel Pucurull ha dit...

.
El PEM forma una part important de la meva vida.

Gràcies, Carmeta.

Pucu

Miquel Pucurull ha dit...

A banda dels noms que ha posat el Juani amb la seva aportació (alguns per partida doble, he, he), son molts més els que conformen la història del PEM.

Seria injust deixar d’esmentar a jugadors del primer terç dels anys cinquanta com Rafa Portela, Carreras, Sicart, Couto, Fanlo, Giner, Donlow, Pucurull...ni entrenadors com els Grau, Perales, Penas...ni delegats com el senyor Pere Renom o el Miquel Angel.

Pucu

carme ha dit...

fantàstic Pucu, contra més aportacions millor.

Miquel Pucurull ha dit...

A propòsit del PEM femení, una aportació:

L'equip en el qual va començar la Rosa Castillo, estava entrenat per Maria Planas.

Maria Planas havia estat jugadora del primer equip femení que va tenir el PEM en els anys cinquanta.

Anys després, l'equip de noies es va desfer, però va reanudar-se en l'epoca del Mas Guinardó (la de la Rosa Castillo), entrenat per ella, i el PEM va fer un magnífic paper en la màxima categoria espanyola (em sembla recordar que van quedar cinquenes el primer any).

Tant és així, que a finals dels setanta, i fins a finals dels vuitanta, la Maria Planas va ser seleccionadora i entrenadora de l'equip femení d'Espanya. Ho va ser fins a finals dels vuitanta.

La seva dedicació al bàsquet femení català i estatal ha estat extraordinària. Reconeguda per tothom, l'any 2009 va rebre la medalla al Mèrit Esportiu de mans del rei d'Espanya.

Pucu

carme ha dit...

Gràcies Pucu, he ampliat la informació de l'entrada amb els teus comentaris.

Joani ha dit...

Gracies Pucu, per cobrir un forat que he deixat, degut a la meva mala memòria, entre tots anirem recordan i omplin, amb mes o menys
gràcia i fidelitat els records de la nostra infantesa i juventut

Marta ha dit...

Carme, buscant informació sobre l'Escola del Mar he trobat el teu blog. sóc la dona d'en Joan Opi, un dels jugadors del PEM, ara és aquí amb mi gaudint dels bons records retrobats gràcies al teu blog.
En Joan, havia fet teatre al Mas Guinardó, a més a més de jugar a basket i fer d'entrenador. Miro de que ens fem amigues pel facebook i et paso fotografies. Ell surt en un dels vídeos com a Rei Don Jaume.
Una abraçada
Marta i Joan

carme ha dit...

Gràcies Marta, el meu marit va jugar en el primer equip del Pem durant molts anys, el coneixien amb el sobrenom de el Chapo. No sé en quina època va jugar el teu marit.

Salutacions cordials.

Joaquim Ventura ha dit...

Us he trobat perquè estic fent un treball sobre Juan Marsé (no surt amb el nom de PEM però a "La oscura historia de la prima Montse" hi apareix un equip de bàsquet vinculat a la parròquia de la M. D. de Montserrat). Com aportació a la història del PEM un meu cosí, Josep Castro Ventura, 'Pitus' (mort el 1978) va jugar-hi a principis dels 60. Recordo encara (jo era menut)quan la meva àvia o la meva tia rentaven les samarretes (crec que blaves) amb les lletres adhesives en blanc de PEM.

carme ha dit...

Vaig conèixer en Castro perquè era molt amic del meu marit i jo personalment el vaig trucar per telèfon per comunicar-li la seva desgraciada mort quan era tan jove. Les samarretes eren marrons i les lletres blanques. Salutacions cordials.

e080 ha dit...

¿y en 1950 no hubo ningun problema en que un club usara el nombre de "penya esportiva montserrat"?

carme ha dit...

que jo sàpiga no, perquè ho dius?