dijous, 9 de desembre del 2010

MAS CASANOVAS I L'HOTEL DE LA FUENTE CASANOVAS


Fotografia de l'Hotel Casanovas de primers de segle XX.
 Desconeixem l'autor 

L'Hotel de la Fuente Casanovas que era una sucursal del conegut Hotel d'Englaterra, el van fer construir el passat segle XIX els propietaris del Mas Casanovas que ho eren també de totes les terres del voltant. El van inaugurar el 26 de setembre de 1899.

Cartell fons J. Fernández
Moltes persones confonen el Mas Casanovas i l'edifici del l'Hotel de la Fuente Casanovas pensant-se que són el mateix, però la realitat és que no és pas així.

Cronològicament la història va anar de la manera següent:

1890 - En el plànol de la ciutat de Barcelona de 1890, apareix assenyalada l'existència del Mas Casanovas a dalt de tot dels terrenys del futur hospital de Sant Pau.

1898 – Montserrat de Casanovas sol·licita permís d'obres per bastir l'Hotel Casanovas.

1899 - El 26.9.1899 s'inaugura l'Hotel de la Fuente Casanovas.

1900 – Els Futbol Club Barcelona juga en el camp del Mas Casanovas durant tot aquest any, desprès degut a la venda dels terrenys dels Casanova a la Junta Administrativa del futur Hospital de Sant Pau, han de buscar-se un nou camp El dia 18.11.1900, el Barça juga l'últim partit al camp del Mas Casanovas.


1901 – El 28.1.1901, es signa l'escriptura de venda dels terrenys.


1902 - Es posa la primera pedra per a la construcció de l'Hospital de Sant Pau.

Veïns verenant prop de l'Hotel Casanovas en 1900.
Desconeixem l'autor de la foto.
Malgrat que alguna font assenyala que l'hotel el va bastir la família Casanovas amb els diners de la venda de part dels seus terrenys als Administradors del futur Hospital, hem deduït per les dades recavades i exposades cronològicament més amunt, que aquesta versió es contradiu amb aquestes dades, donat que l'Hotel es va construir entre els anys 1898 i 1899 i la venda de les terres del Mas Casanovas no es va formalitzar fins l'any 1901, concretament del 28 de gener de 1901, segons escriptura que es conserva en l'arxiu històric de l'Hospital.. 

Resulta versemblant, doncs, que ambdós edificis convisquessin durant un espai limitat de temps i que el mas Casanovas es derruís en començar les obres de l'Hospital i/o en obrir el carrer Igualtat, denominat des de 1942 Cartagena.

De l'antic Mas Casanovas en troba poca informació i és una llàstima, no s'ha pogut localitzar fotografies ni dibuixos ni res semblant, desconeixem per tant quina grandaria i forma tenia, sabem això si que disposava d'una capella de les ruïnes de la qual disposem d'una fotografia.


Ruïnes de la capella del mas Casanovas.

De la seva història tampoc es coneix massa, se'n té notícia escrita des de principis del segle XVII, però segurament era anterior ni que només fos com edifici rural de poca importàcia. Un llegidor nostre descendent per part de la família de seva muller de la família Casanovas, ens ha fet arribar aquesta informació sobre el Mas Casanovas:

"El "Mas Casanovas" se vendió en publica subasta por los albaceas de Pedro Vilaseca (notario) a favor de Antonio de Casanovas y Serra en 17 de Julio de 1731, era unas cuantas escrituras juntas, que en total tenía 32 mojadas, con diferentes censos y demas cargas. Sus tierras eran de viña, campas y herma. Tenía un "Casalot y una paret". Se encontraba en "Lligalbé" y cerca del cementerio del Guinardó. Uno de los testigos que firmó fué el Magnifico Dr. Raphael Casanovas" . Fons Julio-carlos García Castrillón extret d'una de les moltes escriptures de la família.

Aquest casalot, molts anys desprès va ser ampliat i convertit en la torre senyorial amb capella que va perviure fins a finals del segle XIX. Anys més tard trobem noves dades referents al Mas Casanovas gràcies a l'historiador del Guinardó Joan Corbera que al respecte indica:

El Mas Casanovas «Més que una masia era una casa senyorial. A més, tenia una mina d'aigua molt coneguda i visitada pels veïns de la zona per la seva excel·lent qualitat. Avui dia en­cara existeix». La finca, de grandària «mitjana», estava situada als dos costats del carrer de Cartagena i tocava al nord amb la ronda del Guinardó, i al sud, amb la Travessera de Gràcia, que per l'època travessava pel que ara és l'hospital fins arribar a la l'antiga Ctra. d'Horta a tocar de Can Girapells.

Les terres que envoltaven l'antiga masia es dedicaven al cultiu de vinya, però la terrible plaga de fil·loxera del 1881 va reduir els ceps al mínim. La part baixa de la finca, de secà, es reservava als llegums i el gra. I també hi havia arbres fruiters, com tarongers i llimoners, i garrofers.


Detall del dibuix original del projecte de l'Hospital de Sant Pau,
on pot endevinar-se on es trobava l'ermita

Una part del dibuix de la perspectiva general de l'Hospital de Sant Pau, segons la idea original del gran arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, on es poden apreciar amb detall les ruïnes de la capella de Can Casanovas (Dibuix de 1902) Fons Arxiu Històric de Sant Pau. 

Els jugadors del FCB llogaven habitacions en l'Hotel de la Fuente Casanovas, i les feien servir de vestidors. En el camp del Mas Casanovas només hi van jugar durant tot l'any 1900.

Les terres que van comprar per bastir Sant Pau, també comprenien les que s'haurien de cedir a l'Ajuntament per obrir els carrers Coelo, Catalunya, Igualtat i Mas Casanovas que envoltarien l'Hospital de Sant Pau. De tota manera, un cop iniciades les obres de l'Hospital, van sorgir problemes amb el veïnat i propietaris de les finques del voltant, entre els que cal destacar els drets de pas del camí arbrat que anava des de la porta de la Torre Xifré, dessota la Travessera de Gràcia, fins el que ara és el carrer Mas Casanovas i que desprès de moltes negociacions, va propiciar a que l'Hospital també cedís els terreny per urbanitzar el carrer Coelo (avui C. Pare Claret).


Camí arbrat que començava en l'antiga travessera de Gràcia
 i acabava en el carrer del Mas Casanovasi passant pel mig mateix
 del que ara és 'Hospital de Sant Pau.
 Foto de la família Gil cedida a l'Arxiu de l'Hospital de Sant Pau.

Així, doncs, segurament quan es va urbanitzar el carrer del Mas Casanovas, juntament amb el d'Igualtat (Cartagena), és quan edifici del Mas Casanovas  va desapareix del tot. 

Antic carrer de la Igualtat, ara Cartagena.
L'Hotel Casanovas es pot veure amunt a l'esquerra de la foto.

Tornant a l'Hotel de la Fuente Casanovas, cal afegir que els seus propietaris pensaven que podia arribar a ser un magnífic negoci donada la inmillorable situació de la finca a la falda de la Muntanya Pelada, des d'on es podia contemplar tot Barcelona. El van inaugurar, com ja hem indicat, el 26 de setembre de 1899 però, desgraciadament no va ser així.

L'Hotel de la Fuente Casanovas, es venia com un hotel de luxe, disposava de 32 habitacions ben equipades, sumptuoses estances, dotat de serveis elèctrics propis i d'aigua pròpia provinent d'una de les moltes mines que hi havia a la zona que segons deien tenia propietats quasi miraculoses però, la veritat és que el negoci va ser un veritable fracàs, tot i que, que durant un temps van coincidir  els serveis d'hotel amb els de casino de joc, en una època en la que es coneixia l'existència de cases de joc clandestines en el Guinardó freqüentades per gent de Barcelona.

Maniobres militars a prop de l'Hotel Casanovas. Foto César Comas Llaveria. AFC

Maniobres militars prop de l'Hotel Casanovas. Foto César Comás. AFC


Desprès d'uns cinc anys, els propietaris de l'Hotel de la Fuente Casanovas, van cedir l'edifici a la Guardia Civil a la fi de convertir-lo en Caserna. La Guardia Civil s'hi va estar fins 1934.


Hotel Casanovas ja com caserna de la Guàrdia Civil segons una postal d'època.

Segell de l'escola

Ja en època de la República la Generalitat va convertir l'edifici en escola: sota el nom de "Grup Escolar Pau Iglesias". L'Arquitecte Goday va dissenyar diverses modificacions per a adequar l'edifici al que seria el seu nou ús.






Inauguració de l'escola Pau Iglésias. Foto Brangulí. ANC

Inauguració de l'escola Pau Iglésias. Foto Brangulí. ANC

Inauguració de l'escola.

Autoritats assistents a l'acte Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona, Jaume Serra, regidor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona i Pere Bosch, rector de la Universitat Autònoma, entre altres personalitats Fotos Brangulí.



Desprès de la Guerra Civil, va a tornar a ser Caserna de la Guardia Civil fins l'any 1950 en que de nou va tornar a ser escola, aquesta vegada sota el nom d'Obispo Irurita.

Segell de l'escola Obispo Irurita

Tal com s'explica en el WEB de la pròpia escola "Com l'edifici estava molt deteriorat i ja no reunia condicions per fer classes, gràcies a les demandes dels pares, el 1986 començà la seva rehabilitació. Les obres de remodelació i ampliació van ser dirigides per l'arquitecte Jordi Romeu. El curs 1986/87 l'escola es va haver de desplaçar als barracons del col·legi Jovellanos. El setembre de 1987 es reanudaren les classes a l'edifici remodelat.




En 1989 s'inaugura de manera oficial el nou edifici amb la presència de la regidora d'Ensenyament, Sra. Marta Mata.

Aquest mateix any es va canviar el nom de l'escola, que va passar a ser "MAS CASANOVAS". El Sr. Lluch, dissenyador gràfic i pare d'alumnes de l'escola, va dissenyar el nou segell del centre. "

Segell escola Mas Casanovas

Com record de l'existència de l'antic Mas Casanovas ha quedat el propi edifici de l'antic hotel, l'escola que hi du el nom de MAS CASANOVAS i el propi carrer de darrera l'Hospital de Sant Pau, precisament on estava la masia, que rep el nom de "carrer Mas Casanovas".


.
Fonts informatives: Web Escola Mas Casanovas; Web Futbol Club Barcelona (Història del Club), Joan Corbera, historiador del Guinardó, Fotos del llibre ELS BARRIS DE BARCELONA.

22 comentaris:

Jo no sóc la Mercè ha dit...

Molt curiosa la història i les fotos antigues... En Lluís Permanyer la situa dins de la seva Barcelona lletja, però jo crec que, tot i ser estèticament incorrecte, resulta atractiva de tan insòlita.
salutacions.

carme ha dit...

tens raó, és un edifici força singular i al llarg dels seus més de 100 anys de vida ha passat per molta història del barri.

Toni ha dit...

Molt interessant. No coneixia l’existència de l’Hotel. Creia que l’edifici que existeix actualment, on està l'Escola, era el “Mas Casanovas”. Gràcies per aclarir-ho.

Anònim ha dit...

Moltes eren les històries que s'explicaven d'aquest edifici. Jo hi vaig estudiar i em vaig manifestar per demanar la seva remodelació, la qual no vaig poder estrenar per haver acabat l'EGB l'any que vam ser desterrats als barracons del Jovellanos.

Per on sí que havíem passejat era pels passadissos soterranis que es rumorejava que havien estat usats durant la guerra per fugir cap al turó de la Rovira o cap a la part baixa de la ciutat. Què se'n devia fer d'aquells túnels? i de la petita cova de pedres amb la verge que hi havia sota la doble escalinata? Quins records! tot això va desaparéixer amb la remodelació, igual que la considerable quantitat d'arbres del pati.

carme ha dit...

doncs no sé que en farien de la cova. Els soterranis segur que encara hi són, deuen ser tancats. Segur que deu haver algú que tingui més informació de l'edifici de tot el que va passar dins des de que el van construir fins que es va transformar en una altra cosa que pel que s'havia construït. Algun dia algú n'escriurà la història.

e080 ha dit...

me gusta el xalet de al lado del Hotel -en la ultima foto se ve parte d él- con su molino de agua. Es un paisaje idilico.

Jèssica ha dit...

Vaig estuadiar al Mas Casanovas des de 1987 fins 1997, i puc afirmar que les coves i el passadís existien encara. Per la cova de l'equerra, s'entrava a uns vestuaris i on es guardava el material esportiu i hi havia una porta q portava a una caldera. Per l'altre cova i havien dos portes on només entrava la senyoreta Montserrat, la portera de l'escola, i recordo que també hi havia calderes. Pel passadís del mig poques vegades vaig poder veure'l obert...però era moooolt fosc i mooolt llarg, el final? ni idea. Sempre deien que portaven a la muntanya i q es van fer durant la guerra.

monacodebacardi ha dit...

Hola Carme:
Nuevamente me comunico con todos tus seguidores para intentar dar algun dato que creo pueda ser del interés común.
El "Mas Casanovas se vendió en publica subasta por los albaceas de Pedro Vilaseca (notario) a favor de Antonio de Casanovas y Serra en 17 de Julio de 1731, era unas cuantas escrituras juntas, que en total tenía 32 mojadas, con diferentes censos y demas cargas. Sus tierras eran de viña, campas y herma. Tenía un "Casalot y una paret". Se encontraba en "Lligalbé" y cerca del cementerio del Guinardó. Uno de los testigos que firmó fué el Magnifico Dr. Raphael Casanovas.
Como sabes toda mi información la tengo en mi pagina web, y está avalada por documentos notariales.
Saludos Julio-C. Garcia

carme ha dit...

Quan de temps Julio, moltes gràcies per la teva informació. Ja ho saps, qualvol informació al respecte serà molt ben rebuda.

carme ha dit...

per cert julio, em pots enviar el link de l'entrada del teu bloc on se'n parla, hi ha tants documents que em torno boja, jeje. gràcies.

Anònim ha dit...

Hola Carme: Des pués de cieto tiempo, finalmente hoy he publicado mas escrituras, entre ellas la d ela compra en pública subasta del Mas Casanovas, es la 2644 de mi block Monacodebacardí. Está en latín, pero a pesar de que es muy larga, se entiende bastante bien.
Saludos, Julio-C. García

J.Jordi ha dit...

Hola, me gusta este blog, nací en este barrio en el 61 y prácticamente he vivido siempre en el.
La foto de la cueva no es de Can Casanova, es de un cuartel de la guardia civil que creo demolieron a principio de los 70, estaba ubicado en la Ronda Guinardo entre Lepanto y Padilla. Esa cueva era un punto de reunion para muchos niños del barrio.

carme ha dit...

en la foto s'indicava que era de Can Casanovas però segurament tu estàs millor informat al respecte.

Anònim ha dit...

Fa anys que seguiexo aquest blog, però fins avuí (que he anat d'excursió pel barri) no m'havia adonat que la foto de la gruta de Can Casanovas està a l'inrrevés, van invertir-lo a l'hora d'ampliar). La vorera de muntanya de la Ronda queda a la dreta, i hauria d'estar a l'esquerra. Podeu comprovar-ho si mireu des de la cantonada del carrer de Thous amb la Ronda....
Salut.

carme ha dit...

és molt possible. Gràcies.

tonio ha dit...

Yo estudie allí hasta 1979,el potro del colegio Obispo Irurita entonces,se llamaba Félix y vivís allí con su mujer y dos pastores alemanes que soltaba por la noche,para que no entrasen cacos

María José ha dit...

La foto de grup de l'hotel és de la meva col.lecció de postals antigues.
Et pregaria que no la facis servir.
Gràcies.

María José González

Anònim ha dit...

Té raó Jordi. La foto de la cova es la que n'hi había a la ronda i el nanos de la década 60-70 jugabam molt pero ahí. Quins records

carme ha dit...

les fotos de colecció no són pas de ningú, de fet la majoria de les que penges en el teu grup són d'altres grups, les fotos antigues són de tothom i de ningú en concret i mentre no facis negoci amb elles, que jo no en faig pas, doncs cap problema.

carme ha dit...

Tracto i procuro ser respectuosa amb les fotografies dels altres, si conec la procedència o autor procuro incloure-la. Si m'envies un certificat o factura conforme n'has comprat els drets de la foto en qüestió, no tinc cap inconvenient en treure-la, sinó és així li donaré el mateix tracte que li dono al genèric de fotos que publico, com ho fan tanmateix tants altres blocs i grups com vulguis de la ciutat de Barcelona, que l'única cosa que pretenen és divulgar la història de la nostra ciutat i amb els que mantinc una relació prou cordial.

carme ha dit...

Jo visito molts grups de fotos antigues i ni recordo d'on la vaig treure, no dic pas que no la pengessis tu però a internet corren les fotos una barbaritat d'un grup a l'altre. Normalment apunto d'on la trec i l'autor si s'indica però el cert és que a vegades se m'ha passat el fer-ho i quan la penjo pot ser setmanes o mesos desprès i no la puc posar. Comprar unes postals no dóna a ningú drets sobre les imatges que en tot cas serien de l'autor de la foto. Si has de dir-me alguna cosa més en el bloc hi ha un correu de contacte per això està i no donarem el trist espectacle que estem donant, gràcies.

jordi ha dit...

Carme,

Només indicant la seva procedència i autoria ja és suficient, i més si no fas negoci tal com indiques.